El Govern impulsa el Pla del litoral fins el 2028 i el sotmet a consulta en 91 municipis

Davant la pressió climàtica, la degradació acumulada i la fragmentació competencial, l'Executiu català impulsa una arquitectura normativa i territorial que aspira a canviar la relació entre la societat, l'economia i els ecosistemes costaners.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, presenta aquest diumenge en l'Espai les Madrigueres del Vendrell el document d'objectius i propòsits del futur Pla de protecció i ordenació del litoral, una iniciativa que neix amb la voluntat d'ordenar de manera integral tota la costa catalana i que s'obre ara a la participació de la ciutadania, de les administracions i dels agents socials i econòmics implicats. L'aprovació definitiva es fixa en l'horitzó de 2028.

Una intervenció d'abast estructural

La proposta afecta a un total de 91 municipis de Catalunya, dels quals 70 són costaners i 21 són d'interior, i estableix un perímetre d'actuació que no es limita a la línia de platja. L'àmbit inclou la totalitat de la costa, les aigües territorials fins a 22,2 quilòmetres mar endins i una franja d'un quilòmetre terra endins, incorporant els espais de domini públic en tots dos sentits.

Aquesta delimitació converteix el pla en una eina d'escala estructural, capaç d'incidir tant en l'ordenació urbanística com en la gestió ambiental, econòmica i social del litoral. Paneque subratlla aquesta dimensió en afirmar que “És una política pública sense precedents a Catalunya perquè abastarà simultàniament l'àmbit terrestre i el marí i abordarà la gestió del litoral donis dels usos i activitats econòmiques, l'adaptació al canvi climàtic, la regeneració d'ecosistemes i paisatges, i la millora de la governança”.

La consellera defensa que el document garanteix “una gestió integrada de la franja litoral catalana” i respon a la necessitat de superar un repartiment competencial que, segons fonts del departament, resulta actualment “confús” entre el Govern central, la Generalitat i els ajuntaments.

El repte climàtic com a eix central

El canvi climàtic travessa tota l'arquitectura del pla. El text fixa com a primer gran objectiu la reducció progressiva dels riscos naturals vinculats a l'augment del nivell de la mar, a la regressió de les platges i a la intensitat més gran dels temporals. Aquesta prioritat es combina amb la voluntat de recuperar paisatges i ecosistemes costaners que han sofert processos continuats de degradació.

El segon eix estratègic consisteix a compatibilitzar l'activitat econòmica, social i cultural amb la conservació, en un territori on el turisme, la pesca, els serveis i l'activitat portuària conviuen amb espais d'alt valor ambiental. El tercer eix apunta a reforçar la governança per a fer-la més efectiva, transparent i participativa. El quart i el cinquè objectiu se centren en la millora de la coordinació institucional i en la generació i difusió del coneixement científic i tècnic.

Des del Govern es remarca que protegir i renaturalitzar el màxim àmbit possible del litoral no significa paralitzar l'activitat, sinó reorientar-la cap a un model més resilient i sostenible, capaç d'adaptar als escenaris climàtics futurs sense hipotecar el desenvolupament econòmic.

Dotze instruments per a transformar la gestió

El document presentat estableix dotze instruments destinats a desplegar els objectius estratègics. No concreta encara les actuacions específiques, ja que aquestes es definiran en fases posteriors en funció de les característiques i necessitats de cada municipi, però sí que traça el marc que permetrà la seva implementació.

Entre aquests instruments figura l'actualització del catàleg de classificació de trams de platges i costa, una eina clau per a determinar prioritats de protecció i ús. També es contempla la creació d'una xarxa de protecció i restauració de la infraestructura verda litoral, amb la finalitat de reforçar la connectivitat ecològica i la resiliència dels ecosistemes. A més, es preveu la implantació d'una metodologia d'avaluació de les actuacions en el litoral que permeti mesurar el seu impacte i ajustar les decisions.

Durant l'elaboració del pla es concretarà cap a quin escenari evoluciona cada municipi i com es tradueixen les directrius generals en decisions quotidianes sobre usos, activitats i ordenació de l'espai.

Cinc escenaris per al futur

L'esborrany planteja cinc possibles escenaris d'evolució. Un d'ells contempla la transformació del litoral quan sigui necessari per a garantir els usos i la presència humana en condicions de seguretat. Un altre prioritza la recuperació i la renaturalització del paisatge en favor de la naturalesa, alliberant espais actualment ocupats.

Un tercer escenari combina la delimitació d'àrees destinades a l'activitat humana amb la restitució d'altres a dinàmiques naturals. Els dos restants descriuen un litoral “elàstic”, amb espais d'ús mixt que alternen funcions entre naturalesa i societat, i un litoral regeneratiu, en el qual l'activitat humana es dissenya des del seu origen per a contribuir a la restauració ecològica.

Aquests escenaris no s'exclouen entre si, sinó que poden coexistir segons les particularitats territorials, demogràfiques i econòmiques de cada tram costaner.

Les Madrigueres com a laboratori

L'elecció de les Madrigueres com a escenari de presentació respon al seu valor simbòlic i pràctic. Aquest enclavament del Vendrell constitueix l'únic espai del litoral del Penedès que no ha estat urbanitzat i una de les poques zones humides litorals que romanen entre els deltes de l'Ebre i del Llobregat.

Paneque ho presenta com a exemple dels usos que pot tenir el pla i afirma: “És un projecte de restauració, dels pocs que tenen una continuïtat donis de l'interior donis de la costa”. L'actuació prevista en aquest àmbit d'unes 30 hectàrees persegueix recuperar els valors naturals i paisatgístics d'un entorn amb elevat potencial ambiental que ha sofert “un procés continuat de degradació”.

El cas il·lustra l'orientació del futur instrument: restaurar, reconnectar i reforçar la resiliència dels espais litorals enfront de les pressions històriques i els riscos emergents.

Un calendari amb horitzó de segle

El document es troba disponible des d'aquest diumenge en el portal de participació ciutadana de la Generalitat. A través d'aquesta plataforma, la ciutadania, els municipis i els agents interessats poden formular propostes i observacions.

Després de la fase de consulta pública, el Govern impulsa un procés participatiu obert que inclou la constitució de grups de treball, la creació d'una comissió mixta entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat i la posada en marxa d'una comissió de seguiment. L'aprovació inicial es preveu en 2027 i la definitiva en 2028.

El Departament de Territori explica que el text final aspira a convertir en un full de ruta consensuat que orient el model de gestió de la costa catalana fins a l'any 2100, integrant les dimensions urbanística, ambiental, econòmica i social en un únic marc estratègic.

Un instrument amb doble naturalesa jurídica

El pla tindrà una doble naturalesa. D'una banda, serà un pla director urbanístic, amb efectes vinculants en determinades disposicions. Per un altre, actuarà com a instrument sectorial d'ordenació del litoral, la qual cosa permetrà formular recomanacions i directrius que convisquin amb els planejaments ja vigents.

Aquesta configuració pretén garantir coherència normativa i, al mateix temps, flexibilitat per a adaptar a les realitats locals i coordinar amb els instruments existents. En el cas de Barcelona, el futur marc preveu un règim específic per a la capital catalana a causa de les competències singulars derivades de la Carta Municipal.

Amb aquest moviment, la Generalitat col·loca el litoral en el centre de l'agenda política i territorial de Catalunya. La consulta que ara s'obre no sols defineix un pla administratiu, sinó que dibuixa el model de convivència entre la societat i la mar en les pròximes dècades.