dilluns, 9 de desembre de 2019

Jané va abandonar el Govern per por a la celebració d'un referèndum il·legal

|

L'exconseller d'Interior de la Generalitat, Jordi Jané, ha reconegut durant la seva declaració davant la sala que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem que una de les circumstàncies que van motivar la seva sortida del Govern presidit per Carles Puigdemont al juliol de 2017 va ser la possibilitat que "en el futur pogués no es dóna un consens d'acord", respecte a la consecució d'una solució pactada al conflicte polític a Catalunya.


Jordi janu00e9 imatge judici


No obstant això, Jané ha dit durant el torn de preguntes de l'advocat Juan Cremades, que representa l'acusació popular exercida per Vox, que el seu abandonament del càrrec no va tenir alguna cosa a veure amb la celebració del referèndum independentista.


L'exconseller ha vinculat la seva sortida a un "cúmul de circumstàncies" entre les quals ha citat l'enorme lliurament que exigia el càrrec, la celebració el 10 de juliol de la Junta de Seguretat a Catalunya --un afany personal que va donar per complert-- i la dimissió del conseller Jordi Baiget, que "va obrir una possibilitat de canvi al Govern".


Fins aquell moment, segons ha explicat Jané, sempre es va defensar en el si del Govern "la via de l'acord per trobar una solució pactada", al que s'uneix que ell, personalment, sembri havia defensat, i ho segueix fent, "la necessitat del diàleg i l'acord per trobar solucions".


Davant la insistència del lletrat de Vox, l'exconseller ha subratllat: "No hi va haver canvi de criteri" aquell estiu al Govern de Catalunya, "hi va haver la sortida d'un conseller, la sensació que podia produir-se un canvi de govern i vaig considerar oportú plantejar la meva voluntat de no continuar en el mateix".


EL PAPER DELS MOSSOS


Preguntat per si fins a la data de la seva dimissió s'havia plantejat quin paper podrien jugar els Mossos d'Esquadra en un hipotètic referèndum d'independència, Jané ha incidit que durant el seu mandat a Interior el paper dels agents autonòmics sempre ha estat el mateix: complir la llei i fer-la complir sempre i preservar la seguretat de la ciutadania.


"Va traslladar aquesta idea a la resta del Govern?", ha insistit l'advocat Cremades, al que Jané ha manifestat que en tot moment tant l'expresident català Carles Puigdemont com l'exvicepresident Oriol Junqueras --per a qui es demanen 25 anys de presó a aquest procediment-- "sempre van respectar que el cos de Mossos està per complir la llei i fer-la complir".


En el seu torn, el fiscal Jaime Moreno s'ha interessat per conèixer si Jané va ser cessat o dimitir, al que l'exmandatari ha respost que el cessament va ser per la seva decisió de "no continuar". "Si es dóna una situació de no acord, havent complert els meus objectius jo defensava no continuar", ha insistit el testimoni, per afegir que sempre va pensar que s'arribaria a algun tipus de solució acordada amb l'Estat "encara que hi hagués un canvi de calendari o de formes".


Especialment incisiva ha estat l'advocada de l'Estat, Rosa Maria Seoane, que ha qüestionat el testimoni sobre si considerava que la presentació de la pregunta i data per al referèndum el 9 de juny, o la de l'esborrany de la Llei de Referèndum del 4 de juliol feien albergar expectatives d'una solució pactada. Jané li ha respost que "a vegades es fan presentacions sense valor jurídic en el marc d'una recerca de futurs acords".


També ha reconegut a preguntes de la representant dels Serveis Jurídics de l'Estat que no és habitual que des de la direcció dels Mossos se li comunicaren ordres judicials i com es procediria, perquè en aquest cas la dependència funcional dels agents és respecte de els jutges, tribunals i el Ministeri Fiscal.


Durant el torn de les defenses, l'advocat Javier Melero, que defensa al successor de Jané en el càrrec, Joaquim Forn, s'ha interessat per l'expedient de compra d'armes llargues que va realitzar la Generalitat a l'octubre de 2016, sota el mandat del testimoni.


Jané li ha respost que des del Ministeri de l'Interior es va informar favorablement a la seva petició i que aquestes armes són necessàries per a la lluita antiterrorista, com va passar en el cas de l'atac islamista a Cambrils (Tarragona). Per la seva banda, Marchena ha qualificat d'improcedents altres preguntes de l'advocat referides a si Jané coneixia a quin corrent ideològic pertanyia Forn dins de Convergència.


"Això és una pregunta 'per saltum'. Una altra per favor", li ha assenyalat el magistrat, que també ha tallat el segon intent del lletrat per a formular la mateixa qüestió amb un altre enunciat. "Tampoc cola?", ha deixat anar l'advocat, passant a renunciar definitivament a la qüestió.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH