Plensa instal·la un dels seus 'caps' a la basílica de Montserrat
Sobre aquest encàrrec, Plensa ha dit que li va encantar rebre'l perquè Montserrat és un món màgic i oníric que desprèn una energia estranya sorgida de la barreja de la naturalesa i espiritualitat.
L'escultor Jaume Plensa ha instal·lat fins a novembre a l'atri de la Basílica de Santa Maria de Montserrat (Barcelona) l'escultura de quatre metres d'alt 'Anna', el cap d'una nena amb els ulls tancats que evoca la invisibilitat i la visió interior i que és una "reflexió de la relació de l'individu terrenal amb la seva espiritualitat".
"L'interior d'aquesta peça és tot exterior, que l'abraça i sempre hi ha alguna cosa al mig que l'està pertorbant. La vida és una mica així", ha dit en declaracions als mitjans, on ha afirmat que l'ésser humà té aquest punt de transparència.
Amb aquesta escultura, de fil d'acer inoxidable, tracta d'exalçar la importància de l'invisible en la nostra vida: "Potser el més important de la nostra vida és invisible, no es veu. És una contradicció molt interessant. La nostra vida és sempre molt material, però el que ens mou, ens angoixa, ens alegra, l'amor, l'odi, és invisible".
"Jo que sóc un artista mediterrani, que necessito tocar, acariciar, sempre m'ha fascinat aquesta contradicció, de les coses matèriques. T'adones que el que abraces és aire i invisibilitat", ha dit Plensa, per al qual 'Anna' parla de la transparència i de la llum que travessa a les persones.
Va seleccionar el retrat d'una nena barcelonina Anna, de bellesa molt mediterrània, clàssica i suau, perquè combinava molt bé amb la vista dels arcs de l'atri de Montserrat, en una "barreja d'allò més humà i el més sagrat".
L'origen d'aquesta escultura es troba en la seva intervenció fa quatre anys a l'església de Sant Giorgio Maggiore de Venècia (Itàlia), que va tenir molt bona acollida entre la comunitat benedictina, i creu que va motivar que el director del Museu de Montserrat, Josep Laplana , li encarregués aquesta obra; Laplana ha destacat, per la seva banda, que Plensa està en el "top del top de l'art contemporani" i que la seva obra irradia espiritualitat, i ha afegit que és l'estrella que més brilla en el firmament artístic.
Acompanya a l'escultura una exposició retrospectiva al Museu de Montserrat que complementa i ajuda al públic a entendre la seva obra de la mà de 18 gravats "tots ells relacionats amb el buit i el ple i la invisibilitat".
MONTSERRAT, MUNTANYA "MÀGICA I ONÍRICA"
Sobre aquest encàrrec, Plensa ha dit que li va encantar rebre'l perquè Montserrat és un món màgic i oníric, i que, com altres llocs al món, desprèn una energia estranya sorgida de la barreja de la naturalesa i espiritualitat introduïda pels benedictins, més enllà de la religió de cadascú: "Hi ha alguna cosa que et subjuga i t'atrapa".
L'abat Josep Maria Soler ha destacat que Plensa tracta amb la seva obra de generar silenci perquè cada persona estigui amb si mateixa, i vol convidar a entrar dins d'un mateix perquè com més s'interioritza més es connecta amb els altres, i ha subratllat la " gran sintonia "entre el treball personal de cada monjo i el treball de Plensa, com la creació de silenci interior per conèixer-se en profunditat i respondre a les grans preguntes.
Sobre els seus pròxims treballs ha enumerat una exposició a La Haia (Països Baixos) el mes que ve, una instal·lació a la Ciutat de les Arts de València, un cap de ferro colat davant de l'Hermitage a Sant Petersburg (Rússia) i una escultura com 'Anna' a Century City, a Los Angeles (Estats Units).
Ha avançat que començarà dos projectes, un a la gran sala d'entrada al museu Grand Rapids de Michigan (Estats Units) de 26 metres d'ample per set d'alt que plasmarà quatre cares de marbre blanc a les parets --que es trigaran dos anys en esculpir--, i un cap en silenci al riu nord-americà Hudson, que s'inaugurarà al setembre de 2020.
Sobre la possibilitat de tenir una escultura de 22 metres a Barcelona, ha dit que està "molt trist amb aquest tema perquè hauria estat una pujada espiritual per a la ciutat", i hagués estat alguna cosa per als tristos habitants d'una ciutat sense opinió.
Escriu el teu comentari