'Matar al padre', la prometedora sèrie de Mar Coll

 

No, les sèries ja no són un mer passatemps. Si són bones. Tant és així que ja Cannes ha organitzat un festival de sèries després que el 2017 presentés els primers capítols de la tercera temporada de 'Twin Peaks' (David Lynch) a l'aparador de cinema més important del món.

No és estrany, doncs, que, ara, el DA Festival hagi volgut fer el mateix però amb un seguit pàtria, dirigida per Marc Coll ('Tres dies amb la família', 'Tots volem el Millor per a ella') i produïda per Movistar +. Només s'han presentat dos capítols, de manera que fer una valoració sense veure el final es fa difícil però si que s'apunten certes coses.

La sèrie, titulada 'Matar al padre', explica, com és habitual en el seu cinema, l'esdevenir d'una família, però allunyada del melodrama, sinó apostant per la tragicomèdia i fins i tot un punt de suspens. Pot ser que es fruit de la col·laboració amb dos amics de la cineasta Diego Vega i Valentina Viso. Tot s'explica en forma de flashback i en quatre episodis de menys d'una hora.

Els protagonistes són Jacobo (Gonzalo de Castro), un pare amb un terrible horror a la mort, un trauma i un caràcter molt artístic ,; la seva esposa Isabel (Paulina García), una mare que passa de la sobre protecció al 'deixar fer' de capítol en capítol; i els fills d'aquests, Isabel (un personatge aparentment menor en els capítols vistos) i Tomás (Marcel Borràs), un fill acovardit, lligada, traumado per la inseguretat i les pors infundats per part del seu pare.

'Matar al padre' té tots l'ingredient principal d'una pel·lícula de Mar Coll. La família, aquest eix vertebrador, fonamental, però també l'origen de tots els mals o, almenys, de totes les condicions per a la vida. Un terreny que la cineasta maneja a la perfecció, tenint cura dels personatges, als quals l'espectador va comprenent a poc a poc, gràcies a un maneig del temps perfecte per part de la directora.

A això se li afegeix la intriga. No, no hi ha assassinats aparents, però sí que la sèrie fa que l'espectador es pregunti per què Jacobo té aquest caràcter tan amarg, o perquè la mare no el deixa, i, sobretot, per què el fill no aconsegueix sortir d'aquesta opressió del seu pare o fins i tot es pregunta si podrà sortir.

'Matar el pare' es presenta així com una sèrie de quatre capítols, conclusiva (la directora mateixa ho afirma), que cuida els seus personatges, amb un Gonzalo de Castro esplèndid tot i que moments el seu look que s'assembli a Juanjo Puigcorbé i un es descol·loca i amb un sol error: Marcel Borràs.

L'actor que dóna vida a Tomàs, un dels dos personatges principals de la sèrie, no aconsegueix impregnar-se del que li passa al personatge, hi ha un esforç en tractar de moure amb els gestos adequats, però en les escenes de cert dramatisme la seva veu sona impostada, manca de versemblança i fins i tot adopta una actitud exagerada.

Per sort, Gonzalo de Castro, uns secundaris a l'alçada i un bon i interessant guió farà que l'espectador vulgui saber el desenllaç d'aquesta família i que gaudeixi d'aquesta família tan peculiar com veraç i que demostra que no només als Estats Units es fan sèries de qualitat.