Els bisbes catalans intervenen de nou en política i demanen formar Govern

 

Els bisbes demanen reflexionar sobre els presos sobiranistes

Els bisbes de Catalunya han demanat una "reflexió serena" sobre els presos sobiranistes, i han cridat els parlamentaris que impulsen la formació d'un nou Govern de la Generalitat, en una carta d'aquest divendres aprovada per unanimitat en una reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) a Tiana (Barcelona).

Després de declarar-preocupats per la presó preventiva d'antics membres del Govern i dirigents d'organitzacions socials, i sense intenció d'entrar en debats jurídics, han cridat a aquesta reflexió, per propiciar un clima de diàleg que veuen necessari, i que "no es deixin de considerar les circumstàncies personals dels afectats".

Han fet referència a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre ia la gran participació dels electors: "Cal que, amb voluntat de servei, els parlamentaris elegits impulsin els mecanismes democràtics per a la formació d'un nou govern de la Generalitat".

Els líders religiosos han instat l'Executiu que sorgeixi a actuar "amb sentit de responsabilitat cap a tots els col·lectius del país, i especialment els més necessitats de superar les conseqüències de la crisi institucional, econòmica i social" que es viu.

ESCENARIS PLANTEJATS

Com a ciutadans i líders de l'Església a Catalunya, han defensat "la legitimitat moral de les diverses opcions sobre l'estructura política de Catalunya que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles", i es defensin de forma pacífica i democràtica, tot i que han admès que no els correspon a ells optar per una determinada proposta en els nous escenaris plantejats recentment.

En l'inici de la carta, han reconegut que a Catalunya hi ha "un problema polític de primer ordre que obliga a buscar una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per tusso", amb esforç de diàleg, generositat i recerca del bé comú.

Citant paraules del papa Francesc, han afirmat que és moment de dissenyar una cultura de diàleg com a forma de trobada, "la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa, memoriosa i sense exclusions".