Madrid afronta un 8M amb dues marxes simultànies que reflecteixen la fractura del moviment feminista

La jornada del Dia Internacional de la Dona torna a desenvolupar amb dues manifestacions paral·leles que comparteixen horari, però mantenen enfocaments polítics i socials diferenciats.

L'agenda de mobilitzacions del Dia Internacional de la Dona situa novament a Madrid com a escenari de dues grans manifestacions feministes que avancen de manera simultània per diferents zones de la ciutat.

Un 8M amb dues mobilitzacions paral·leles en la capital

La celebració del 8 de març a Madrid torna a mostrar la divisió existent dins del feminisme organitzat. Aquest diumenge es desenvolupen dues manifestacions diferents que recorren el centre de la ciutat al mateix temps, encara que parteixen des de llocs diferents i defensen plantejaments propis.

Una d'elles està convocada pel Moviment Feminista de Madrid, que ha anunciat una marxa que arrenca a les dotze del migdia des de la plaça de Cibeles i finalitza en la Plaça d'Espanya. La mobilització s'articula sota el lema “Enfront de la barbàrie patriarcal, feminisme internacionalista” i afegeix el lema “Ni vetllades, ni explotades, ni prostituïdes”.

Al mateix temps, la Comissió 8M impulsa una altra manifestació que parteix des d'Atocha i conclou en l'estació de metro de Sevilla. En aquest cas, la convocatòria es desenvolupa sota el lema “Feministes Antifeixistes. Som més. A tot arreu”.

La coincidència horària de totes dues marxes subratlla una fractura que es manté des de fa diversos anys dins del moviment feminista madrileny.

L'origen de la divisió del moviment

La separació entre tots dos corrents s'ha consolidat amb el pas del temps a partir de debats ideològics i polítics que han marcat el rumb de diferents organitzacions feministes.

Entre les principals discrepàncies figuren qüestions relacionades amb l'enfocament sobre la prostitució o la interpretació de la legislació sobre identitat de gènere. Mentre alguns sectors defensen una agenda abolicionista centrada en l'eliminació de la prostitució, altres col·lectius prioritzen l'ampliació de drets per a les persones trans i la defensa d'un feminisme inclusiu.

Aquest desacord ha portat al fet que les mobilitzacions del 8 de març a Madrid es convoquin per separat des de fa diversos anys, generant manifestacions amb consignes i prioritats diferents.

Les reivindicacions del Moviment Feminista de Madrid

La manifestació convocada pel Moviment Feminista de Madrid situa en el centre del seu discurs la defensa d'un feminisme internacionalista i la denúncia del que consideren múltiples formes d'opressió contra les dones.

Entre les seves reivindicacions destaca la crítica al que descriuen com “totes les formes del vetllat de les dones”. Des d'aquesta organització sostenen que aquestes pràctiques constitueixen “manifestacions d'un sotmetiment que els impedirà des del control sobre el seu propi cos al desenvolupament de la seva vida en la societat”.

El col·lectiu afirma que existeix “un genuí moviment de dones nascudes en contextos islàmics, tant a Espanya com globalment, en lluita contra la imposició del vel”.

A més, les convocants defensen la necessitat de garantir la separació entre religió i institucions públiques. En aquest sentit, reclamen que cap confessió intervingui a l'escola pública ni en la vida institucional i plantegen la definició de l'Estat espanyol com un Estat laic.

L'abolició de la prostitució com a bandera política

Un dels pilars centrals del discurs d'aquest sector del feminisme és la defensa d'un model abolicionista respecte a la prostitució.

Les organitzadores consideren que aquesta posició permet protegir a les dones i garantir alternatives per als qui es troben en aquesta situació. Des del moviment sostenen que “la legalització de la prostitució equival a capitular davant la violència contra les dones”.

També afirmen que “l'esquerra del ‘només sí que és sí que’ té l'obligació de lluitar per l'abolició de la prostitució: si el consentiment és un dret fonamental, no es pot comprar”.

En aquesta mateixa línia sostenen que “negar que la prostitució és violència masclista també és negacionismo, ho faci l'esquerra o ho faci la dreta”.

El col·lectiu també critica el Govern pel que considera un incompliment del compromís d'implantar un model abolicionista durant l'actual legislatura.

Denúncies sobre conflictes, desigualtats i ultradreta

El Moviment Feminista de Madrid vincula les seves reivindicacions amb problemàtiques globals. En el seu discurs denuncia el que denomina “barbàrie patriarcal de les guerres, genocidis i massacres contra la població”.

