Artur Mas va encarregar el 2014 l'embrió del cens que es va usar en el referèndum il·legal

|

Artur mes judici


La Guàrdia Civil investiga el grau d'implicació de l'expresident de la Generalitat Artur Mas en la contractació de l'empresa T-Systems perquè donés suport informàtic a l'organització del referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017, segons un informe, lliurat al Jutjat Instrucció número 13 de Barcelona, que instrueix aquests fets.


Així es desprèn d'una de les converses de la directora de serveis de T-Systems, Rosa María Rodríguez Curto, investigada en aquest jutjat per la seva presumpta participació en els preparatius del referèndum, que els agents de l'Institut Armat han analitzat. Es tracta de comunicacions amb altres empleats de l'empresa, en què es parla de les dificultats per realitzar els encàrrecs per al referèndum.


En aquest context, la Guàrdia Civil constata en un nou informe aportat a la causa, que existeixen diverses "referències" a l'expresident català --inhabilitat fins a febrer de 2020 per organitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014-- entre les comunicacions de responsables de l'empresa tecnològica que, "de resultar certes", "revelaria la influència d'aquest amb els programes i contractació de T-Systems".


Els agents de la unitat d'investigació afegeixen que "evidentment" aquesta tasca no li correspon a Mas una vegada que "ha cessat en el seu càrrec polític".


En un altre dels informes lliurats a la jutgessa instructora del cas, Alejandra Gil, recorda que al maig de 2014, Mas va encarregar a aquesta mateixa empresa el "desenvolupament" de l'aplicació informàtica 'Registre de Catalans a l'Exterior' perquè aquests ciutadans poguessin participar en el 9N. Un plataforma que després va heretar el Govern de Carles Puigdemont --fent una "sèrie de modificacions"-- per utilitzar-la com cens en l'1-O.


"POSICIÓ" DE T-SYSTEMS


En una de les converses --que va tenir lloc el 16 de juny de 2017--, un directiu de l'empresa comenta a Rodríguez Curto que s'ha de "estar preparat per a la pregunta amb el president:" Si torna a passar el tema de demanar serveis dins el contracte per temes 1-O quina és la posició de TS (T-Systems)".


Una setmana després, se li informa de la reunió que va tenir un "tal Adolfo" amb Artur Mas i encara que aquesta trobada és aliè a T-Systems es valora la possibilitat que surti a la llum aquesta mateixa conversa sobre l'actitud de la empresa respecte al referèndum. "Serà empresarial i neutral", "complirem el contracte i llevat que hi hagi una ordre judicial, ¡com de costum!", emfatitzen els directius.


No obstant això, als investigadors els crida l'atenció que aquests responsables s'emplacen uns dies després amb la persona que s'hauria reunit amb l'expresident de la Generalitat per parlar del "entorn polític i com ho veu".


"Sembla un contrasentit la indicació que es complirà el contracte excepte ordre judicial, que són termes estrictament mercantils per després passar a parlar de l'entorn polític que res té a veure amb el mercantil", afirma l'informe.


"RESERVES SOBRE CONTACTES"


La Guàrdia Civil també ressalta una altra de les converses de la directora de serveis al març de 2016 amb l'exdirector general de T-System José Manuel Desco, en la qual aquest anuncia que es reuniria amb Mas i amb "secretaris d'ERC en Economia". Va afirmar que preferia "no escriure-ho per mail" la resta de l'equip.


Amb aquestes "reserves que manté (Desco) sobre aquests contactes" fan sospitar als investigadors perquè aquesta "circumstància no hauria de correspondre en el desenvolupament d'un contracte adjudicat en un concurs públic, per a la realització de treballs no oposats a la legalitat".


UN EQUIP DE MOSSOS VA ESTAR IMPLICAT


A més, els correus electrònics que ha trobat la Guàrdia Civil a l'ordinador d'Ignacio Martí Fernández, un dels directius de T-Systems, revelen que el 2016 hi va haver diversos reunions entre l'empresa i un grup de deu mossos, però només apareixen inicials en la casella destinada als noms dels intervinents.


Segons el llistat, R.T., J.G., D.I. i A.F. pertanyien a la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat, mentre que els sis restants, T.C., C.B., F.M., J.M., A.A. i A.A., estaven adscrits a la Comissaria General d'Informació.


En correus posteriors, de novembre de 2016, els directius de T-Systems van arribar a compartir fotografies del format de DNI que proposaven per a una futura República, un model que van pensar que podia "encaixar" dins del que buscava la Generalitat. Segons consta en l'informe, va ser el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) era el que havia fet aquest encàrrec.


Entre les estructures d'Estat que citen els directius de T-Systems en el seu intercanvi d'e-mails figuren, en la categoria d'assumptes estratègics, l'Agenda Tributària Catalana, la Seguretat Social Catalana, el DNI català, la Ciberseguretat, la Identitat Digital, el cens ciutadans/padró, servei d'ocupació, Justícia (amb un nou marc legal i un sistema de justícia independent del model central), les ambaixades i el comerç exterior, el turisme, un operador propi "tipus Euskaltel" i un Satellite Cassatt propi.


La relació de T-Systems amb la Generalitat es va estendre fins al 2017, tal com es desprèn de l'intercanvi de correus confiscats. Un exemple és que a finals de gener d'aquest any els directius de la companyia sabien que el Govern estava "contractant nous elements tecnològics per mantenir operatives les futures estructures d'Estat".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH