dimecres, 13 de novembre de 2019

Joan Ferrán

Sánchez no pot desertar

Si us plau, no em demanin que en nom de l'estabilitat, el creixement econòmic i una pila de coses més, oblidi quatre anys de retallades, el desmantellament exprés de l'estat de benestar, les laminacions de llibertats, la corrupció i el vocabulari trigo franquista d'alguns capitostos del PP. Ho sento, no puc. Tampoc juguin a ficar-me por amb l'espantall del sobiranisme. No toca.

LA FAI, LA CUP I PILAR RAHOLA

Em temo que el paral·lelisme emprat per la senyora Rahola entre la CUP i la FAI és un cop baix per tal que el telespectador associï culpa, agitació, anarquia i desordre amb els plantejaments dels anticapitalistes.

IGLESIAS I ELS SOCIALISTES

Un fred mes de novembre de 1927 el diari soviètic 'Pravda' publicava un extens article de Stalin amb motiu del X aniversari de la Gloriosa Revolució d'Octubre. Després glossar àmpliament aquesta efemèride, i anunciar que un món nou s'obria davant la humanitat, el dirigent comunista va carregar contra la socialdemocràcia asseverant sense subtileses: "No es pot acabar amb el capitalisme sense acabar amb la ideologia socialdemòcrata en el moviment obrer".

CINEMA ÚTIL PER POLÍTICS

Permetin-me que els recomana l'últim film de Steven Spielberg protagonitzat per Tom Hanks i en el qual han participat els germans Coen. La pel·lícula, ambientada en els anys de la Guerra Freda, narra amb gran mestria les vicissituds d'un advocat nord-americà intentat pactar un intercanvi de presoners entre els dos blocs antagònics. No els explicaré a vostès la trama. No. Aprofitin el dia de l'espectador i vagin al cinema, val la pena. La raó d'aquestes línies no és esbossar una crítica cinematogràfica si no subratllar la fermesa moral, les profundes conviccions democràtiques i el sentit d'estat del protagonista.

¿BOMBARDEJAR?

No m'agraden els partidaris de la llei del Talió. Tampoc em convencen els que advoquen per posar l'altra galta. El bellicisme em disgusta però el bonisme m'inquieta pel que té, de vegades, d'ingenu i paralitzant. Observo com el laborisme britànic es troba a la vora de la ruptura a causa del suport, o no, a les accions de càstig contra l'Estat Islàmic. Contemplo també el posicionament automàtic, en un i altre sentit, de la majoria dels partits polítics espanyols amb la sensació que no gaudeixen d'un coneixement profund sobre el tema. Sembla que tan sols estan preocupats per com reaccionarà l'opinió pública al respecte.

CONVERSOS EXPRÉS

Crec més en l'evolució del pensament que en les conversions exprés. M'explicaré. Puc entendre que mitjançant la reflexió una persona, o un col·lectiu, posin en dubte creences i plantejaments assumits com a propis al llarg del temps. La societat és dinàmica, els problemes i les vivències quotidianes tant poden encoratjar passions com refredar sentiments, lleialtats polítiques o creences filosòfiques. És tan humà evolucionar en el terreny del pensament cap als extrems com submergir-se en l'escepticisme dels descreguts. El que ja no és tan comprensible són les conversions exprés. Sí, aquestes que permeten a un comunista, o socialista, esdevenir un conspicu nacionalista; o aquelles altres que fan d'un neoliberal de tota la vida una anticapitalista amb rastras. Però allà cadascú amb la seva consciència i la seva dignitat. Més espectaculars encara i poc edificants em semblen les conversions exprés d'anada i tornada. Si senyors, n'hi ha tant a nivell individual com a nivell d'institucions i grans mitjans de comunicació. Alguns que fa quatre dies compraven contents passatges per Ítaca avui els anul·len a causa de les 'inclemències' del temps. Uns altres que donaven per liquidada la possibilitat de dialogar, avui sospiren camí de Madrid per una taula de negociacions.

LA MIRADA DE CHACÓN

Què volen que els digui, a un servidor li agrada la Carme Chacón dels mítings. Sí, la de jaqueta curta vermella mirant a la graderia i les mans subjectes al faristol. M'agrada la seva retòrica perquè té clar qui és l'adversari i, també, perquè mai ha estat presonera de les ambigüitats cròniques del PSC. Em plau escoltar-la perquè entenc el que diu i endevino el que calla. M'agrada el seu estil perquè posa dels nervis als escribes a sou del nacionalisme i torba a totes les Rahola del país. El mateix succeeix amb Inés Arrimadas.

Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH