La Unió Europea aprova la reforma dels drets d'autor que posa en risc els 'youtubers'
La polèmica reforma ha tirat endavant per majoria qualificada, amb el vot en contra de sis països que veuen en el canvi "un pas enrere" en el Mercat Únic --Itàlia, Països Baixos, Luxemburg, Polònia, Finlàndia i Suècia-- i la abstenció de Bèlgica, Eslovènia i Estònia.
Els Vint han complert aquest dilluns l'últim pas per a la ratificació de la reforma dels drets d'autor a la Unió Europea, els canvis per adaptar la directiva del 'copyright' a l'era digital han enfrontat als que demanaven més garanties per als creadors i grans plataformes com Google i Youtube i internautes que asseguren que servirà com a arma de censura.
La polèmica reforma ha tirat endavant per majoria qualificada, amb el vot en contra de sis països que veuen en el canvi "un pas enrere" en el Mercat Únic --Itàlia, Països Baixos, Luxemburg, Polònia, Finlàndia i Suècia-- i la abstenció de Bèlgica, Eslovènia i Estònia.
Després del vistiplau de l'Eurocambra al març i dels governs aquest dilluns, els països tindran dos anys per traslladar a les seves legislacions nacionals la norma, a comptar a partir de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea.
La reforma preveu l'obligació per a les grans plataformes com Google, Youtube o Facebook de vigilar i filtrar els continguts que els internautes comparteixin en els seus espais, per detectar si s'estan publicant obres protegides per drets d'autor sense el permís dels seus creadors.
Així, les pàgines hauran de fer tot el possible per trobar l'autor i demanar-li el seu permís o retirar el contingut, amb l'objectiu d'assegurar que els creadors són justament remunerats per les seves obres. Les plataformes passen d'aquesta manera a ser responsables del contingut que allotgen.
Els continguts satírics com els populars 'meme' i els 'GIF' queden exempts d'aquesta exigència, ja que seguirà protegint-la pujada a la xarxa de continguts si és per citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar.
Malgrat tot, els crítics amb la reforma alerten que aquest article permetrà exercir la censura i deixarà en mans d'algoritmes el filtre per decidir què és publicat i què no.
L'altra gran novetat és que els editors de premsa podran reclamar compensacions als agregadors de notícies per usar els seus continguts, una mena de 'taxa Google' similar a la que va portar a Google News a retirar d'Espanya, encara que menys restrictiva.
Aquestes plataformes podran seguir compartint en els seus espais fragments d'articles de premsa de tercers, però aquests textos hauran de ser "molt breus", per evitar abusos. A més, els editors tindran automàticament el dret de negociar en nom dels seus periodistes amb els agregadors per la publicació dels seus productes.
Aquestes dues disposicions són els articles més polèmics de la reforma (13 i 11, respectivament), durant la tramitació dels eurodiputats han denunciat fortes pressions per part de lobbies interessats i campanyes massives d'enviament de missatges i fins i tot amenaces. La complexitat de la reforma s'ha reflectit també en les divisions que hi va haver dins dels diferents grups parlamentaris a l'hora de votar.
MERCAT ÚNIC DIGITAL
Des de les institucions sostenen que la nova directiva reforça als titulars de drets --músics, intèrprets i guionistes-- i als editors de notícies perquè puguin negociar acords més avantatjosos, però insisteixen que també referma la llibertat d'expressió.
La reforma preveu requisits menys estrictes per a les 'start up' que per a les grans companyies i a més no afecta les contribucions a enciclopèdies en línia sense objecte comercial, com el cas de Wikipedia, ni a plataformes de programari de codi obert, com GitHub.
"Europa tindrà ara regles clares que garantiran una remuneració justa als creadors, drets més sòlids per als usuaris i responsabilitat per part de les plataformes", ha destacat en un comunicat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per a qui la reforma del 'copyright' era "la peça del puzle que faltava" per completar el Mercat Únic Digital.
El president del Parlament Europeu, el conservador italià Antonio Tajani, al seu torn, ha aplaudit l'adopció de la reforma perquè, segons la seva opinió, prova que la UE "defensa la nostra cultura i indústria creativa i protegeix dotze milions de llocs de treball".
Escriu el teu comentari