El Constitucional manté la suspensió com a diputats de Junqueras i altres acusats del procés

 

El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat aquest dijous denegar la suspensió de les resolucions del Tribunal Suprem que van impedir l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i altres acusats en la causa per rebel·lió exercir els seus càrrecs públics com a diputats al Parlament.

La resolució desestima el recurs d'empara presentat per un grup de particulars, encapçalat per Jaume Cabré Fabré, que sol·licitava que deixés sense efecte la resolució del jutge instructor de la causa en el Tribunal Suprem, Pablo Llarena, del passat 9 de juliol en el qual va decretar la suspensió de Carles Puigdemont, Junqueras i de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalunya (ANC) Jordi Sànchez i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) després de confirmar-se els seus processaments pel delicte de rebel·lió.

Així mateix, va impugnar l'acte de la Sala penal del Tribunal Suprem del 30 de juliol en el qual confirmava aquesta decisió de Llarena en considerar que ambdues resolucions havien vulnerat el dret d'aquests acusats a participar en els assumptes públics després de ser triats en les eleccions catalanes del 21 de desembre de l'any passat. Per això va demanar com a mesura cautelar que s'aixequés aquesta suspensió de càrrec públic.

Ara, el tribunal de garanties no entra en el fons de l'assumpte sobre la vulneració de drets, i decideix per unanimitat no accedir a la petició de Cabré que els afectats poguessin exercir la seva funció parlamentària mentre es resol l'assumpte.

"Accedir a la suspensió equivaldria a anticipar una eventual fallada estimatori del recurs d'empara i suposaria no aplicar temporalment una norma de rang legal, l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, la utilització jurisdiccional del qual gaudeix de presumpció de legitimitat", diu l'acte del Tribunal Constitucional.

Per a això, els magistrats es recolzen en la doctrina constitucional i, d'acord a les al·legacions del Ministeri Fiscal, assenyalen que "en aquest tràmit processal no pot efectuar-se l'anàlisi de la qüestió de fons, ni cal qüestionar les bases fàctiques que la sustenten ni tampoc anticipar indegudament el que ha de ser resolt en l'oportuna sentència".