El Govern central amplia un any el termini perquè els sefardites obtinguin la nacionalitat

|

sinagoga bcn

La sinagoga de Barcelona és la més antiga d'Europa


El Govern ha aprovat aquest divendres 9 de març al Consell de Ministres ampliar un any el termini perquè els sefardites, descendents dels jueus expulsats d'Espanya el 1492, puguin sol·licitar i adquirir la nacionalitat espanyola. La Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE) ha mostrat la seva "gratitud" per aquest "gest" de l'Executiu.


Així ho ha anunciat el portaveu del Govern i ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d'aquest divendres.


El ministre ha precisat que aquesta pròrroga que contemplava la llei s'ha aprovat a petició de les associacions de sefardites. D'aquesta manera, les persones interessades poden presentar la sol·licitud de nacionalitat espanyola fins al mes d'octubre de 2019.


La llei per a la concessió de la nacionalitat als jueus sefardites pretén ser, segons ha subratllat Méndez de Vigo, "un punt de trobada entre els espanyols d'avui i els descendents dels que van ser injustament expulsats en 1492".


"Davant de la intolerància de temps passats, persegueix que puguem construir junts un nou espai de convivència i concòrdia que reobri per sempre a les comunitats expulsades d'Espanya les portes del seu antic país", assenyala el Ministeri de Justícia en un comunicat posterior.


La FCJE, en representació dels jueus espanyols, ha expressat la seva gratitud per aquesta decisió. "Agraïm profundament el gest del Govern", han assenyalat a Europa Press fonts de la Federació.


6.432 SEFARDITES OBTENEN LA NACIONALITAT DES OCTUBRE DE 2015


Des que va entrar en vigor la llei l'1 d'octubre de 2015, un total de 6.432 sefardites han obtingut el DNI espanyol, dels quals 1.910 ho han fet a través del nou procediment establert per la llei i la resta, per reial decret, segons les últimes dades del Ministeri de Justícia.


En concret, a data d'avui, de les sol·licituds rebudes han prosperat 1.910, de les quals 202 s'han concedit en els primers mesos de 2018. A aquests cal sumar els 4.302 que la van obtenir pel Reial Decret de 2 d'octubre de 2015 i els 220 als quals se'ls va atorgar pel Reial Decret de 5 d'agost de 2016, els expedients de estaven en diferents fases de tramitació quan va entrar en vigor la norma.


Si només es tenen en compte les concessions de 2016 i 2017 --a falta de dades desglossades per nacionalitat d'origen dels primers mesos de 2018--, el 2016 la majoria de sol·licitants eren d'Israel (96), Veneçuela (75) i Colòmbia (60). Mentrestant, a l'any 2017, els tres primers llocs els van ocupar sol·licitants de nacionalitat veneçolana (254), israeliana (202) i mexicana (146).


El text estableix que els interessats havien de formalitzar la seva sol·licitud en el termini de tres anys des de l'entrada en vigor, és a dir, fins a l'1 d'octubre de 2018. Si bé, incloïa la possibilitat que per acord de Consell de Ministres es prorrogués aquest termini un any, és a dir, fins a 2019. Quan la llei va entrar en vigor fa tres anys es parlava de fins a 500.000 sefardites que podrien beneficiar-se d'aquesta llei.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH