Després de l'aparició de cinc casos autòctons de dengue a Espanya, confirmats pel Centre Nacional de Microbiologia de l'Institut de Salut Carlos III, l'expert en Malalties Tropicals de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), el doctor Fernando Maria Navarro Pellicer, ha advertit que "convé estar preparats i en alerta" davant l'augment de les poblacions de mosquits.
En la seva opinió, la lluita contra els vectors "ha de ser més enèrgica i seria convenient la fumigació, això sí, selectiva, de les zones larvíferas".
De les mesures d'autoprotecció i de l'entorn, "s'ha de saber de l'existència de malaltia, pensar-hi i arribar a un diagnòstic precís per no confondre-la amb altres viriasi com la grip o altres malalties tropicals importades".
El dengue es transmet per la picada de mosquits 'Aedes aegypti' i 'Aedes albopictus', conegut com a mosquit tigre. L'important és l'eliminació de les larves a les zones on es crien: aiguamolls, aigua de testos, gorgs, atuells per flors, encara que l'aigua sigui neta. Així mateix, també és important la utilització de repel·lents i mosquiteres, indicar el metge Navarro.
El diagnòstic clínic és fonamental: hem de conèixer si la persona ha viatjat a zones endèmiques o zones amb altres malalties tropicals, com a zones de malària, per descartar-les.
El diagnòstic definitiu és al laboratori, amb la recerca de l'antigen viral o d'anticossos, assenyala l'expert, qui adverteix que "per diagnosticar cal buscar de forma selectiva la simptomatologia".
El quadre clínic del dengue pot passar desapercebut, però en altres ocasions mostra manifestacions típiques d'una infecció vírica: febre de més de 38º C, mal de cap i artràlgies semblant a una síndrome gripal. Així mateix, informa que poden aparèixer petites erupcions i inflamació glandular. Pels dolors articulars que produeix se li coneix com 'trencalòs'.
Escriu el teu comentari