Laura Borràs: acomiadar-se amb (o sense) honor o ser cessada pel Parlament

ERC, PSC i la CUP votaran que "sí" a la suspensió de la presidenta del Parlament, tret que Borràs decideixi acomiadar-se de forma prèvia

|
Catalunyapresslauraborras

 

Catalunyapress lauraborras
Laura Borràs, presidenta del Parlament / Europa Press

Aquest dijous està marcat amb una X al calendari polític de Catalunya, ja que pot ser el dia que Laura Borràs, la presidenta del Parlament, dimiteixi del seu càrrec per presumpta prevaricació i falsedat documental, ja que se l'acusa d'haver fraccionat 18 contractes en la seva etapa a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per afavorir un amic. Borràs ha defensat a capa i espasa la seva innocència, però no ha servit de gaire, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir obrir judici oral contra la presidenta del Parlament.

 

Aquest nou pas en el tràmit judicial ha obert una sendera al Parlament, ja que hi ha un article del reglament que obliga a apartar els diputats que esperen ser jutjats per corrupció, l'article 25.4. Més enllà de la sentència que pugui resultar d'aquest judici, el que és clar és que la posició de Borràs està completament debilitada, sobretot després que ERC, PSC i la CUP anunciessin que votarien "sí" la suspensió de la presidenta.

 

ERC, PSC i CUP votaran sí a la suspensió de Borràs


Anar-se o ser acomiadada, aquí el quid de la qüestió. És més honorable que Laura Borràs anunciï de forma prèvia la seva decisió a suspendre el seu càrrec com a presidenta del Parlament abans que ser feta fora per tots els seus rivals polítics - a excepció de Junts, el seu propi partit, el qual segueix apostant per la seva permanència al tron- . Només queda saber què decidirà, si anar-se'n amb honor o lluitar fins a l'últim moment a contracorrent.

 

ARTICLE 25.4

 

L'article al qual s'acullen els partits al Parlament per "fer fora" a Laura Borràs és el 25.4, el que detalla que la Mesa del Parlament, "una vegada sigui ferma la interlocutòria d' obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha de acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata ", quan els delictes pels quals és acusada estiguin "vinculats a la corrupció".

 

Pere Aragonès, el president de la Generalitat, comentava en una entrevista amb Radio Estel que
“el reglament és el que tenim, i si ho apliquem per a tot no podem triar quines parts del reglament s'apliquen i quines no ”, per la qual cosa no es podrà fer cap excepció en aquest cas, i Borràs ha de cessar les seves funcions.

 

 

Davant d'aquesta situació tan límit, Laura Borràs va decidir utilitzar les seves xarxes socials per continuar proclamant la seva defensa i demanar que “els membres de la Mesa actuessin com a diputats demòcrates, respectuosos amb els drets fonamentals, i no com a jutges o inquisidors i prenguessin, en consciència, la decisió política més equànime".

 

La presidenta del Parlament defensa que la Mesa no la pot suspendre sobre la base de l'article 25.4, perquè s'ha d'aplicar quan hi hagi hagut un delicte de "corrupció lucrativa", i segons ella, "ha quedat evidenciat que aquest no és el cas".

 

En qualsevol cas, si realment no es pogués tirar endavant el cessament de les seves funcions per via de l'article 25.4, existiria la segona via: l'article 25.1, el qual exposa que els diputats del Parlament poden ser suspesos “si és ferma la interlocutòria de processament o d'obertura de judici oral i el ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats”. Aquí no s'especifica la naturalesa del delicte, per la qual cosa podrien acollir-se aquest article.

 

QUI PODRIA ASSUMIR LES SEVES FUNCIONS?

 

Davant el més que probable cessament de Borràs, queda la incògnita de saber qui n'assumiria les funcions. Cal destacar dos punts: que conservaria la seva acta de parlamentària, i que es tractaria d'un cessament temporal, segons el temps que transcorri entre l'obertura del judici oral i la sentència posterior. Si fos absolta dels càrrecs pels quals se l'acusa, podria tornar al seu càrrec com a Presidenta del Parlament.

 

El reglament conclou que, en cas de "vacant, absència o impediment" que la presidenta exerceixi les seves funcions, serien els vicepresidents per ordre consecutiu -Alba Vergés (ERC) i Assumpta Escarp (PSC)- els que assumissin de manera temporal el càrrec. Per tant, tot sembla indicar que Alba Vergés seria la nova presidenta del Parlament.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA