En marxa el procediment per embargar a Puigdemont i Junqueras

El Tribunal de Comptes ha posat en marxa el procediment contra l'expresident Carles Puigdemont i alguns dels seus consellers pel presumpte ús de recursos públics per al referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017.

Segons van confirmar fonts de la institució, s'acaba de nomenar un instructor que investigarà els fets durant els propers mesos per aprovar una acta de liquidació amb el càlcul del presumpte dany causat a l'erari públic per tal d'embargar un import equivalent als encausats.

El procediment part de sengles denúncies presentades l'any passat per la Fiscalia i per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats Catalans per la Constitució. Les dues van dirigides contra l'expresident català -huido a Bèlgica- la interventora de la Generalitat Rosa Vidal i altres 17 persones, entre els quals es troben exmembres del Govern al moment de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), com Oriol Junqueras i també els que van dimitir al juliol de 2017.

INDICIS DE RESPONSABILITAT COMPTABLE

A finals de maig, la consellera de comptes Margarita Mariscal de Gante va donar per finalitzada la fase preliminar concloent que hi ha indicis de responsabilitat comptable per les despeses relacionades amb l'organització del referèndum.

Així, va acordar demanar a la Secció d'Enjudiciament que traslladés l'assumpte a la Comissió de Govern del Tribunal perquè es designés un delegat instructor que iniciï la investigació, que és el que acaba de fer el tribunal.

La persona encarregada de la instrucció, generalment d'entre els funcionaris de a Unitat d'Actuacions Prèvies de la Presidència de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal, ha ara investigar els indicis apuntats per Mariscal de Gante, quantificarà els diners públics suposadament desviat per al referèndum i redactarà una acta de liquidació provisional amb l'import total, un procés que sol durar mesos i que no s'espera abans de final d'any.

ABANS DE LA PRIMERA CONDEMNA, FIANÇA O AIXÒ

Aquests diners haurà de ser aportat com a fiança pels càrrecs públics assenyalats com a presumptes responsables del desviament de fons i, si no, se'ls embargar propietats. I serà després quan comença el procediment jurisdiccional amb les seves vistes fins a concloure en una sentència en primera instància que pot ser recorreguda davant la Sala de la Justícia del Tribunal de Comptes. Aquí acabaria el paper del Tribunal de Comptes i el següent pas seria recórrer en cassació per la via del contenciós administratiu al Suprem.

En el cas del referèndum, el que l'instructor o instructora investigarà seran les despeses vinculades a l'actuació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a la creació de pàgines webs, aplicacions, plataformes i programes informàtics que donarien suport digital a la votació; l'ús de 2.259 locals habilitats com a punts de votació o publicitat institucional, com l'anomenada campanya 'Civisme'.

També s'analitzarà si es van destinar fons públics per al subministrament de paperetes, cens electoral, cartelleria i cartes certificades, que van ser confiscades a les naus de l'empresa Unipost, així com l'acció exterior desenvolupada per la Generalitat en favor del procés independentista.

LA FISCALIA NO fix QUANTIA CONCRETA

La denúncia de la Fiscalia no fixa una quantitat concreta de despeses a reclamar, encara que si cita entre altres factures relacionades amb els locals de votació, despeses publicitàries que s'acosten al milió d'euros en diferents apartats, despesa en paperetes i 38.431,20 en cartelleria .

Pel que fa a l'acció exterior, el document destaca la "acció de la presidència catalana" a l'exterior que va absorbir 2,3 milions d'euros, al que s'afegeixen diferents despeses en viatges d'observadors que superarien els 100.000 euros en diferents conceptes.

En la fase preliminar, Mariscal de Gante no va atendre la petició de les associacions que s'investiguessin també les despeses derivades del desplaçament d'agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil davant el referèndum. Això no impedeix, segons apuntava la consellera, que els organitzadors de la votació puguin resultar obligats a indemnitzar a l'Estat per les despeses derivades de la 'Operació Copèrnic', però ja per altres vies jurisdiccionals.

ARTUR MAS JA VA SER CONDEMNAT PEL 9-N

El passat mes de novembre el Tribunal de Comptes ja va condemnar en primera instància a l'expresident català Artur Mas i diversos membres del seu govern per responsabilitat comptable en l'organització de la consulta del 9 de novembre de al 2014.

Aquell procediment, que va partir també d'una denúncia de SCC i Advocats Catalans per la Constitució, recolzada per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, es va iniciar el juliol de 2017, i, cinc mesos després el Tribunal va disposar l'embargament preventiu dels béns que els acusats van presentar per fer front a la fiança imposada.

Gairebé un any després, al novembre de 2018, va arribar la condemna que va obligar a la devolució dels 4.940.000 d'euros que la Generalitat va destinar a la consulta, dels quals l'antecessor de Puigdemont va haver de respondre de manera solidària amb els altres condemnats .