Romeva va pagar amb diners públics de la Conselleria als observadors del referèndum il·legal

Raül Romeva, exconseller d'Exteriors de la Generalitat (Europa Press)

La Guàrdia Civil ha comunicat al titular del Jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona que el gruix de la factura dels observadors del referèndum il·legal l'1 d'octubre ho va pagar la Conselleria d'Exteriors, depenent de Raül Romeva, amb "fons públics". En concret, precisen, que va pagar el 85 per cent, que puja a 261.082,66 euros, IVA inclòs.

Així es recull en un ofici de l'institut armat a què ha tingut accés Europa Press, en què avancen al jutge la conclusió de l'informe que lliuraran amb l'anàlisi de les últimes dades aportades per la interventora de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta és la conclusió a què arriben els investigadors després d'haver sol·licitat en nombroses ocasions a la interventora que els remetés totes les factures referides a tres partides destinades als observadors internacionals i de la qual no quadraven i que, finalment, aquesta va lliurar el passat 8 d'octubre.

La Guàrdia Civil reclamava també una explicació de per què la partida pressupostària en la qual figuren carregats aquestes despeses en el Diplocat té la mateixa numeració que una altra partida pressupostària en la Secretaria General d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

ANÀLISI I POLÍTICA EXTERIOR

Es tractava dels diners destinats a aquests tres conceptes: Anàlisi del context polític de Catalunya (relació amb Helena Catt), 206.371,49 euros; Treball d'experts Europa, per 34.763,43 euros i Programa de visitants internacionals 2017, per 64.654,09 euros. La suma total ascendeix a 305.789,01 euros.

Segons l'explicació de la interventora, el significat de la codificació de la partida és que es refereix a una despesa per Organització de reunions, conferències i cursos sempre que els destinataris no pertanyin a l'administració de la Generalitat i també les aportacions que faci la Generalitat a cursos, congressos, seminaris. En ells es poden incloure les despeses d'allotjament, menjars dels assistents, despeses de transport, lloguer de sales i altres.

L'altra part de la numeració de la partida es refereix al fet que les despeses són de Relacions Exteriors per a finançar activitats dirigides a posicionar els interessos de Catalunya al món, reforçant les relacions amb altres governs, organismes multilaterals i xarxes de cooperació. L'objectiu, assenyala la resposta de la interventora, és contribuir a garantir l'existència d'una política exterior pròpia de Catalunya.

Entre l'última documentació que aporta la interventora estan les factures de les despeses originades pels observadors i també figuren els contractes que es van signar 13 d'aquests dirigits per Helena Catt amb el Diplocat, per la part signava el secretari general Albert Royo Mariné.

Aquests contractes ho eren sota l'epígraf de "context polític de Catalunya" i diferien les quantitats entre els 24.500 euros que va cobrar un d'ells, amb els 12.025 que van rebre diversos o els 8.775 que va cobrar la pròpia Helena Catt. La major part dels contractes establien una remuneració a través de diversos pagaments.

La missió va acabar amb un informe en anglès de 49 folis en el qual s'analitzava el referèndum il·legal de l'1-O i concloïa que no es van complir els estàndards internacionals i que hi va haver moltíssimes irregularitats pel que qüestionen el resultat del mateix.

Doncs bé, la Guàrdia Civil està realitzant l'informe amb totes aquestes dades, però li ha avançat ja al jutge en un ofici que aquestes partides que sumen 305.789 euros "procedeixen de fons públics, concretament del departament d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals i Transparència, en un 85,38 per cent, el que suposa del total d'aquestes tres activitats, 261.082,66 euros (IVA inclòs) ".