La Fiscalia vol repetir el judici de Rosell per blanqueig de comissions
El Ministeri Públic "no troba lògic donar per provat que es van crear societats pantalla en paradisos fiscals, es van simular contractes, es van efectuar nombroses transferències a Andorra amb persones properes" i concloure que no s'ha comès cap delicte.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat aquest dijous la presentació d'un recurs davant la Sala d'Apel·lació contra la decisió de la Secció Primera de absoldre l'expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell i quatre dels seus parents i col·laboradors d'un delicte de blanqueig, perquè considera que no es va valorar adequadament la prova i que els dubtes del tribunal que el van lliurar de l'assumpte no estan justificades.
Es refereix al 'in dubio pro reo' (en cas de dubte, es beneficia l'acusat) que va aplicar la Secció Primera per a dictar l'absolució el passat 24 d'abril a l'apreciar que no quedava prou acreditat que els fets que se li imputessin fossin realment delictius, ja que de les tres operacions mercantils objecte de la querella podia fer-se tant una lectura, com l'altra.
La Fiscalia discrepa i sol·licita l'anul·lació d'aquell error "per insuficiència de motivació", demanant així que s'enjudiciï de nou la causa "amb una composició diferent" del tribunal. "L'absolució només es justifica quan hi ha un dubte raonable i no qualsevol classe de dubte, destacant, en aquest cas, la manca de lògica econòmica en l'activitat de Rosell, (el seu soci, Joan) Besolí i dels altres acusats", diu el Ministeri Públic en un comunicat.
En aquest sentit, exposa que "no troba lògic donar per provat que es van crear societats pantalla en paradisos fiscals, es van simular contractes, es van efectuar nombroses transferències a Andorra amb persones properes i sense causa, per concloure que es tracti de negocis lícits".
"Els fets que es donen per provats en la sentència relaten un seguit de negocis absolutament irregulars i mancats de sentit; contractes en dates correlatives a la constitució de les empreses que els signen, diners que va i ve sense sentit per comptes de persones que no intervenen en aquests negocis, volta dels diners al seu origen, etc., dels que es diu que són lícits, quan la inferència lògica és considerar que aquests negocis, lluny de ser lícits, el que pretenen és blanquejar els diners il·lícitament obtingut", planteja sobre aquest assumpte.
A més, es refereix al fet que la sala va apuntalar l'absolució d'un delicte de blanqueig per falta de proves del delicte que va generar aquests diners 'brut' de rentar, així com sobre la seva falta de tipificació a l'efecte de la doble incriminació necessària perquè Espanya condemni un delicte comès a l'estranger.
"CONCLUSIÓ JURÍDICA INDEGUDAMENT APLICADA"
Per l'acusació pública, aquesta és "una conclusió jurídica indegudament aplicada" ja que ha existit una activitat delictiva comesa al Brasil de la qual Fiscalia va aportar prova suficient, encara que no hi hagi hagut condemna prèvia. Es refereix a les activitats del president de la Federació Brasilera de Futbol, Ricardo Terra Teixeira, els diners hauria estat blanquejant l'entramat societari de Rosell, segons la querella inicial.
"S'ha acreditat que els béns blanquejats procedeixen d'una activitat delictiva prèvia, a través de l'origen il·lícit i la destinació absolutament il·lògic dels seus diners en les moltes transferències, dades que va facilitar Andorra a la Comissió Rogatòria Internacional", destaca el comunicat, signat per el tinent fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carvallo.
Amb tot, destaca que la sentència sí "reconeix com a correcta i mesurada als fets la investigació de Fiscalia, de la Policia Judicial i del mateix jutjat central d'instrucció, i valora la utilitat de la presó provisional acordada durant el procediment a complir la finalitat de garantir la presència de dos dels acusats dels que es podia témer un risc de fuga".
Escriu el teu comentari