Catalunya en alerta: Gairebé un de cada quatre catalans viu en risc de pobresa o exclusió social

Catalunya va acabar l'any 2025 amb un 24,8% de la seva població en risc de pobresa o exclusió social, vuit dècimes més que en 2024 i per sobre de la mitjana de la Unió Europea, segons l'Enquesta de Condicions de Vida publicada per l'Idescat. L'informe reflecteix un país en el qual la renda mitjana creix, però on la millora econòmica no arriba a tots per igual, i la bretxa entre els qui més tenen i els qui menys persisteix.

Gairebé un quart de la població en la corda fluixa

La taxa AROPE, indicador europeu que mesura el risc de pobresa o exclusió, va pujar al 24,8% a Catalunya en 2025, enfront del 24,0% de l'any anterior. Això implica que aproximadament 1,9 milions de persones viuen en llars amb ingressos per sota del llindar de pobresa, sofreixen privació material i social greu o presenten baixa intensitat laboral.

Dins d'aquest indicador, la taxa de risc de pobresa aconsegueix el 18,9%, 1,5 punts més que en 2024. La privació material i social severa afecta el 8,9% de la població, tres dècimes més, mentre que la baixa intensitat laboral se situa en el 5,9%, dues dècimes menys que l'any anterior.

En comparació amb altres territoris, Catalunya supera lleugerament la mitjana espanyola, que se situa en 25,7%, i es manté clarament per sobre de la mitjana de la UE-27, que era del 21,0% en 2024. El que evidencia que estem davant un problema estructural.

Infància i famílies amb fills, els més afectats

L'impacte de la pobresa és especialment greu entre la infància. Entre els menors de 16 anys, la taxa AROPE aconsegueix el 36,1%, 1,3 punts més que l'any anterior. Això significa que més d'un de cada tres nens a Catalunya creix en llars que no compleixen amb els mínims d'ingressos o condicions materials considerats acceptables a nivell europeu.

En el grup d'edat de 16 a 64 anys, la taxa se situa en el 24,5%, nou dècimes més que en 2024, mentre que entre les persones de 65 anys o més és del 17,3%, tres dècimes per sobre de l'any anterior. 

La composició de les llars també marca diferències significatives. Les llars sense fills dependents presenten una taxa AROPE del 18,7%, lleugerament inferior a la de l'any anterior, mentre que les llars amb fills dependents aconsegueixen el 30,8%, amb un augment de 2,3 punts en un sol any. El que evidencia el pes econòmic que suposa la criança, el cost de l'habitatge i la conciliació per a les famílies, que no aconsegueixen sortir del risc de pobresa.

Nacionalitat, ocupació i educació: tres bretxes decisives

La nacionalitat és un factor determinant en el risc de pobresa. Entre la població de 16 anys o més, la taxa AROPE global és del 22,9%, però es dispara fins al 48,6% entre les persones de nacionalitat estrangera, gairebé el triple que entre els qui tenen nacionalitat espanyola.

El vincle amb el mercat laboral també marca diferències. La taxa AROPE entre aturats és del 55,2%, amb un increment de 5,7 punts respecte a 2024, mentre que entre els ocupats es manté en el 16,4%, a penes dues dècimes més. Entre jubilats, la taxa baixa al 13,1%, i entre altres inactius, com a estudiants o persones dedicades a cures i tasques de la llar, puja al 39,0%.

El nivell educatiu actua com un escut enfront del risc de pobresa. Les persones amb educació primària o inferior presenten una taxa AROPE del 34,7%, mentre que els qui completen estudis secundaris de segon cicle registren un 24,2% i la població amb estudis superiors un 12,6%. Això evidencia que a més formació, menor vulnerabilitat, encara que persisteix un segment de risc fins i tot entre persones amb estudis mitjans.

Dificultats materials i vida quotidiana

Els indicadors de privació material posen xifres concretes a la vulnerabilitat. El 35,5% de la població declara no poder afrontar una despesa imprevista de 900 euros. Gairebé tres de cada deu persones no poden permetre una setmana de vacances a l'any.

El manteniment de l'habitatge a temperatura adequada continua sent un problema per al 16,8% de la població, encara que s'observa una lleugera millora respecte a l'any anterior. D'altra banda, el 14,2% declara retards en el pagament de despeses d'habitatge.

Creixement de la renda, desigualtat persistent

Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes en 2024 aconsegueixen els 43.889 euros per llar i 17.262 euros per persona, amb increments del 4,6% i 4,3% respecte a l'any anterior. No obstant això, la distribució continua sent desigual: el 20% de la població amb majors ingressos concentra 4,7 vegades més renda que el 20% més pobre.

El llindar de pobresa i el valor del “lloguer imputat”

El llindar de risc de pobresa, calculat com el 60% de la mitjana d'ingressos per unitat de consum, puja un 4,1% en 2025, situar en 13.862 euros anuals per a una persona sola i en 29.109 euros per a una llar de dos adults i dos nens. Amb aquest llindar, la taxa de pobresa a Catalunya és del 18,9%, encara que baixa al 14,3% si s'aplica el llindar estatal de l'INE.

Benestar subjectiu: millorar xifres però no la vida diària

Més enllà dels ingressos, l'enquesta mesura la satisfacció vital i la confiança en els altres. La mitjana de satisfacció es manté en 7,2 sobre 10, sense diferències de gènere, encara que les persones en risc de pobresa puntuen 6,9 enfront de 7,3 dels qui no ho estan. Els joves de 16 a 29 anys mostren més satisfacció vital (7,5) i confiança (6,5), mentre que els majors de 65 anys se situen en 7,0 i 6,1 respectivament.

Les dades de l'Idescat mostren una Catalunya amb tensions socials. Els ingressos augmenten, però també ho fa el risc de pobresa o exclusió social. La infància, les famílies amb fills, les persones desocupades, els col·lectius amb menor formació i els d'origen estranger concentren gran part d'aquesta vulnerabilitat.