Bombers de primera i forestals de segona: una injustícia que crema a Espanya

Mentre els incendis forestals devoren hectàrees de muntanya cada estiu, hi ha una desigualtat que segueix sense apagar: la que separa als bombers urbans dels bombers forestals. Tots dos arrisquen la vida, però no cobren el mateix. Ni tan sols se'ls reconeix igual.

Segons dades oficials extretes del Portal de Transparència i butlletins autonòmics, un bomber ras en comunitats com Navarra, Madrid o Catalunya pot aconseguir sous bruts anuals d'entre 40.000 i 47.000 euros. En canvi, un bomber forestal —el que combat el foc en zones rurals i muntanyenques— a penes supera els 24.000 euros en la majoria de comunitats, i en algunes ni tan sols arriba als 20.000.

La diferència no és només econòmica. Els bombers forestals, en molts casos, treballen sota contractes temporals, per campanyes d'estiu, sense estabilitat ni reconeixement professional. A Galícia , Castella-la Manxa o Balears, quadrilles senceres operen durant torns de 12 hores, dormen en el sòl i cobren menys que el salari mínim interprofessional (SMI) mensual. I, encara així, no figuren com a “bombers” en els registres oficials.

El nou conveni estatal, aprovat en el #BOE a l'agost de 2025, estableix un sou mínim de 19.403,52 euros per als forestals, i un màxim de 36.155,68 euros per a tècnics. Però la seva aplicació està sent lenta i desigual. Algunes comunitats com Navarra i Castella i Lleó han començat a adaptar-ho; unes altres, com Galícia o Múrcia, segueixen sense implementar-ho.

Complements que no compensen el risc

La bretxa s'agreuja si es comparen els complements salarials: perillositat, nocturnitat, guàrdies. Mentre un bomber urbà pot rebre fins a 1.000 euros mensuals extra, els forestals perceben 1,65 euros per hora de risc i 2,64 euros per nocturnitat. Xifres que, en paraules de sindicats com a CGT i #UGT, “no compensen ni el desgast físic ni el risc vital”.

En plena ona d'incendis que ha calcinat més de 344.000 hectàrees a Espanya, els bombers forestals han alçat la veu. Les protestes s'han intensificat en comunitats com Castella i Lleó, Galícia, Extremadura i Castella-la Manxa, on els dispositius antiincendis operen amb plantilles mínimes, mitjans obsolets i sous pròxims al SMI.

A més, s'ha criticat la descoordinació territorial: cada comunitat dissenya el seu propi dispositiu, la qual cosa genera desigualtat en formació, mitjans i salaris. Mentre a Navarra o Catalunya els forestals cobren fins a 36.000 euros anuals, a Castella i Lleó o Extremadura a penes superen els 20.000, malgrat tenir disponibilitat total i enfrontar als incendis més virulents del país.

La Llei 5/2024, aprovada al novembre de 2024, pretenia corregir aquesta situació. Però nou mesos després, moltes comunitats encara no han implementat les seves mesures. El Govern central ha instat a les CCAA a “complir i exercir la seva tasca” per a millorar les condicions del col·lectiu. La resposta, no obstant això, ha estat tèbia: “La professionalitat del col·lectiu és la clau, i per tant el seu reconeixement i consideració. No pot haver-hi bombers de primera i forestals de segona", afirmen des de CCOO .

Els sindicats alcen la veu pels bombers forestals

El sindicat CCOO ha denunciat públicament que en aquestes regions els forestals treballen en condicions molt poc adequades: "una campanya més, els i les professionals sofreixen amb encadenament d'horari de treball, sense delimitació clara entre els serveis prestats quant a temps ordinari, temps efectiu, descansos entre jornades, temps màxims al capdavant d'incendi, etc."

Per part seva, el sindicat UGT assenyala que "a l'altre costat de les flames, la precarietat del cos de bombers forestals dificulta encara més l'extinció del foc. UGT critica enèrgicament les intolerables condicions laborals d'aquest sector, condemnat a una temporalitat perpètua: més del 60% són acomiadats després d'acabar el període estival. Salaris paupèrrims i jornades de 60 hores en quatre dies, sense tot just descans, evidencien la falta de recursos destinats a la prevenció i extinció d'incendis".

A més, s'ha criticat novament la descoordinació territorial: cada comunitat dissenya el seu propi dispositiu, la qual cosa genera desigualtat en formació, mitjans i salaris. Mentre a Navarra o Catalunya els forestals cobren fins a 36.000 euros anuals, a Castella i Lleó o Extremadura a penes superen els 20.000, malgrat enfrontar als incendis més greus d'Espanya.

La Llei 5/2024, aprovada al novembre de 2024, pretenia corregir aquesta situació. Però nou mesos després, moltes comunitats encara no han implementat les seves mesures. El Govern central ha instat a les CCAA a “complir i exercir la seva tasca” per a millorar les condicions del col·lectiu. La resposta, no obstant això, continua sent tèbia.

Una desigualtat que crema més enllà de la muntanya

En plena crisi climàtica, amb incendis cada vegada més virulents i freqüents, aquesta desigualtat no sols és injusta: és insostenible. Perquè mentre la muntanya crema, també es crema la dignitat dels qui el protegeixen.

La pregunta ja no és si cal pagar més. És si estem disposats a reconèixer que els qui apaguen el foc també mereixen justícia laboral. I que no hi ha lluita contra el canvi climàtic sense dignitat en el treball dels bombers forestals.