La família de la cuinera assassinada a la presó, indemnitzada amb 260.000 euros menys que a un pres

Més d'un any després del brutal assassinat de la cuinera Nuria L. a la presó de Mes d’Enric (Tarragona), la família de la víctima ha rebut una indemnització de tot just 40.400 euros per part de la Generalitat. La treballadora va ser assassinada el 13 de març de 2024 per un reu classificat com a perillós, un crim que va sacsejar el sistema penitenciari català i va desencadenar una onada de protestes dels funcionaris de presons.

Funcionaris exigeixen més protecció i denuncien abandó institucional

El cas va reavivar antigues reivindicacions del personal penitenciari, com ser considerats agents de l'autoritat, tenir dret al principi d'indemnitat i poder utilitzar aerosols de defensa personal enfront d'agressions. Fins avui, cap d'aquestes peticions ha estat atesa per la Generalitat.

Montse Balaguer, portaveu de UGT Presons, denúncia:

“La funció del sindicat és evitar que una cosa així torni a ocórrer mai. La nostra lluita és per la seguretat dels treballadors. Avui dia, aquesta seguretat no està garantida”.

Comparacions doloroses: la Generalitat paga molt més per la mort d'un pres

El que ha generat una profunda indignació entre funcionaris i sindicats és la comparació amb altres indemnitzacions concedides per la mateixa Administració catalana. Segons dades del sector, la Generalitat ha arribat a pagar fins a 300.000 euros a les famílies d'interns morts a la presó.

Un cas recent citat pel sindicat va ocórrer en Brians 2, on un intern va morir de sobredosi després d'un vis a vis amb la seva mare. La família del reclús va rebre una indemnització de 300.000 euros, gairebé set vegades més del que han percebut els germans de Núria L.

“L'explicació és que als presos se'ls considera sota custòdia plena de l'Estat, i aquest ha de respondre per la seva vida. Però a nosaltres, com a treballadors, no se'ns garanteix la nostra seguretat, ni se'ns tracta amb la mateixa responsabilitat institucional”, lamenta Balaguer.

Una mort que segueix sense resposta política ni judicial plena

L'assassinat de Núria, que va commocionar al sistema penitenciari català, segueix sense traduir en mesures legislatives concretes. Malgrat el clam social i les manifestacions dels funcionaris, la Generalitat no ha modificat la normativa penitenciària ni ha reforçat substancialment les condicions de treball del personal de presons.

La diferència en els criteris d'indemnització posa en relleu una desigualtat estructural: la vida d'un treballador penitenciari val molt menys que la d'un reclús, segons els barems econòmics de l'Administració autonòmica.