Identifiquen un nou mecanisme molecular implicat en la reparació pancreàtica

Els experts han demostrat que la supressió del gen WT1 provoca un deteriorament del pàncrees.

|
Cncerdepncreas

 

Els investigadors del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Màlaga (UMA) Ramón Muñoz-Chápuli i Rita Carmona han identificat un nou mecanisme molecular implicat en la reparació pancreàtica.


Càncer de pàncrees


Els experts han demostrat que la supressió del gen WT1 provoca un deteriorament del pàncrees. En un estudi desenvolupat en ratolins, han evidenciat que, pocs dies després de silenciar aquest gen, el teixit pancreàtic degenera, els acinos -productors d'enzims pancreàtiques- perden la seva adhesió i, a més, es produeix un edema massiu.


Així mateix, han comprovat que, després d'un dany pancreàtic, el gen WT1 s'activa en les cèl·lules anomenades estavellades, un tipus especial de cèl·lula reparadora present en pàncrees i fetge, que són les responsables de la seva reparació. "Sense l'activació de WT1 aquestes cèl·lules no poden complir la seva funció", ha indicat el professor Muñoz-Chápuli, qui també ha al·ludit al paper crucial que aquestes cèl·lules tenen en la progressió del càncer de pàncrees, ja que es converteixen en aliades de les tumorals.


Així, els resultats d'aquest estudi revelen que el gen WT1 no només és necessari per al manteniment normal del pàncrees, sinó també per la seva reparació després d'un mal.


El gen supressor de Tumor de Wilms codifica una proteïna que actua com un regulador mestre de la funció de molts altres gens, de manera que, tal com han assegurat aquests experts, té molta importància en processos de desenvolupament embrionari de diversos òrgans com els ronyons , la melsa o el cor. Igualment, en els últims anys també s'està constatant que aquesta rellevància funcional s'estén a la vida adulta.


Aquest estudi ha estat publicat a la revista científica 'PLOS Genetics'. Al costat dels professors Muñoz-Chápuli i Carmona, també han participat la investigadora de la UMA Laura Ariza i Anabel Rojas, del Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (Cabimer).


Avançar cap a noves funcions del gen WT1 en el desenvolupament cardíac i en el cor adult, són els propers passos d'aquest equip de recerca, han subratllat des de la UMA.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA