Investigadors de l'Hospital de la Mar identifiquen un mecanisme clau en la metàstasi del càncer de còlon

Un equip d'investigadors de l'Hospital de la Mar Research Institute i del Servicio de Patologia de l'Hospital de la Mar ha identificat un mecanisme molecular que ajuda a explicar com el càncer de còlon es dissemina i genera metàstasi en el fetge. L'estudi, publicat en la revista científica Nature Communications, assenyala el paper de la proteïna IKKα en la capacitat de les cèl·lules tumorals per a agrupar i sobreviure durant el procés de migració cap a altres òrgans.

Els resultats del treball suggereixen que l'absència d'aquesta proteïna afavoreix la formació d'agrupacions cel·lulars més resistents, la qual cosa facilita que les cèl·lules tumorals sobrevisquin al desplaçament a través del torrent sanguini i colonitzin el fetge. Aquesta troballa obre noves possibilitats per a desenvolupar marcadors pronòstics i estratègies terapèutiques dirigides a frenar la disseminació del càncer de còlon.

El càncer colorectal és un dels tumors més freqüents a Europa i una de les principals causes de mortalitat per càncer. La metàstasi hepàtica representa una de les complicacions més greus d'aquesta malaltia, ja que el fetge és l'òrgan on amb major freqüència s'implanten les cèl·lules tumorals procedents del còlon.

El paper de les agrupacions cel·lulars en la metàstasi

L'estudi revela que l'èxit de la disseminació tumoral depèn en gran manera de la capacitat de les cèl·lules canceroses per a viatjar agrupades en lloc de fer-ho de manera individual. Quan les cèl·lules tumorals circulen de manera aïllada, el sistema immunitari sol eliminar-les abans que puguin implantar en altres òrgans.

En canvi, quan les cèl·lules s'organitzen en grups compactes, la seva probabilitat de supervivència augmenta de manera significativa. Els investigadors van observar que la falta de la cinasa IKKα reforça les unions entre cèl·lules tumorals, la qual cosa facilita la formació d'aquestes agrupacions.

El responsable principal de l'estudi, l'investigador Lluís Espinosa, coordinador del grup de recerca en Mecanismes Moleculars del Càncer i de les Cèl·lules Mare de l'institut barceloní, explica que l'absència d'aquesta proteïna genera unions cel·lulars més fortes. Aquesta major cohesió permet que els grups cel·lulars tinguin més eficàcia a l'hora de desplaçar per l'organisme i originar noves lesions tumorals.

Un possible marcador pronòstic per a pacients

La recerca es va dur a terme utilitzant organoides derivats de cèl·lules de pacients amb càncer de còlon, als quals es va eliminar experimentalment la proteïna IKKα. Posteriorment, els científics van validar els resultats en models preclínicos en ratolins, on van comprovar que una subpoblación específica de cèl·lules tumorals és la responsable de generar metàstasis hepàtiques.

Aquestes cèl·lules es caracteritzen per presentar unions cel·lulars especialment robustes, la qual cosa els permet mantenir la seva cohesió durant la migració. En els tumors amb dèficit de IKKα, aquesta població cel·lular apareix amb major freqüència, la qual cosa es tradueix en una major capacitat metastàtica.

La troballa resulta rellevant perquè la proteïna IKKα havia estat descrita anteriorment com a promotora del creixement tumoral en altres contextos. No obstant això, aquest estudi indica que en el càncer de còlon també pot exercir un paper contrari, actuant com supresor del procés metastásico.

Els investigadors també van analitzar el paper d'altres proteïnes implicades en les unions cel·lulars, com claudina 2. En bloquejar experimentalment aquesta proteïna, l'equip va observar una reducció significativa en la capacitat de les cèl·lules tumorals per a generar metàstasis.

El projecte continua ara amb l'anàlisi de mostres clíniques de pacients amb càncer colorectal, amb l'objectiu de comprovar si els resultats obtinguts en models experimentals es reprodueixen en tumors humans.

Si es confirma aquesta relació, la presència o absència de IKKα podria utilitzar en el futur com a indicador del risc de desenvolupar metàstasi, la qual cosa permetria ajustar els tractaments i el seguiment clínic dels pacients.

A més, el coneixement dels mecanismes que permeten a les cèl·lules tumorals mantenir agrupades obre la porta al desenvolupament de teràpies dirigides a impedir aquestes unions cel·lulars, una estratègia que podria limitar la capacitat del tumor per a propagar a altres òrgans.

L'estudi ha comptat amb la col·laboració d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), de l'University College de Dublín i de l'àrea de càncer del CIBERONC, dins d'una xarxa internacional dedicada a investigar els mecanismes de progressió del càncer.