Investigadors de la Vall d'Hebron obren la porta a un fàrmac contra el càncer de mama

 

Un treball liderat pel doctor Josep Villanueva, investigador principal del Grup de Biomarcadors Tumorals de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), ha descobert una funció alternativa extracel·lular de la proteïna HMGA1 relacionada amb la invasió tumoral. Segons detallen els responsables de l'estudi, aquesta troballa obre la porta a fàrmacs específics per al càncer de mama triple negatiu.

El treball, publicat a la revista 'Clinical Cancer Research' i possible gràcies a la Fundació Susan G. Komen, és fruit més d'un esforç col·laboratiu d'investigadors de la Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus, ja que en ell, a més d'investigadors del propi VHIO, també han participat investigadors de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del departament d'oncologia i de patologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Alguns investigadors a més pertanyen a la xarxa CIBERONC.

El descobriment va arribar en analitzar el secretoma de les cèl·lules cancerígenes, i així van veure que HMGA1 es trobava en un lloc diferent al que fins llavors es coneixia.

El secretoma està compost pel conjunt de proteïnes secretades per les cèl·lules. Aquestes proteïnes s'utilitzen per enviar missatges entre cèl·lules, i realitzen multitud de funcions.

No obstant això, al laboratori del Grup de Biomarcadors Tumorals del VHIO han descobert que hi ha un grup de proteïnes teòricament intracel·lulars que també es secreten en cèl·lules tumorals.

Els seus estudis suggereixen que una fracció del proteoma intracel·lular podria exercir papers imprevistos en l'espai extracel·lular durant la tumorogènesi.

"Un dels objectius del nostre treball era buscar noves dianes terapèutiques per al càncer de mama triple negatiu que estiguessin relacionades amb la invasió tumoral. Per fer-ho, comparem el secretoma de línies invasives i no invasives i vam veure que hi havia un grup de proteïnes que no haurien d'estar aquí, ja que no estaven considerades com una secreció clàssica ", apunta el doctor Josep Villanueva.

Entre aquestes proteïnes es trobava HMGA1, que "des de fa anys" se sabia que estava relacionada amb els processos de metàstasi i invasió del càncer, però que al trobar-se en el nucli cel·lular "no era viable com a objectiu per al desenvolupament de fàrmacs específics dirigits contra ella ".

"Aquesta proteïna té una germana, que és HMGB1, i és un marcador de necrosi que es troba a la sang. És possible que tota la família HMG tingui predisposició a estar en diversos llocs, i és una altra de les vies d'investigació que s'obren arran d'aquest treball. Ara la secreció de proteïnes teòricament intracel·lulars pot obrir noves vies per buscar fàrmacs antitumorals ", continua exposant.

D'acord amb el judici d'aquests investigadors, el treball no només permet que es comencin a investigar nous fàrmacs que emprin a HMGA1 com a diana, també ha servit per demostrar que pot ser utilitzat com un biomarcador que predigui l'inici de la metàstasi abans que aquesta s'iniciï.

"Hem demostrat una correlació entre la secreció de HMGA1 i el seu canvi en la localització subcel·lular (de nuclear a citoplàsmic). Utilitzant aquesta correlació hem mostrat que la localització subcel·lular de HMGA1 en mostres clíniques prediu la incidència de metàstasi en el càncer de mama triple negatiu ", conclou Villanueva.