Anonymous Catalunya inicia una persecució contra jutges dissidents a l'independentisme

 

Tard o d'hora, tot se sap. I això no anava a ser diferent en les xarxes socials. Revelar l'autoria real d'un perfil anònim a Twitter s'està convertint en un fet habitual entre persones de posicions polítiques oposades.

Per això, no és d'estranyar que des del 14 de gener, diversos 'hackers' catalans estiguin revelant la identitat de les persones que utilitzen perfils anònims contra el indepedentismo a Catalunya des del perfil de Twitter Anonymous Catalunya.

Aquest moviment és conegut mundialment per ser un grup de ciberactivistes que han atacat a moltes institucions internacionals, adherint sempre a causes revolucionàries internacionals. De moment, ja han descobert la identitat de tres jutges que, segons ells, gestionen perfils contraris al 'Procés'.

Anonymous li deu el seu nom al fet que les persones que gestionen els seus comptes i fan aquests ciberatacs mai mostren la seva veritable identitat, tot i que se li vinculi amb comptes col·lectives com La Nou, que va afirmar haver 'hacker' els servidors de Vox a desembre de 2018 o Nama Tikure. Per això, es pot considerar com una pràctica contradictòria amb els seus propis principis que ells persegueixin a persones que utilitzen també l'anonimat per dir la seva.

Però la relació entre Anonymous i l'independentisme català ve de lluny. Al setembre de 2017, a les vespres del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, aquests 'hackers' van atacar al govern espanyol de Mariano Rajoy amb l'anomenada "Operation Free Catalonia ', publicant un vídeo que titllava l'Estat de" feixista "i defensava que el referèndum il·legal era un "dret a l'autodeterminació" que exercia Catalunya i que impedir-ho era una "violació dels drets civils".

A més, a l'octubre de 2017, Anonymous va bloquejar la pàgina web del Tribunal Constitucional durant hores, fent el mateix després amb la pàgina web del Partit Popular, la Fundació Francisco Franco i la del Ministeri d'Economia i el de Foment, entre altres, segons confirmava el Departament de Seguretat Nacional (DSN).

També es vincula a aquests 'hackers' independentistes amb la informació a favor a l'independentisme que va publicar el setembre de l'any passat 'El Món' i 'eldiario.es' a partir de desenes de correus privats del poder judicial dialogant sobre el 'Procés', això sí, sense revelar l'autoria d'aquests e-mails.