Polèmica per la publicació d'un mapa que assenyala els negocis de jueus a Catalunya

Un col·lectiu anònim que es presenta com integrat per “periodistes, professors i estudiants” ha impulsat Barcelonaz, un projecte digital que consisteix en un mapa interactiu de Catalunya en el qual s’identifiquen negocis jueus, empreses israelianes amb interessos a Espanya i companyies espanyoles o internacionals que operen a Israel.

El lloc web, allotjat a la plataforma francesa GoGoCarto, recull actualment 152 negocis i entitats i es defineix com una eina per “comprendre com opera el sionisme i sota quines formes es presenta, amb l’objectiu de visibilitzar l’impacte de les seves inversions al territori”.

El mapa és públic, col·laboratiu i editable, i convida els usuaris a fer donacions i a afegir nous establiments que compleixin els criteris fixats pels impulsors del projecte.

Sectors i entitats assenyalades

Segons la informació recopilada, Barcelonaz inclou empreses de diversos sectors, entre els quals armament, tecnologia, logística, energia, finances, turisme, sector immobiliari, gastronomia i educació.

A la llista hi figuren companyies com Airbus, Indra, Thales, IBM, Microsoft, Siemens i Volvo, així com entitats financeres, asseguradores, negocis d’alimentació kosher i el col·legi jueu Hatikva de Barcelona. El projecte no distingeix entre empreses israelianes, negocis jueus locals o multinacionals amb activitat a Israel.

Reaccions de la comunitat jueva

Tal com informa Enfoque Judío, membres de la comunitat jueva espanyola han expressat la seva preocupació per la iniciativa i han presentat denúncies davant la plataforma GoGoCarto, sol·licitant la retirada del mapa.

En una carta adreçada a l’empresa francesa, consideren que el projecte pot tenir un caràcter discriminatori, en identificar i classificar persones o entitats en funció d’una suposada vinculació ideològica, religiosa o nacional.

La missiva assenyala, a més, que el contingut podria contravenir la legislació francesa sobre incitació a l’odi i discriminació, en particular els articles 225-1 i 24 de la llei de 1881 sobre la llibertat de premsa.

Un error moral i polític

Més enllà del debat polític sobre la guerra a Gaza i l'evident genocidi, assenyalar a jueus individuals o als seus negocis és un greu error ètic i democràtic. El rebuig a la violència o a les polítiques d'un Estat no pot ni ha de traduir-SE en odi cap a persones pel seu origen, religió o identitat.

La història demostra que l'odi mai es combat amb més odi. Cada vegada que s'ha optat per l'estigmatització col·lectiva, el resultat ha estat devastador. Defensar els drets humans a Gaza no justifica assenyalar, discriminar ni posar en risc a ciutadans jueus a Catalunya o a qualsevol altre lloc del món.