IU demana que els càrrecs públics acreditin formació i experiència i defensa presentar Pressupostos 2026

La recent polèmica sobre falsedats en els currículums de dirigents polítics ha impulsat IU a reclamar mecanismes de transparència que evitin aquest tipus d’irregularitats en el futur. Simultàniament, el partit subratlla l’urgència d’impulsar els comptes públics per al proper exercici, encara que no obtinguin el suport parlamentari esperat, prioritzant l’estabilitat i la continuïtat del Govern.

Acreditació obligatòria per a càrrecs públics: una proposta per netejar la política

Antonio Maíllo, coordinador federal d’Esquerra Unida, ha reclamat una reforma normativa que obligui els qui accedeixin a càrrecs públics a presentar la documentació oficial que acrediti els seus títols acadèmics i la seva experiència professional fora de la política. Aquesta mesura busca eradicar definitivament la controvèrsia generada per suposades falsificacions en els currículums de diversos dirigents, que han derivat en dimissions i crítiques en l’àmbit polític.

Maíllo ha assenyalat que aquesta documentació ha de publicar-se a les plataformes digitals de les institucions, garantint així la màxima transparència i facilitant que la ciutadania verifiqui aquestes dades amb la mateixa facilitat que consulta les declaracions de béns o incompatibilitats dels seus representants.

En les seves declaracions, el líder d’IU ha mostrat sorpresa perquè, a diferència de processos administratius com oposicions o concursos públics, on és obligatori presentar aquests documents, les institucions polítiques no exigeixen aquest nivell de rigorositat a qui aspira a càrrecs institucionals. Per a ell, aquest desajust ha alimentat la desconfiança en la classe política.

A més, Maíllo ha destacat la importància que els candidats hagin desenvolupat alguna activitat professional, formativa o laboral fora de la política, abans d’accedir a un lloc públic, perquè la representació sigui fidel a la pluralitat social i no es limiti a perfils exclusivament polítics. “Falten collarets blaus en la política, gent amb experiència en la vida real que pugui aportar altres mirades”, ha afirmat.

Aquesta proposta no només busca elevar la transparència, sinó també millorar la qualitat democràtica, assegurant que els polítics tinguin contacte real amb els problemes i necessitats del poble a qui representen.

Pressupostos 2026: una necessitat malgrat les dificultats parlamentàries

Sobre la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2026, Maíllo ha defensat que l’Executiu ha de portar al Congrés les noves comptes tot i preveure’n el possible rebuig. Segons IU, no presentar els pressupostos suposaria la major derrota, ja que conduiria a la paralització institucional i a la impossibilitat d’avançar en reformes socials fonamentals.

El coordinador federal ha recalcat que la legislació no estableix que la manca d’aprovació dels comptes públics hagi de traduir-se en una crisi de Govern o en eleccions anticipades. En l’actual conjuntura parlamentària, marcada per l’absència de majories absolutes, és necessari normalitzar el debat polític i acceptar que poden haver-hi discrepàncies i derrotes parlamentàries sense que això impliqui el final de l’Executiu.

Pel que fa a la despesa militar, IU s’ha posicionat fermament en contra de qualsevol increment. El partit rebutja l’exigència de l’OTAN de destinar un percentatge fix del PIB a Defensa i no donarà suport a pressupostos que suposin un augment en aquest àmbit, recordant que la prioritat ha de ser destinar recursos a serveis socials i a polítiques que beneficiïn la classe treballadora.

En matèria d’habitatge, Maíllo ha indicat que la llei pressupostària ha de permetre intervencions més contundents en el mercat per facilitar l’accés a habitatges dignes i regular preus, sobretot en zones tensionades, on la manca de regulació ha provocat problemes a milers de famílies.

Habitatge i serveis socials, prioritats pressupostàries

Maíllo ha insistit que el focus principal dels Pressupostos ha de ser l’habitatge, amb mesures contundents per intervenir el mercat i frenar l’especulació. IU buscarà que la llei pressupostària permeti superar els bloquejos autonòmics a la declaració de zones tensionades per al lloguer i que s’impulsin polítiques públiques efectives per millorar l’accés a l’habitatge.

Pel que fa a la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha evitat crítiques personals, destacant que la seva formació es centra en la política i no en debats sobre noms, i ha valorat els avenços assolits, com la creació d’una empresa pública d’habitatge, malgrat les reticències inicials.

Valors que han de prevaldre: honestedat i pluralitat

Malgrat insistir en la necessitat d’acreditar formació i experiència, Maíllo ha advertit contra l’associació automàtica entre nivell acadèmic i vàlua política. Per a ell, l’honestedat, el compromís amb la ciutadania i la coherència ideològica han de ser l’eix central de la funció pública.

Des d’Esquerra Unida també s’impulsa que els partits polítics regulin internament el requisit que els seus càrrecs hagin tingut experiència laboral externa a la política, per reforçar la legitimitat democràtica i connectar amb l’electorat més enllà de l’àmbit estrictament partidista.

Aquesta visió es completa amb la crida que la composició dels càrrecs públics reflecteixi la diversitat social, incloent perfils més vinculats a sectors laborals tradicionals i no només a professionals de la política, per evitar una desconnexió entre representants i representats.