Espanya ja ha notificat 5.162 casos confirmats de verola del mico, 585 més que la passada setmana, segons les dades de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE) a 9 d'agost, publicats aquest dimarts pel Ministeri de Sanitat.

 

Els casos procedeixen de 17 comunitats autònomes: Madrid 1.817, Catalunya 1.636, Andalusia 632, Comunitat Valenciana 311, País Basc 153, Canàries 126, Balears 134, Aragó 50, Galícia 78, Astúries 49, Castella i Lleó 48, Castella-la Manxa 40, Múrcia 31, Extremadura 21, Cantàbria 19, Navarra 13, i la Rioja 4. Novament, l'informe no inclou la informació sobre morts ni sobre les característiques dels casos que s'inclourà en l'actualització del divendres.

 

Coincidint amb la publicació de casos, Sanitat ha publicat una primera actualització sobre l'informe 'Casos autòctons de Verola del Mico (Monkeypox/MPX) a Espanya. Avaluació ràpida de risc', realitzat pel Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, on manifesta que, "després de més de dos mesos de circulació del virus en països no endèmics, els casos a Espanya, igual que a la resta de països no endèmics continuen sent identificats fonamentalment en el context de les relacions sexuals o en altres situacions de contacte físic continuat i perllongat d'índole no sexual.

 

A més, s'han identificat alguns casos esporàdics en dones, menors o ancians, contactes estrets de casos confirmats. No obstant això, assenyala que "la probabilitat de transmissió es considera baixa per a la població general al moment actual". Encara que sí assenyala que la transmissió sostinguda que s'observa en l'actualitat ha de ser controlada per evitar que aquesta es desplaci a altres grups poblacionals, i es produeixi l'afectació d'altres grups més vulnerables amb el major risc d'aparició de casos greus.

 

Fins al moment la majoria dels casos detectats a Espanya i la resta de països no endèmics relacionats amb aquest brot són lleus, amb una proporció baixa d'ingrés hospitalari i de letalitat. La gravetat pot ser major entre els nens petits, les dones embarassades i els seus nounats i persones inmunocompromeses, "la qual cosa es pot traduir en un major impacte a nivell individual".

 

Els nous símptomes de la verola del mico i el risc de confondre'ls amb altres malalties

 

Pel que fa a l'evolució el brot a Espanya, el ministeri que dirigeix Carolina Darias afirma que és "encara incerta" i estarà influïda per l'èxit amb el qual les recomanacions arribin a la població en risc i la disponibilitat de la vacuna que, d'altra banda, assenyala, "en aquests moments, tant a Espanya com a nivell mundial és escassa, a causa de les dificultats de la seva fabricació".

 

CASOS FORA D'ESPANYA 

A la resta d'Europa, a 9 d'agost, s'han notificat un total de 12.140 casos confirmats de verola del mico, sent Alemanya (2.916), el Regne Unit (2.768), França (2.423), Països Baixos (957) i Portugal (711) els països més afectats a més d'Espanya. La majoria dels casos són homes joves amb antecedent de relacions sexuals en un context de risc.

 

A la resta del món, s'han notificat un total de 13.336 casos confirmats en països no endèmics, sent els Estats Units (8.934), el Brasil (2.293), el Canadà (957), el Perú (505) i Israel (166) els països amb major nombre de casos.

 

Segons l'informe presentat el risc general de la verola del mico en HSH amb relacions en contextos sexuals d'alt risc es considera alt fora d'Espanya. Aquest risc, no obstant això, en la població general fora de les fronteres també es considera baix.

 

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ

Com la verola del mico és una malaltia emergent a Europa, se sap poc sobre la susceptibilitat de les espècies animals endèmiques. Els rosegadors, i en particular les espècies de la família Sciuridae (esquirols), podrien ser hostes adequats i la transmissió d'humans a animals (mascotes) és teòricament possible. Fins al moment no hi ha evidència documentada d'animals domèstics, com a gats i gossos, o bestiar afectat per MPXV.

 

Qualsevol persona pot adquirir de verola del mico si manté contacte físic estret amb les lesions de pell i mucoses o amb fluids corporals d'una persona infectada, i el risc que la malaltia s'estengui a poblacions vulnerables està molt relacionat amb la correcta implementació de les mesures de salut pública, així com amb les estratègies de comunicació de risc i participació de la comunitat.

"Aquestes són fonamentals per difondre informació a la població en general i les persones en risc, inclosos els organitzadors d'esdeveniments de reunions massives d'estiu. Aquestes recomanacions han d'incloure informació clara i contrastada en col·laboració amb la comunitat LGTBIQ per minimitzar les conductes de risc i maximitzar la conscienciació sobre la importància de seguir les mesures de control de salut pública", assenyala.

 

Catalunya ha detectat 2.248 possibles casos de verola del mico

Les mesures adoptades per al control del brot s'estan basant fonamentalment en la detecció precoç dels casos i l'aïllament i la identificació i seguiment dels contactes. A més, l'estratègia de vacunació prexposició i post-exposició per al control de la transmissió i disminució de les formes greus de la malaltia són altres mesures farmacològiques que determinaran l'evolució del brot i afavoriran la disminució de l'impacte.

 

També és fonamental continuar caracteritzant la dinàmica del brot per identificar possibles canvis en els patrons de transmissió o en el perfil de la població de major risc per adaptar les recomanacions. A més de seguir les recomanacions de vacunació establertes per la ponència de vacunes i programes de vacunació i aprovades per la Comissió de Salut Pública.