dimarts, 19 de març de 2019

L'exlletrat major esmena a Forcadell: la Mesa pot "inadmetre" proposicions parlamentàries

|

Antonio Baiona exletradomayor


L'ex lletrat major del Parlament de Catalunya, Antonio Bayona, ha desmentit durant la seva compareixença com a testimoni en el judici del 'procés' al Tribunal Suprem les tesis de l'expresidenta de la Cambra Carme Forcadell i del successor d'aquesta, Roger Torrent, a l' afirmar que la Mesa d'aquest òrgan sí que pot admetre iniciatives, ja siguin projectes de llei o de qualsevol altra naturalesa, per qüestions de fons, és a dir, pel contingut de les mateixes.


Bayona ha relatat al tribunal que arran del primer incident d'execució que es va plantejar des del Tribunal Constitucional, els serveis jurídics del Parlament van començar a elaborar informes sobre la no conveniència d'admetre determinades iniciatives, ja que aquestes podrien suposar un incompliment de l'acatament al tribunal de garanties.


"Bastants" advertències dels lletrats de la Cambra, ha explicat, es van fer a la Mesa de forma escrita. Encara que altres es van posar de manifest de forma oral, de la mateixa manera es van incloure en les actes de les reunions, i incloïen entre altres mesures la conveniència d'escoltar almenys al Consell de Garanties Estatutàries.


Les advertències van continuar també després que acabés el procés d'aprovació de les denominades "lleis de desconnexió" i de fet a preguntes del fiscal Fidel Cadena Bayona ha admès que es va fer un requeriment també després de 4 d'octubre, quan Junts pel Sí i la Cup van sol·licitar la compareixença del president Carles Puigdemont perquè traslladés el resultats del referèndum.


Tant el secretari de la Cambra com el lletrat major van advertir llavors que aquesta compareixença suposava donar continuïtat a lleis que havien estat suspeses pel Tribunal Constitucional, segons Baiona, que a preguntes de l'advocada de l'Estat ha admès també que van arribar fins i tot a elaborar informes que no havien estat sol·licitats per la Mesa per creure que aquest era el "deure" envers aquells als quals haurien assessorar.


A preguntes de l'advocada Forcadell, Olga Arderiu, Bayona ha arribat a afirmar que "hi havia un deure de no admetre i no tramitar" i que "una funció bàsica de qualsevol persona que assessora a una altra és advertir de les responsabilitats de prendre una decisió".


EL PRIMER TESTIMONI QUE NO VEU L'AUDIÈNCIA


Un cop ha conclòs Baiona, el tribunal ha accedit a que el següent testimoni, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, declari en qualitat de testimoni sense ser enfocat per les càmeres i així evitar que la seva imatge sigui enfocada i difosa, tal com el funcionari havia sol·licitat.


Segons Marchena, aquesta circumstància no atorga a Muro "cap estatut de protecció de testimonis", ja que tots els presents a la sala podrien veure-li, de manera que aquesta declaració no suposa "detriment del dret de defensa". "Totes les defenses saben a qui s'està interrogant i l'únic límit és al principi de publicitat", ha explicat.


JURISPRUDÈNCIA DEL TC


En els mateixos termes s'ha manifestat el secretari general del Parlament, Xavier Muro, que ha destacat que atenent a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, ia les "excepcions" marcades pel propi tribunal, la Mesa té el deure de "no admetre la proposició parlamentària "quan aquesta fos una" palmària i evident "contradicció amb la Carta Magna.


En aquest sentit, ha assegurat que tant ell com el lletrat major de la cambra autonòmica van recordar almenys en "set ocasions", per escrit i verbalment, de l'obligació d'atendre les advertències del TC i de les possibles responsabilitats penals que podrien incórrer si admetien les lleis de desconnexió. Ha agregat que en aquest cas concret va elaborar una "nota escrita", que va ser "una mica més extensa que en altres ocasions".


Muro ha afirmat que habitualment el cos de lletrats no controla les activitats de la Mesa perquè entén que els membres compleixen els requisits per admetre a tràmit les iniciatives parlamentàries, destacant així l'excepcionalitat dels informes redactats a conseqüència de la presentació de les lleis independentistes.


D'altra banda, ha avalat part de la tesi de Forcadell, que va negar durant la seva declaració com investigada que la tramitació de la llei del referèndum i de transitorietat jurídica es tramitessin pel procediment de lectura única, sinó amb la modificació de l'ordre del dia, en virtut de l'article 81.3 del Reglament del Parlament.


Muro ha afirmat també que el cos de lletrats va recordar que amb la reforma del Parlament, aquest mecanisme "havia quedat suspès", encara que va assenyalar que el procediment equivalent seria l'aplicació del que estableix el precepte esmentat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH