Quina nota donen els espanyols a la sanitat pública?

La satisfacció mitjana entre els espanyols amb el sistema sanitari públic és de 6,57 punts sobre 10, fet que suposa una baixada de tres dècimes respecte a l'expressada pels pacients en l'any 2017 (6,68), segons les dades del 'Baròmetre Sanitari 2018', realitzat pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

Les dades de satisfacció, obtinguts amb més de 7.800 entrevistes entre març i octubre de 2018, empitjoren lleument respecte als de 2017, encara que se situen per sobre de la registrada durant 2013, 2014, 2015 i 2016. En qualsevol cas, la dada és el millor des que va començar la crisi, l'any 2008, quan la satisfacció s'ha situat al 6,29.

Respecte a l'opinió general de la població (usuaris i no usuaris), el 68,3 per cent dels ciutadans ha respost que el sistema sanitari a Espanya funciona "bé o bastant" bé encara que necessiti alguns canvis, mentre que el 26,2 per cent pensa que requereix "canvis fonamentals" i un 4,7 per cent que cal "refer completament".

Per nivells assistències, el 86,5 per cent dels ciutadans ha manifestat una valoració "molt positiva" de l'atenció rebuda en l'Atenció Primària. Així, aquest nivell ha rebut un 7,31 de nota (puntuació similar a la de l'any passat), situant-se novament com el més ben valorat. El segueixen l'ingrés hospitalari (6,98), la consulta d'especialista (6,81) i Urgències (6,02).

El 84 per cent dels pacients destaca que l'atenció prestada va ser bona o molt bona en les consultes d'especialistes. De la mateixa manera, el 88,6 per cent dels pacients ingressats als hospitals del Sistema Nacional de Salut (SNS) avaluen positivament l'atenció sanitària rebuda. Al seu torn, el 77,5 per cent de les persones que van utilitzar els diferents dispositius i serveis d'urgències públics consideren que van rebre una bona atenció.

Entre els aspectes susceptibles de millora en els diferents serveis assistencials s'identifiquen, fonamentalment, els relacionats amb els temps d'accés als serveis: l'obtenció de cita el mateix dia que se sol·licita en Atenció Primària (només 47,7% rep citació per el mateix dia o el dia següent) i els temps d'espera fins a ser vist per l'especialista (només un 35,7% són vistos abans del mes).

De la mateixa manera, la percepció sobre l'evolució de les llistes d'espera, com en anteriors edicions d'aquest informe, és negativa: el 47,7 per cent pensa que segueix igual i el 24,3 per cent que ha empitjorat. Tot just un 8,1 per cent pensa que ha millorat la seva situació respecte a l'any anterior.

L'informe també evidencia que en el camp de la coordinació assistencial entre nivells hi ha espai per a la millora. Un 35,5 per cent dels entrevistats pensa que la coordinació i comunicació entre diferents nivells assistencials és regular, dolenta o molt dolenta.

EL TRACTE DELS PROFESSIONALS, EL MILLOR VALORAT

D'acord amb les dades del 'Baròmetre Sanitari 2018', en les consultes d'Atenció Primària són molt apreciats aspectes com la confiança i seguretat que transmet el metge (7,68 sobre 10) i el personal d'infermeria (7,64), els cures i l'atenció per part del personal mèdic (7,63) i d'infermeria (7,64) i la informació rebuda sobre el problema de salut (7,53).

Pel que fa a les consultes de metges especialistes, són especialment valorats el tracte rebut del personal sanitari (7,56), la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,43) i la informació rebuda (7,45).

En l'opinió sobre el funcionament dels hospitals, destaquen l'equipament i mitjans tecnològics que ofereixen (7,74), les cures i atenció del personal d'infermeria (7,89), l'atenció del personal mèdic (7,89) o la informació que reben els pacients sobre l'evolució del seu problema de salut (7,65). El fet d'estar ingressat en una habitació compartida amb altres pacients es valora amb 6,69 punts.

QUÈ PREFEREIXEN ELS ESPANYOLS: SISTEMA PÚBLIC O PRIVAT?

La majoria dels espanyols es segueixen manifestant partidaris de l'ús del sistema sanitari públic enfront del privat. Així ocorre en les diferents opcions analitzades per l'estudi: Atenció Primària (68,2%), atenció especialitzada (56%), ingrés en hospital (67%) i Urgències (64,4%). Des de 2010, el 'Baròmetre Sanitari' evidència que s'ha incrementat de forma gradual el nombre de persones que prefereixen el SNS.

Pel que fa a les raons de per què els usuaris de la privada han contractat una assegurança privada si ja tenen cobertura pública, el 77,9 per cent manifesta que "els atenen amb més rapidesa que a la pública", i el 37,3 cent perquè "es pot anar a l'especialista directament sense consultar amb el metge de capçalera". No obstant això, tot just el 13 per cent dels espanyols ha anat a una consulta privada en els últims 12 mesos.

D'altra banda, i com en edicions anteriors, el 'Baròmetre Sanitari 2018' recull les persones més grans de 18 anys que, en l'últim any, van deixar un tractament mèdic receptat pel Sistema Nacional de Salut per motius econòmics. En 2018, aquesta xifra es va situar en el 3 per cent, per sota del percentatge registrat el 2017 (4,7%). Aquesta dada suposa el nivell més baix dels últims anys. "És un punt d'inflexió que s'espera es mantingui en aquesta tendència decreixent", argumenta l'informe.

En aquest context, la gran majoria dels ciutadans (88,2%) assegura que no s'ha vist en la situació de no poder accedir a medicaments receptats pels metges per motius econòmics, mentre que a un altre 8,7 per cent no li havien receptat cap medicament en els últims 12 mesos.

CURA DE PERSONES AMB NECESSITATS ESPECIALS

Entre els temes conjunturals que s'han explorat en aquesta edició del 'Baròmetre Sanitari', sobresurten els blocs relacionats amb els cuidadors de persones amb necessitats especials per patir malalties cròniques, demències o altres tipus de discapacitats i el tema dels cigarrets electrònics i altres dispositius similars. El 34,8 per cent dels entrevistats diuen que coneixen a algun familiar o amic proper que necessita cures especials per estar en alguna d'aquestes situacions.

Quan a aquestes persones se'ls pregunta per quines serien les mesures que podrien prendre les administracions per ajudar els cuidadors, les més citades són: els serveis d'atenció a domicili (46,1%) i el suport econòmic en forma de salari mensual a els familiars cuidadors (45,6%). Altres mesures inclouen els centres de dia (20,85), les residències i altres tipus d'allotjaments (15,4%) o la reducció de jornada per als familiars cuidadors (15,4%).

Finalment, en relació als cigarrets electrònics i tabac sense combustió, el 62,2 per cent dels espanyols considera que s'ha de regular el seu consum en llocs públics de la mateixa manera a com s'ha fet amb el tabac tradicional. Així, el 41,3 per cent opina que s'hauria d'ampliar la llista de llocs on està prohibit fumar, mentre que el 46,3 per cent creu que no. Entre els llocs citats, destaca el cotxe particular quan viatgen menors (72,9%) i els estadis de futbol i altres espais esportius a l'aire lliure (61,4%).