L'"històric" pacte dels Mossos que posa en escac la cohesió dels cossos de seguretat de l'Estat
El pacte reobre el debat sobre l'equiparació salarial entre cossos policials autonòmics i nacionals
La Conselleria d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat i els Mossos han signat un acord qualificat d'“històric” pels sindicats del cos autonòmic. El pacte, formalitzat en el Consell de la Policia, introdueix millores econòmiques i organitzatives de gran impacte que es veuran directament reflectides en la nòmina i en la jornada laboral dels agents, especialment d'aquells que pertanyen a l'escala bàsica. Un nou conveni que ha portat amb si certa indignació en altres forces de seguretat ciutadana.
No obstant això, mentre en el cos català se celebra el que ja es considera l'increment retributiu més alt des de 1989, el sindicat majoritari de la Policia Nacional, JUPOL, ha alçat la veu per a denunciar el que considera una bretxa salarial creixent i insostenible respecte a les forces estatals, una situació que torna a situar el debat de l'equiparació en el centre de l'agenda policial.
Què inclou exactament el nou acord?
El nucli del pacte contempla un increment de 4.000 euros anuals bruts en el complement específic per a tots els agents de l'escala bàsica. Aquest complement forma part del salari estructural i té un impacte directe en la retribució mensual.
A més del reforç econòmic, l'acord introdueix una reducció de la jornada anual en 100 hores, situant-la en 1.580 hores a l'any. Aquesta modificació suposa un ajust rellevant en l'organització del servei i es planteja com una mesura que afavoreix la conciliació personal i familiar.
El text pactat també incorpora:
- Ampliació dels dies de vacances
- Millora dels imports per nocturnitat i treball en caps de setmana
- Regulació específica de les compensacions per disponibilitat
- Noves condicions per a la prolongació de jornada
Segons fonts sindicals, l'acord és fruit d'un procés de negociació que s'ha prolongat durant mesos i que ha inclòs 20 reunions de treball entre l'Administració i els sindicats més representatius del cos policial.
Impacte real en el dia a dia dels Mossos
Més enllà de les xifres, l'acord suposa una transformació pràctica en la vida professional de milers d'agents. La combinació de menys hores de servei anual i millors compensacions econòmiques per torns exigents implica una millora tangible en termes de qualitat de vida i reconeixement professional.
Per a molts membres del cos, aquestes mesures representen un suport institucional a la responsabilitat que assumeixen en situacions de risc i alta exigència operativa. La reducció horària no sols incideix en la conciliació, sinó que també pot influir en la planificació de recursos humans i en la distribució de torns.
Des de l'Executiu català se subratlla que l'acord respon a una “voluntat compartida” d'actualitzar el model organitzatiu, adequant-lo a les necessitats actuals de seguretat pública i als estàndards de professionalització dels cossos policials moderns.
L'altra cara del pacte: la denúncia de desigualtat salarial
Mentre l'acord és celebrat en l'àmbit autonòmic català, la reacció des de les forces estatals no s'ha fet esperar. El sindicat JUPOL, majoritari en la Policia Nacional, ha manifestat el seu rebuig frontal al mateix en considerar que consolida una greu desigualtat retributiva entre cossos que exerceixen funcions similars.
Des d'aquesta organització s'insisteix que un agent de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil destinat en qualsevol punt del territori assumeix nivells de risc i responsabilitat equiparables als d'un policia autonòmic, però amb diferències salarials que poden ascendir a diversos milers d'euros anuals.
El sindicat defensa que la igualtat en les funcions ha de traduir en igualtat de condicions econòmiques i laborals, i adverteix que la seguretat pública no hauria de dependre del territori ni de l'administració de la qual depengui cada agent.
A més de l'equiparació salarial, JUPOL recorda que segueixen pendents reivindicacions històriques com:
- El reconeixement com a professió de risc
- La regulació efectiva de la jubilació anticipada
- La consolidació d'una equiparació real i no parcial
Comparativa: Mossos d'Esquadra vs Policia Nacional i Guàrdia Civil
A continuació, es detallen les principals diferències després del nou acord:
| Aspecte | Mossos d'Esquadra (nou acord) | Policia Nacional | Guàrdia Civil |
|---|---|---|---|
| Increment recent del complement específic | +4.000 € anuals (escala bàsica) | Sense increment equivalent recent | Sense increment equivalent recent |
| Jornada anual | 1.580 hores (–100 hores) | Superior a 1.580 hores | Superior a 1.580 hores |
| Millora en nocturnitat i caps de setmana | Sí, actualització a l'alça | No inclosa en acord recent específic | No inclosa en acord recent específic |
| Ampliació de vacances | Sí | Sense modificació recent destacada | Sense modificació recent destacada |
| Regulació de disponibilitat i prolongació | Actualitzada i millorada | Regulació existent sense canvis recents vinculats a aquest acord | Regulació existent sense canvis recents vinculats a aquest acord |
| Reconeixement com a professió de risc | No especificat en aquest acord | Reclamat per sindicats | Reclamat per associacions |
Nota: La taula reflecteix les millores recollides en el nou acord dels Mossos enfront de la situació actual dels cossos estatals, segons la informació sindical disponible.
Un debat que transcendeix l'autonòmic
L'acord entre Interior i els Mossos d'Esquadra marca un abans i un després en les condicions laborals del cos català i consolida una millora significativa en termes salarials i organitzatius. No obstant això, també reobre amb força el debat sobre l'equiparació salarial real entre cossos policials al país.
Mentre uns celebren un avanç històric, uns altres alerten que la bretxa econòmica pot generar tensions estructurals en el model de seguretat pública. La part que apel·la a Policia Nacional i Guàrdia Civil adverteix que les diferències en les condicions laborals influeixen directament en aspectes com la motivació, estabilitat professional i rendiment dels agents. Variables que estan estretament relacionades amb el desenvolupament en les funcions de seguretat ciutadana.
Amb això, el repte, a partir d'ara, serà trobar un equilibri que garanteixi tant la millora de les condicions laborals com la cohesió entre els diferents cossos que integren el sistema de seguretat de l'Estat.
Escriu el teu comentari