Juan Vico i "frustració com a motor"

 

L'escriptor de Badalona (Barcelona) Juan Vico reflexiona sobre la "frustració com a motor" vital en la novel·la 'L'animal més trist' (Seix Barral), segons ha explicat.

En les seves pàgines, un grup d'amics es reuneix en una casa del Pirineu on desenterra vells fantasmes, visionen un curtmetratge que van rodar en els seus anys universitaris i visiten les ruïnes d'un poble abandonat de la zona, impregnant-se de la consistència viscosa del desig.

"La frustració és un motor bastant important", ha relatat Vico, que defensa la seva aparició constant en la vida, tant impulsant a les persones a tractar d'aconseguir allò que se'ls resisteix, com una insatisfacció instantània quan s'aconsegueix alguna cosa.

"Ens han educat per aconseguir tot el que ens proposem. La insatisfacció també serveix d'esperó", ha detallat l'escriptor, que lamenta que els que tenen actualment 40 anys han estat criats sota la màxima que tot depenia del propi esforç i que tindrien millor vida que els seus pares amb una idea de progrés constant.

Al contrari, les generacions més joves han crescut immersos en la precarietat laboral i "estan desenganyats per endavant", i en la seva novel·la tots els personatges (menys Paula, 20 anys més jove) participen d'aquesta insatisfacció.

Desig i sexualitat

Desig i sexualitat recorren la novel·la de manera literal i simbòlica, on el visceral i intuïtiu xoca sempre amb la convenció social i la idea de l'amor a Occident: "Potser hauríem de trencar amb les convencions i deixar-nos portar per aquest costat més animal", ha suggerit l'autor, que situa els seus personatges en una vivència del desig incòmoda i poc natural.

Ha assegurat que als seus personatges "la idea que haurien de donar més espai a aquesta animalitat els suposa una font una font de frustració, de manera que si volen congeniar amb aquesta animalitat, tot passa per la mentida.

Per a ell, la mentida articula el món en molts sentits a nivell inofensiu i com un pacte acceptat: "Els polítics ens menteixen i ho sabem, ens menteixen en la publicitat i seguim comprant, i ens mentim en les relacions humanes i en el terreny del amor ".

Ha explicat que el títol, 'L'animal més trist', està extret del proverbi llatí que pregona que tot animal està trist després del coit: "Hi ha una suposada tristesa després del moment culminant de l'èxtasi perquè en aquest moment perdem el contacte amb la realitat , som animals de nou, i el coit ens posa en contacte amb la part més profunda i tornem a la realitat ".

"Qualsevol experiència una mica intensa i d'epifania sempre va a portar amb si la volta al rutinari, al gris a la banalitat, a la frustració. És impossible mantenir-se en aquest estat sublim", ha afegit.