El Banc d'Espanya fa una advertència: la pujada del SMI podria destruir 125.000 llocs de treball

 

El Banc d'Espanya estima que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) fins als 900 euros per 2019 podria suposar la destrucció de 125.000 llocs de treball, l'equivalent al 0,8% dels 16 milions d'ocupats a temps complet existents en el mercat laboral.

Així figura en una anàlisi sobre l'impacte de la pujada del Salari Mínim el 2017, en què l'organisme supervisor realitza aquest càlcul conforme a l'impacte de l'increment del SMI el 2017, quan es va elevar un 8%, fins als 707,6 euros mensuals , tot i que matisa que la projecció comporta un "elevat grau d'incertesa" en no haver-se produït abans una pujada com la prevista per a aquest any, del 22,3%.

Segons l'anàlisi, aquest any la pujada del SMI fins als 900 euros en 14 pagues elevarà "notablement" la incidència dels treballadors afectats per aquesta mesura pel que fa a les experiències passades.

En concret, estima que, en conjunt, el 12,7% dels treballadors afectats perdrien la seva ocupació com a conseqüència de la pujada del salari mínim, aquells els salaris es trobaven per sota dels 900 euros (el 6,2% del total de assalariats a temps complet), percentatge clarament per sobre del 3,1% estimat per 2017, el que reflecteix la major magnitud de la pujada salarial aprovada per a 2019.

Per rang d'edat, l'alça del SMI aprovat pel Govern destruirà el 28% dels llocs de treball dels empleats d'entre 45 i 64 anys que guanyen menys de 900 euros, percentatge que baixa al 15,9% a la franja de treballadors d'entre 33 i 44 anys, a l'1,6% per als de 25 a 32 anys i al 2,2% per als més joves (16 a 24 anys).

L'impacte s'eleva al 22,5% quan s'analitza el cas dels nous entrants en l'ocupació. A més, adverteix que en alguns col·lectius la incidència serà molt superior, com per exemple entre els joves, on un de cada quatre treballadors a temps complet té uns ingressos menors que el SMI.

Aquesta incidència també seria més elevada entre les dones (8,5%, enfront del 4,9% entre els homes) i, entre els sectors amb major incidència, destaquen l'agricultura (11,1%) i els serveis de mercat (7,7%).

També hi ha diferències en la incidència segons la província, sent Orense (15,5%), Santa Cruz de Tenerife (13,9%) i Badajoz (12,4%) les que presenten unes incidències més elevades.

INCREMENT DE LA DESIGUALTAT

Quant a l'efecte sobre el total dels ingressos, el Banc d'Espanya explica que els majors salaris dels que conservessin el lloc de treball es compensarien, aproximadament, amb els salaris deixats de percebre per aquells treballadors que perdessin la feina, de manera que la massa salarial total es mantindria sense canvis apreciables.

Això últim implicaria un cert augment del grau de desigualtat de la distribució de les rendes laborals entre diferents col·lectius de treballadors, que, en termes de l'índex de Gini, es xifraria en un 0,2% addicional, una vegada que es tenen en compte tant els guanys salarials dels afectats per la pujada que mantenen l'ocupació com les pèrdues de renda salarial d'aquells que perdrien el seu lloc de treball.

L'anàlisi del Banc d'Espanya també mostra que el salari mitjà per treballador augmentarà de mitjana un 0,8%, tot i que augmentarà en major mesura entre els joves de 16 a 24 anys (+3%), que entre els de 25 a 32 anys (+0,9%) i que entre els treballadors de 33 a 44 anys (+0,6%) o de 45 a 64 anys (+0,8%).

L'efecte total que va tenir l'augment del SMI en 2017 s'estima en un 0,1%, cosa que, considerant aproximadament 16 milions d'ocupats a temps complet, seria compatible amb un total de 12.000 treballadors que haurien perdut la feina, d'un total d'afectats de 384.000.