La decisió del Tribunal Suprem (TS) sobre qui ha de pagar l'impost d'hipoteques, si els bancs o els clients, i els canvis de criteri dels jutges fa trontollar la credibilitat de l'alt tribunal.
Molts dels magistrats protagonistes d'aquest episodi caòtic són desconeguts per a l'opinió pública, però l'interès sobre qui són ha augmentat a mesura que avançaven els dies i continuava la polèmica.
El president de la Sala Contenciosa o Sala Tercera del TS es diu Luis María Díez-Picazo i és a ell a qui se li atribueix la responsabilitat del caos. Són diverses les associacions de jutges i de consumidors que demanen la seva dimissió.
Díez-Picazo presidia la sala que va establir el 18 d'octubre que era el banc i no el client qui havia d'abonar l'impost de les hipoteques, segons una sentència que anul·lava un article del reglament de l'impost, que assenyalava que el prestatari és subjecte passiu.
La sentència, amb data a 16 d'octubre, modificava la jurisprudència anterior sobre el text refós de la llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el seu reglament. Concloïa que no és el prestatari el subjecte passiu d'aquest impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària. Argumentava que el negoci era la hipoteca i que l'interessat és el prestador.
Va ser Díez-Picazo qui, després de conèixer que la resolució perjudicava a la banca, va prendre la decisió inèdita de convocar un altre ple per confirmar la sentència, i la seva votació va ser clau per donar la volta al procés.
CARLOS LESMES
Un altre dels protagonistes coneguts és Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem, que va col·locar Díez-Picazo al comandament de la sala i qui, el mateix dia que es va conèixer la sentència que obligava la banca a pagar, va mantenir diverses converses telefòniques que van motivar el segon ple de la discòrdia. En aquestes converses va demanar a Díaz-Picazo aclarir alguns aspectes de la sentència.
Lesmes va demanar perdó als ciutadans el 25 d'octubre per la mala gestió de l'assumpte, tot i que va assegurar no haver rebut trucades dels bancs que li pressionessin en la seva decisió judicial.
Van ser sis magistrats de la Secció Segona que inicialment van tombar el criteri que el TS mantenia durant anys: Nicolás Maurandi Guillén, José Díaz Delgado, Ángel Aguallo, Francisco José Navarro, Jesús Cudero Blas i Dimitry Berberoff. Ja no consideraven al client subjecte passiu de les escriptures hipotecàries. L'últim jutge es va oposar amb un vot particular. El canvi d'interpretació es va anul·lar durant el ple del dia 5 de novembre, que es va allargar fins al dia següent.
Perquè els magistrats debatessin què ocorria amb l'impost, prèviament l'advocat Ramón Caseroà va presentar els recursos, com a representant de la Promotora de Vivienda Pública de Rivas Vaciamadrid. Tres recursos es van estimar i altres tres van ser rebutjats.
PILAR TESO
La jutge Pilar Teso va liderar la tercera via que es va plantejar en el ple i que pretenia donar la raó al client. Va proposar una transaccional per limitar la retroactivitat que, finalment, va perdre per 11 a 17 vots. No va prosperar la seva iniciativa, però el seu nom és un dels que més sonen per presidir el TS i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), informa 'El Confidencial'.
Quan va fracassar aquesta via intermèdia proposada per Pilar Teso, que no respectava el termini de quatre anys per reclamar el reemborsament, hi va haver almenys quatre magistrats necessaris per a resoldre a favor de l'antiga jurisprudència, la qual donava la raó a la banca i sentenciava que el client havia de pagar l'impost. Aquests quatre protagonistes són el propi Díez-Picazo, Eduardo Espín, José Manuel Bandrés i Jorge Rodríguez-Zapata. Espín i Zapata han assumit la ponència de la sentència que encara no s'ha redactat.
Escriu el teu comentari