Els socis iranians de Vox

 

El passat 30 de juny, milers de persones es van concentrar a Villepinte, als afores de París, sota el lema 'Iran lliure 2018'. Allà hi havia, entre altres, l'advocat personal de Donald Trump i exalcalde de Nova York, Rudolph Giuliani.

Aquesta presència internacional posava de relleu les connexions amb el grup dissident iranià Mojahedin-i Khalq (Mek), que vol dir Lluitadors del Poble. El seu braç polític és el Consell Nacional de Resistència Iraniana (CNRI), i els dos grups estan liderats per Maryam Rajavi.

En les trobades de MEK també van assistir en anteriors ocasions l'actual assessor de Seguretat Nacional dels EUA, John Bolton; el senador John McCain, els exdirectors de la CIA James Woolsey i Porter Goss, nombrosos polítics britànics i, així com el polític espanyol Aleix Vidal-Quadras, que va ser vicepresident del Parlament Europeu amb el PP i que en l'actualitat és membre de Vox.

Els contactes entre Vidal-Quadras i MEK es remunten a fa una dècada, quan va aconseguir que la Unió Europea els tragués de la llista d'organitzacions terroristes. És també el president del Comitè Internacional a la recerca de Justícia, un grup d'antics europarlamentaris dedicat a donar suport a un sector de l'oposició iraniana.

Aquesta relació ha anat més enllà del suport polític, ja que també hi ha hagut ajudes financeres: seguidors del CNRI van finançar el 80 per cent de la campanya de Vox a les eleccions europees de 2014.

Aquest grup iranià paga milers de dòlars a ponents en els seus esdeveniments internacionals i ha invertit grans sumes de diners en campanyes a favor seu a Washington.

"Els Mojahedin van començar com un grup guerriller radical islàmic que prenia prestats molts conceptes del marxisme per transformar el xiisme com a religió conservadora en una ideologia radical", explica Ervand Abrahamian, un historiador nord-americà d'origen iranià i autor d'un llibre sobre els MEK. "Ara s'ha convertit més aviat en un culte basat en l'obediència personal als Rajavi", informa 'El Confidencial'.

El dels Mek és un dels capítols més sorprenents de la història de la violència política de l'últim segle. L'organització va jugar un paper destacat en la Revolució iraniana, protagonitzant nombroses accions armades contra les forces de seguretat del Sha. Però després de la victòria, no van trigar a aparèixer les friccions amb l'aiatol·là Khomeini -es van oposar, per exemple, a l'alliberament dels ostatges de l'ambaixada nord-americana a Teheran decretada pel nou Govern revolucionari, que va llançar contra ells el nou aparell repressiu . En el pols resultant, milers de membres dels Mek van ser assassinats i torturats, i molts altres es van exiliar. També es van cobrar venjança: el 1981 van posar una bomba que va matar més de 70 alts càrrecs del règim. L'actual líder suprem iranià, Ali Khamenei, va perdre l'ús del braç dret a conseqüència d'aquest atemptat.