Les organitzadores sostenen que la misogínia travessa tant l'àmbit públic com el privat i remarquen que “la barbàrie patriarcal està també a l'interior de les cases”.

Així mateix, el moviment alerta sobre l'avanç de la ultradreta, a la qual acusa de negar la necessitat de combatre la violència masclista i de promoure el desmantellament dels sistemes públics.

Entre les seves propostes es troben la defensa dels serveis públics com a garantia d'igualtat d'oportunitats, la creació d'un sistema públic de cures que no recaigui principalment sobre les dones, la regularització de les dones migrants i l'eliminació de qualsevol forma d'explotació laboral basada en la subordinació econòmica femenina.

La proposta política de la Comissió 8M

La segona gran manifestació del 8M madrileny està organitzada per la Comissió 8M, que planteja una mobilització amb un fort component antifeixista i internacionalista.

Des d'aquesta organització expliquen que la convocatòria s'emmarca “en un context de resposta global pels drets i llibertats des de múltiples territoris”.

També consideren que la manifestació constitueix “una demostració de majoria social enfront del feixisme i una reafirmació del feminisme com a moviment social organitzat, amb implantació territorial i amb gran capacitat d'articulació amb la resta de moviments socials”.

Un feminisme connectat amb conflictes globals

La Comissió 8M defensa una visió del feminisme que vincula les lluites locals amb processos internacionals. Segons la seva anàlisi, el context global actual està travessat per “lògiques de guerra, desplaçaments forçosos, racisme, polítiques d'empobriment i avanç en els governs de forces autoritàries”.

El col·lectiu sosté que la defensa dels drets de les dones i de les dissidències no pot separar d'aquestes dinàmiques globals.

En aquest marc esmenta situacions com el conflicte en Palestina, els desallotjaments a la Canyada o les detencions de l'ICE als Estats Units. Des de l'organització consideren que aquests fenòmens responen a una mateixa lògica que normalitza l'expulsió i la violència sobre determinats cossos i territoris.

Drets socials i agenda feminista

L'agenda reivindicativa de la Comissió 8M inclou la defensa dels serveis públics, el dret a l'habitatge, la protecció efectiva de les persones trans i la garantia dels drets sexuals i reproductius.

El col·lectiu considera que aquestes demandes formen part d'una agenda feminista internacional enfront de polítiques que descriuen com a reaccionàries.

Des de l'organització també subratllen la importància de la lluita contra les violències masclistes com un dels eixos centrals de la mobilització.

El focus en les treballadores de la llar i de cures

Dins de les reivindicacions destacades enguany apareix la situació de les treballadores de la llar i de cures.

La Comissió 8M assenyala que moltes d'aquestes professionals han denunciat públicament abusos, impunitat i situacions de desprotecció en un sector marcat per la precarietat laboral i la desigualtat estructural.

El col·lectiu considera imprescindible visibilitzar aquestes problemàtiques dins del moviment feminista i situar la defensa dels drets laborals en el centre del debat social.

Un final festiu després de la mobilització

Després de la manifestació, la Comissió 8M organitza una trobada denominada “vespreig feminista” amb l'objectiu d'ocupar col·lectivament el centre de la ciutat.

L'activitat inclou actuacions musicals, sessions de DJ i intervencions públiques que busquen prolongar la mobilització més enllà de la protesta als carrers.

Evolució de la participació en els últims anys

Les xifres d'assistència reflecteixen com han evolucionat les mobilitzacions feministes a Madrid des que el moviment va començar a marxar dividit.

En 2025 van participar unes 34.500 persones en total en les dues manifestacions celebrades en la capital, segons les dades oficials. La Comissió 8M va reunir al matí 25.000 assistents segons la Delegació del Govern, encara que les organitzadores van elevar la xifra fins a 80.000.

Aquella marxa es va desenvolupar sota la pluja i va estar marcada per consignes en defensa dels drets de “totes”, a més de reivindicacions antiracistes com la petició de “papers per a totes”.

La mobilització del Moviment Feminista de Madrid va congregar aquest mateix any a 9.500 persones segons la Delegació del Govern, mentre que les convocants van estimar almenys 20.000 participants. Durant la marxa es va defensar una agenda abolicionista global i es van sentir consignes contra la prostitució, descrita per algunes manifestants com una pràctica que “ensenya a violar”.

El contrast amb els anys anteriors és notable. Quan el feminisme marxava unit en la capital, especialment en 2018 i 2019, les manifestacions del 8 de març van arribar a reunir prop de 300.000 dones a Madrid.