Més autogovern i reconèixer la "singularitat" en l'Estatut: la recepta de Sánchez per a Catalunya

 

El programa electoral del PSOE per a les generals del proper 28 d'abril, que el partit ha distribuït aquest dilluns de manera íntegra, es remet a les declaracions de Granada i Barcelona que van fer els socialistes en els anys 2013 i 2017 respectivament. En elles s'aposta per una reforma constitucional que faci d'Espanya un Estat federal. I en l'última d'aquestes el plantejament és avançar fins a reconèixer plenament el caràcter plurinacional d'Espanya.

A més, els socialistes proposen reconèixer la singularitat de les comunitats autònomes amb una definició precisa del seu "identitat, cultura i llengua" en els Estatuts d'autonomia i aposten per modificar la Constitució perquè les autonomies es quedin amb totes les competències que no siguin estrictament de l'Estat.

Els socialistes recorden que des de l'any 2003, a Santillana del Mar, el PSOE es va comprometre a realitzar les reformes necessàries per a un "nou impuls de l'autogovern", que després, recorda, van ser concretades en la Declaració de Granada de 2013 i en la Declaració de Barcelona de 2017.

En aquest sentit, lamenta que no s'hagin aplicat aquestes propostes i afirma que si s'haguessin executat "no ens trobaríem en la situació actual". Per això, les continua defensant i considera que el model territorial que proposa és "l'únic camí viable per superar l'actual crisi".

I en referència a Catalunya, recalca la postura que ha vingut defensant tant el partit com el Govern amb el seu rebuig tant a l'autodeterminació com a l'aplicació de manera permanent l'article 155 de la Constitució.

DEFINIR ELS ASPECTES IDENTITARIS EN ELS ESTATUTS

En la seva proposta de model territorial, el PSOE aposta perquè els Estatuts d'autonomia dels diferents territoris reconeguin les "singularitats" dels mateixos. Per a això, proposa que s'inclogui en aquests una "definició més precisa dels aspectes identitaris, històrics, culturals, polítics i lingüístics".

També, segons els socialistes, els diferents estatuts d'incloure l'organització institucional i territorial adaptada a les "peculiaritats" de cada comunitat, amb l'excepció que aquesta organització "no afecti el funcionament d'altres territoris".

El partit de Pedro Sánchez considera necessari a més clarificar el repartiment competencial en la Constitució per entendre que l'actual model derivat de la Constitució amb referències genèriques i remissió als estatuts ha creat "excessiva conflictivitat" i "intervenció del Tribunal Constitucional" a causa de les duplicitats en alguns casos o absència d'ens competent en d'altres.

DELIMITAR LES COMPETÈNCIES DE L'ESTAT EN LA CONSTITUCIÓ

Per aquest motiu, plantegen delimitar millor les competències de l'Estat i de les comunitats autònomes i recollir a la Constitució les "facultats concretes de l'Estat en les diferents matèries competencials" i de la manera "més precisa possible". En aquest sentit, aposten per "establir que tot el que no atribuït a l'Estat per la Constitució" sigui de "competència autonòmica".

En relació amb aquest assumpte, la Constitució preveu en el seu article 149, el relatiu a les matèries en què té competència exclusiva, el següent en l'apartat 29.3: "les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes , en virtut dels seus respectius Estatuts".

I afegeix: "La competència sobre les matèries que no hagin estat assumides pels Estatuts d'Autonomia correspondrà a l'Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les comunitats autònomes en tot el que no estigui atribuït a l'exclusiva competències de aquestes. El dret estatal serà, en tot cas, supletori del dret de les comunitats autònomes".

El programa socialista també planteja una altra sèrie de modificacions legislatives i fins i tot de la Constitució, per incloure els procediments de col·laboració entre Estat i comunitats autònomes, com establir de manera "periòdica i obligada" les reunions de la Conferència de Presidents; que les conferències sectorials tinguin una funció més tècnica; que estiguin "ben regulats" els convenis de col·laboració de les autonomies amb el Govern o que el Senat sigui un lloc de trobada tant de les comunitats amb l'Executiu, com d'aquestes entre si.

També proposen que les autonomies participin en les actuacions i decisions del Govern d'Espanya, com en l'exercici de les competències de l'Estat; la designació dels integrants d'institucions de l'Estat, d'organismes econòmics i reguladors; així com la participació en assumptes europeus o la realització de plans estratègics nacionals.

PREVISIÓ CONSTITUCIONAL DEL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Quant al finançament autonòmic, el PSOE proposa la "previsió constitucional dels principis que han de regir el sistema de finançament de les comunitats autònomes i el procediment per a establir-lo amb la participació dels territoris".

Per solucionar la "anomalia", segons creuen els socialistes, que la Constitució no contingui cap regla mínimament precisa que permeti predir com s'han de finançar les comunitats autònomes, proposen incloure a la Carta Magna "les decisions fonamentals sobre el repartiment de les competències financeres i els principis d'acord amb els quals es produeix la distribució dels recursos".

Defensen també establir a la Constitució "per donar-li la major transparència, la forma d'operar dels mecanismes d'anivellament financera i de garantia del principi de solidaritat territorial. A això afegeixen la necessitat de configurar de manera diferent el Consell de Política Fiscal i Financera, per tal de garantir la participació dels territoris.

DISTINCIÓ JURÍDICA ENTRE MUNICIPIS URBANS I RURALS

Per als municipis, els socialistes volen que la Constitució reconegui a aquests com "unitat territorial bàsica", així com les seves competències pròpies i plantegen distingir un "règim jurídic diferent per als municipis urbans i els rurals" ja que les necessitats que tenen i els seus objectius són diferents.

I per tal de millorar el finançament de tots ells, plantegen tributs propis mínims, sense perjudici d'altres que puguin ser reconeguts per la legislació estatal i autonòmica, així com facilitar la lliure disposició dels recursos derivats de la participació en els ingressos de l'Estat.