L'Audiència de Barcelona investigarà les citacions de l'1-0

L'Audiència de Barcelona ha ordenat que el jutjat d'instrucció 32 de Barcelona admeti la querella presentada per Drets i una denúncia de la Generalitat i s'investiguin presumptes irregularitats en les citacions de càrrecs de la Generalitat el juliol de 2017 a la comandància de la Guàrdia Civil a la capital catalana pels preparatius de l'1-O.

Segons l'acte, la sala acorda estimar el recurs d'apel·lació presentat per l'associació de juristes Drets i que s'admetin a tràmit la seva querella i la denúncia que va presentar la Generalitat perquè s'investigui si va poder haver un delicte de falsedat en document públic per part dels agents de l'Institut Armat.

La qüestió se centra a determinar si les citacions de la Guàrdia Civil es van fer sota el paraigua de la instrucció que porta el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona sobre l'1-O, tal com reflectia el document lliurat als citats com a testimonis, ja que en una nota de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'afirmava que les diligències eren de policia judicial i no havien estat sol·licitades per aquest magistrat.

El Jutjat d'Instrucció 32, a qui li va tocar decidir sobre la querella de Drets, la va admetre en considerar que els fets denunciats no eren constitutius de delicte, si bé ara l'Audiència opina que cal practicar diverses diligències abans d'arxivar ja que "sense practicar cap diligència d'instrucció no s'ha de descartar la possibilitat de la tesi inculpatòria ".

DELICTES REBUTJATS

L'Audiència, però, descarta que la Guàrdia Civil cometés usurpació de funcions ja que "a vegades és inevitable per qüestions purament logístiques i organitzatives" que s'estableixin àmplies delegacions de facto de la Policia Judicial quan investiga.

Tampoc accepta que puguin haver-se produït delictes contra els drets individuals, violació de secrets o d'obstrucció a la justícia.

Respecte al delicte de falsedat documental, considera que s'ha d'investigar ja que "hi ha una aparent contradicció" entre les citacions de la Guàrdia Civil, i la nota del TSJC que descartava que el jutge hagués ordenat les citacions i un acte d'aquest jutge que rebutjava la personació de la CUP i assegurava no estar investigant la convocatòria d'un referèndum.

"UN PAS ENDAVANT"

Sobre la decisió de l'Audiència, Drets ha destacat que és "un pas endavant per desemmascarar la croada judicial que va emprendre el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona l'estiu passat contra la causa independentista".

En un comunicat enviat aquest dimarts, assegura que pot comportar que les declaracions com a testimonis i investigats dels treballadors i funcionaris de la Generalitat davant la Guàrdia Civil a partir del 21 de juliol "puguin ser declarades nul·les".