Lluís Llach delata Sánchez i Cuixart com organitzadors de la manifestació del 27-S

El cantant i exdiputat revela que va animar els 'Jordis' a pujar al cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar la protesta.

|
Llusllachjuicioprocs

 

El cantautor Lluís Llach ha revelat aquest dilluns que va ser ell qui va animar a l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a pujar a un vehicle de la Guàrdia Civil la nit del 20 de setembre de 2017 per desconvocar la multitudinària protesta davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya.


Lluu00eds llach judici procu00e9s


Així ho ha explicat Llach en la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista que se celebra al Tribunal Suprem, on ha explicat que després de desconvocar la concentració des d'un escenari que s'havia col·locat a la confluència de la Gran Via i Rambla Catalunya es van adonar que les persones situades al costat de la porta de la conselleria no els havien sentit.


Llach, que va estar tota la jornada del 20-S al costat de Sànchez i Cuixart, ha relatat que des d'aquest escenari van emplaçar els manifestants a desconvocar la protesta i els van animar a concentrar-se al dia següent davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) , una revelació que ha admès un tant avergonyit a dir-la davant de magistrats del Suprem.


En tot cas, ha reconegut que van fer aquesta arenga als manifestants per aconseguir que marxessin i a continuació, l'expresident de l'ANC i ara diputat electe va afirmar que s'encarregaria de "buscar un megàfon" per poder dirigir-se als presents que estaven més lluny , al costat de la porta de la conselleria. "I jo els vaig dir, potser per deformació professional, que l'únic lloc des del qual podrien veure'ls seria des de dalt del cotxe", ha apuntat.


Segons ha assenyalat, ell mateix també va voler pujar-se al cotxe, però Sànchez i Cuixart li van demanar - "no molt educadament", ha ironitzat-- que marxés perquè si els manifestaven el veien allà, en ser "una persona coneguda", no voldrien desconvocar la protesta.


Llach, qui vestia de negre i portava diferents complements de color groc com la corretja del rellotge i el cordó de les ulleres, a més del llaç groc en solidaritat amb els polítics presos, ha declarat en el judici durant una mica més de mitja hora a petició de l'acusació popular que exerceix Vox causa que va estar tota la jornada del 20-S.


Al començament de l'interrogatori, i quan el lletrat de Vox Javier Ortega Smith ja havia fet un parell de preguntes, el cantautor s'ha dirigit al tribunal per expressar la seva protesta, "com a ciutadà homosexual, independentista i aspirant a ciutadà del món", per la presència del partit d'ultradreta en el procés.


El president del tribunal, Manuel Marchena, l'ha interromput abans que pogués seguir, recordant-li que tot i que són "afirmacions respectables fins al màxim", excedeixen el "propòsit" del seu paper en el judici com a testimoni. El magistrat li ha recordat a més que Ortega Smith "personifica l'acusació popular", que està prevista al "règim jurídic vigent", de manera que els testimonis tenen "l'obligació de respondre a les seves preguntes".


COL·LABORANT AMB ELS 'JORDIS'


Salvada aquesta interrupció, Llach, qui en el moment dels fets era diputat de Junts pel Sí, ha afirmat que coneix Sànchez i Cuixart des de fa molts anys i que el 20-S sabia que s'estava realitzant un registre judicial quan va acudir a la Conselleria d'Economia, on va estar tot el dia per "protestar" i defensar una "desobediència civil". Això sí, igual que altres testimonis ha comentat que l'ambient aquest dia va ser "festiu".


També va col·laborar, juntament amb altres diputats del Parlament, a l'hora de fer una "barrera" entre els manifestants i l'entrada de l'edifici, on hi havia Mossos d'Esquadra i guàrdies civils, perquè l'actuació judicial "es desenvolupés perfectament" i " tot fos el més normal possible".


Així mateix, ha explicat que en ser "una persona incomprensiblement coneguda", es va posar "al servei" de Sànchez i Cuixart, als quals va estar acompanyant gairebé tot el dia, també assistint a les reunions que van mantenir amb els guàrdies civils i mossos.


En un moment donat, també va tractar d'organitzar la sortida de la lletrada de l'administració de justícia, intentant 'camuflar' entre dues de les diputades, i que "una massa de periodistes", a més de manifestants, van ser els que es van pujar primer a els vehicles de la Guàrdia Civil i que creu que això és el que va poder ocasionar les destrosses.


Llach també va estar present quan Sànchez va saber que en aquests vehicles hi havia armes llargues, per la qual cosa es van posar a fer un "cordó" de voluntaris, però primer van haver de baixar als manifestants dels cotxes. "Vam passar una mica de suor i llàgrimes perquè es creien en propietat de les millors places. Per baixar-los vam haver de plorar i cridar i així el cordó va poder passar per darrere dels cotxes i així ens vam quedar més tranquils", ha relatat.


Segons el cantautor, al llarg del dia no va escoltar "insults" als guàrdies civils que vigilaven l'entrada de la conselleria, encara que sí va sentir molt la consigna "fora les forces d'ocupació". "Però puc donar fe absoluta que els guàrdies civils van ser respectats i que el comportament d'aquests va ser exemplar i els mossos", ha asseverat.


CONVIDADA PER LES CUP A "OBSERVAR" L'1-O


Abans de Llach, ha declarat per videoconferència des de Mont-real Manon Massé, integrant de l'Assemblea Nacional del Quebec i portaveu del partit Québec Solidaire, que ha admès haver estat a Catalunya entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre de 2017 com a "observadora" del referèndum il·legal.


En aquest sentit, la política canadenca ha explicat que va ser "convidada" per les CUP, partit amb el qual ja havia participat en un altre tipus d'actes internacionals, però ha indicat que es va sufragar ella mateixa totes les despeses d'aquests dies, tant el trasllat com l'allotjament.


Massé ha ressaltat que va acceptar el suggeriment per viatjar fins a Catalunya perquè el seu partit és "independentista" i defensa el dret d'autodeterminació com un "dret fonamental de tots els pobles". Així mateix, ha revelat que durant l'1 d'octubre, la persona que la va acompanyar durant les visites als diferents centres electorals era un representant de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).


Quant al que 'va observar' als centres electorals, la política canadenca ha assegurat que va veure que els concentrats a les portes dels col·legis, "esperant que obrissin", estaven "contents i cantant lemes". Ha afegit que, segons anava avançant el dia els ciutadans, després de veure a la televisió i xarxes socials "imatges de violència" de la Policia, van començar a sentir "por" i "por" pel que estava passant.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA