Nissan concentra les seves inversions a Àvila mentre oblida la planta a la Zona Franca

El gegant del motor ha comunicat que preveu completar aquest any el 80% de les inversions previstes per transformar la planta d'Àvila en un centre especialitzat en la fabricació de peces de recanvi, així com en altres processos imprescindibles en el món del motor com l'assemblatge i la pintura.

Aquesta renovació de la fàbrica avilesa contrasta amb la falta d'un pla industrial solvent per a la planta de la Zona Franca. Malgrat que recentment es va assolir un pacte entre direcció i sindicats (Sigen-Usoc, CC.OO. i UGT) sobre l'ajust de plantilla a la central de Barcelona, aquest acord no inclou entre els seus punts una planificació detallada per actualitzar els béns de equip de Zona Franca ni per impulsar el seu paper en el si de la companyia.

Planta de Nissan a Àvila.

L'única referència d'aquest acord respecte a inversions és una vaga al·lusió a destinar 70 milions en una nova planta de pintura de nova generació.

Per contra, Nissan ja ha invertit 31 milions sobre un total de 40 milions en substancials millores en la seva planta d'Àvila. Entre les principals activitats destaquen la gran instal·lació de soldadura (Línia Flexible), que representarà un terç de la producció de peces, quan estigui a ple rendiment d'aquí a un any, així com una nova àrea d'embalatge, així com el desmantellament i l'adaptació l'entorn de la zona de pintura.

BARCELONA PERD MODELS

Malgrat que els treballadors de Nissan a Barcelona van ratificar en assemblea l'acord assolit per l'ERO, no s'han cansat d'exigir un pla industrial a llarg termini que contempli inversions i nous models per assegurar el futur de la fàbrica.

Els sindicats no han enterrat totalment la destral de guerra i es preveuen noves mobilitzacions si la direcció no presenta un projecte il·lusionador per a Catalunya. Els indicis no són favorables: la companyia ha anunciat que preveu limitar a 10.000 les unitats fabricades a Barcelona --el que suposarà un 20% menys de les previstes-- entre els mesos d'abril i agost d'aquest mateix any.

A finals de gener, el sindicat USOC ja va denunciar que la direcció havia decidit deixar de produir la furgoneta NV200 de combustió . Els motius esgrimits per la companyia van ser la caducitat comercial d'aquest model, que ja portava deu anys a la venda, així com la voluntat de transitar cap a les pickups 'verdes', com el model germà de la NV200 elèctrica.

No obstant això, altres fonts sindicals no es creuen aquestes raons. El sindicat UGT ha lamentat en el passat que s'està infrautilitzant la capacitat de la planta de la Zona Franca fins a un 50%.

Per tot aquests motius, el fantasma d'un trasllat fora de Catalunya sobrevola un centre que va ser capdavanter en el passat però que ha quedat enrere per a l'apatia de la seva direcció. Només el temps dirà si el llanguiment productiu de la fàbrica respon a necessitats reals de redimensionament exigides pel mercat, o bé a una estratègia calculada per estrangular-la fins a l'eventual tancament.