Catalunya registra 3.039 agressions sanitàries el 2025 i prepara multes de fins a 600.000 euros

La creixent tensió en els centres assistencials ha situat la seguretat laboral en el centre de l'agenda política i sanitària, en un escenari marcat pel malestar social, la complexitat clínica i la percepció d'impunitat davant determinats comportaments.

L'Observatori per a Situacions de Violència en l'Àmbit Sanitari de Catalunya ha comptabilitzat durant 2025 un total de 3.039 agressions dirigides al personal del sistema, segons les dades als quals ha accedit Europa Press a través de la Conselleria de Salut de la Generalitat. La magnitud de les xifres activa una resposta institucional que combina anàlisi detallada, reformes normatives i coordinació amb els cossos policials.

La magnitud dels incidents

La majoria dels episodis no implica contacte físic. El 89,37% correspon a agressions verbals o conductuals, pràcticament totes en el marc de l'atenció presencial, mentre que les físiques representen el 10,92% del total.

Les consultes concentren el 39,09% dels casos, seguides dels punts d'admissió o informació, amb un 28,46%. L'hospitalització agrupa el 14,15% i els serveis d'urgències, el 13,33%. En la major part de les situacions, els fets es produeixen en presència d'altres persones, la qual cosa, segons el mateix observatori, evidència “el seu impacte en l'entorn assistencial”.

El perfil de l'agressor i les causes

En el 75,26% dels casos, l'agressor és el mateix usuari o pacient, mentre que els familiars o acompanyants suposen el 22,01%. Els homes representen el 62,92% dels autors i un 26,19% correspon a reincidents, una dada que preocupa especialment les autoritats.

Les causes més al·legades estan relacionades amb l'atenció percebuda per part de l'usuari (29,94%), seguides de factors aliens a l'organització o a l'assistència (25,80%), de les demandes de l'usuari (18,13%) i de qüestions vinculades al mateix acte sanitari o administratiu (17,67%).

En declaracions a Europa Press, el director de professionals de la Salut, Jordi Vilana, situa aquestes dades en un context de descontentament social i creixent complexitat assistencial, a més d'una percepció d'impunitat. “1 de cada 4 és reincident”, adverteix.

Les víctimes: majoritàriament dones i personal de primera línia

El personal d'infermeria encapçala la llista d'afectats, amb un 27,21%, seguit molt de prop pel personal facultatiu, amb un 27,15%, i pel personal administratiu, amb un 23,46%.

El 61,17% dels fets es produeix en l'atenció primària, mentre que l'atenció hospitalària concentra el 29,42% i les emergències extrahospitalàries, el 9,71%.

Les dones representen el 78,18% de les víctimes, enfront del 21,82% dels homes, una proporció similar a la distribució de gènere del sistema públic sanitari. Per grups d'edat, el tram més afectat és el de 25 a 35 anys, amb un 33,60%, seguit dels segments de 36 a 45 i de 46 a 55 anys, tots dos amb un 23,99%.

Un registre unificat per a tot el sector

Fins ara, cada hospital ha informat dels casos de manera individual. De cara a 2026, la Generalitat desplega un registre unificat d'agressions que integra a tots els centres de Catalunya i que permet monitorar la violència i explotar les dades amb eines com a mapes de calor per a orientar la prevenció.

El projecte, que té el seu origen en un acord de Govern de 2022, està impulsat per l'Observatori per a Situacions de Violència en l'Àmbit Sanitari de Catalunya, que agrupa la Conselleria, sindicats, patronals, consorcis, col·legis professionals, l'Institut Català de la Salut i representants de pacients, entre altres actors.

Vilana explica que l'objectiu és “tenir una visió a escala global de tot el sector”, incloent-hi els àmbits públic, privat i concertat. Actualment, la meitat dels proveïdors ja està integrada, i la previsió és aconseguir el 100% del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya en el segon o tercer trimestre de 2026, incorporant progressivament al sector privat.

El reforç legal i la col·laboració policial

La Generalitat preveu aprovar al llarg de 2026 un decret que doni cobertura jurídica al registre i tramitar una llei —en fase de memòria preliminar— que permeti aplicar un procediment sancionador específic després de les agressions.

La Conselleria estudia les quanties prenent com a referència altres comunitats autònomes, on les multes oscil·len entre els 300 i 600 euros en els casos més lleus i poden aconseguir els 600.000 euros en els més greus.

A més, s'intensifica la col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, que podran accedir al mapa de calor per a anticipar actuacions. Quan un professional denuncia una agressió, pot utilitzar l'adreça de l'hospital en lloc del seu domicili particular, i cada centre sanitari comptarà amb un telèfon de referència dels Mossos, una mesura que se sistematitza en tot el territori.