dimecres, 20 de març de 2019

La Generalitat pretenia crear una "Seguretat Social catalana" gràcies als bancs

|

recurs pensionistes


La Generalitat de Catalunya volia obtenir les dades de cotització dels pensionistes que té la Tresoreria General de la Seguretat Social a través de les entitats financeres, segons consta en un informe de la Guàrdia Civil, i que s'ha aportat recentment al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga el procés.


En els plans que estava ideant el Govern de Puigdemont i en concret, la vicepresidència de la Generalitat dirigida per Oriol Junqueras, per crear les estructures d'Estat necessàries per a la futura República havia la necessitat de recaptar els ingressos necessaris per cobrir les prestacions socials, entre ells, les pensions.


De fet, aquesta és una de les qüestions que està recollida en un pendrive que va confiscar la Guàrdia Civil al secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, dins el pla per crear l'Administració Tributària de Catalunya.


En aquests plans es van quantificar els recursos econòmics necessaris per poder dur a terme la recaptació dels ingressos per finançar les prestacions socials, que, en principi, s'atribuïa a l'ATC (Agència Tributària Catalana).


Segons un quadre que aporten els investigadors, es van establir tres possibles models. El primer costaria 54 milions d'euros; el segon, 66 milions i el tercer, 144 milions d'euros.


Però un dels problemes amb què es trobaven en l'obtenció de les dades de cotització de què disposa la Tresoreria General de la Seguretat Social, però que no té la Generalitat. L'objectiu era aconseguir aquestes dades.


I una de les propostes per a això la va trobar la Guàrdia Civil a la documentació en suport paper que li va ser intervinguda al director de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Francesc Sutrias, dependent de la vicepresidència que dirigia Oriol Junqueras.


BUSCAR FÓRMULES DE COL·LABORACIÓ AMB LA BANCA PER ACONSEGUIR INFORMACIÓ


En aquest document parlava de dissenyar una estratègia dirigida a aconseguir la nòmina de pensions i prestacions socials pagades per la Seguretat Social espanyola. Una de les opcions que estudiaven per disposar d'aquesta informació era buscar "fórmules de col·laboració amb les entitats financeres ja que aquestes disposen d'aquesta informació".


Segons la Guàrdia Civil, l'Agència Catalana de Protecció Social, que va aprovar el Parlament català, de 20 de setembre de 2017, era considerada pels ideòlegs una altra de les lleis de desconnexió i seria aquesta la que s'encarregaria de les funcions de la Seguretat Social . Aquesta llei va ser recorreguda al Tribunal Constitucional promoguda pel Govern de Mariano Rajoy.


La Generalitat també preveia comptar amb una base pròpia de dades fiscals dels catalans per poder aplicar la recaptació de tributs del nou Estat però no va determinar, almenys en l'informe intervingut a Salvadó, el cost de la mateixa, encara que sí parlaven d'un total de 162 fonts de dades identificades o inventariades.


També es va establir que "disposaven de la infraestructura tècnica per assegurar la qualitat de la informació fiscal i per emmagatzemar la base de dades fiscals i plantejaven dissenyar l'estratègia per obtenir dades tributàries", segons precisa l'informe policial.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH