Condemnen a sis anys de presó a un agressor sexual d'un menor trans a Igualada, Barcelona

La decisió reflecteix la fermesa judicial enfront de delictes sexuals contra menors, subratlla la importància de la protecció de la víctima i consolida l'aplicació de sancions efectives en casos d'abús i vulnerabilitat.

Fets provats

El tribunal considera provat que l'acusat va concertar una trobada amb la víctima en un edifici abandonat d'Igualada “per a parlar” i allí va cometre l'agressió sexual. L'Audiència de Barcelona assenyala que la declaració de la víctima ha resultat “ferma, persistent i lliure de contradiccions essencials”, i que la seva versió ha estat sostinguda per elements probatoris addicionals, incloent-hi la rapidesa amb què va sol·licitar ajuda i va acudir a un centre hospitalari després dels fets.

La fallada indica que “seria il·lògic pensar que el denunciant decidís afrontar el calvari del procés penal per a denunciar al seu amic per fets que no haurien ocorregut”, descartant qualsevol mòbil espuri darrere de l'acusació.

Absència de consentiment i violència

El tribunal subratlla que el menor va expressar de manera “expressa i reiterada” la seva negativa a mantenir relacions sexuals i que l'acusat va utilitzar violència per a neutralitzar la seva resistència, aprofitar de la confiança dipositada per la víctima. A més, encara que la jurisprudència no exigeix lesions per a constatar agressió sexual, es ratifica la credibilitat de la versió de la víctima per les marques físiques oposades, compatibles amb els fets relatats.

Mesures de protecció i penes complementàries

Com a resultat, l'Audiència imposa sis anys de presó per un delicte d'agressió sexual amb penetració, al costat de set anys de llibertat vigilada. A més, s'estableixen tretze anys de restricció perquè el condemnat no pugui acostar a menys de 1.000 metres de la víctima ni comunicar amb ella per cap mitjà, així com onze anys d'inhabilitació per a exercir qualsevol professió que impliqui contacte amb menors.

El tribunal aclareix que no s'aplica la “hiperagravació per vulnerabilitat de la víctima” sol·licitada per l'acusació i la Fiscalia, argumentant que “ni l'edat, més de 16 anys, ni estar sotmès a un procés de transició són causa que suposin 'per se' l'apreciació de vulnerabilitat”.

Rellevància judicial i social

El cas subratlla la importància de la resposta judicial enfront de delictes sexuals comeses per persones conegudes de la víctima i reforça els mecanismes de protecció, prevenció i seguiment. La sentència combina penes privatives de llibertat, mesures de control i restriccions de contacte, garantint que la víctima romangui protegida mentre es consolida la sanció a l'agressor.