dijous, 18 de juliol de 2019

El CaixaForum es rendeix davant el "plaer" de la pintura expandida en una exposició

|

El CaixaForum de Barcelona es rendeix davant el "plaer" de la pintura com a concepte expandit durant el segle XX i XXI en una exposició basada en 40 obres de gran format de la col·lecció pròpia, entre les que destaquen els noms de Gerhard Richter, Robert Mangold, Joan Hernández Pijuan, Robert Ryman, Juan Uslé, Sigmar Polke, Ignasi Aballí i Wolfgang Tillmans, entre d'altres.


Exposiciu00f3n 'La pintura. Un repte permanent 'al CaixaForum


"És una exposició per gaudir de la pintura i desplegar les obres dels grans mestres que tenim del segle XX i confrontar-los amb els artistes més joves", ha destacat la comissària de la mostra i cap de les col·leccions d'art de La Caixa, Nimfa Bisbe, en la presentació de 'La pintura. Un reto permanente'.


El títol de la mostra, que es podrà visitar fins al 29 de setembre, fa al·lusió a la "crisi permanent" que ha viscut i que seguirà vivint sempre la pintura, de la força amb nous formats als quals aquest llenguatge s'ha anat adaptant , també a través d'instal·lacions, fotografies, xilografies, 'collages' i vídeos, cuenta Bisbe.


"Sempre està en crisi, però sempre rebrota", observa la comissària, que en el recorregut proposa obres d'artistes que han experimentat amb la pintura d'una manera molt radical ia través de múltiples formats, encara que la tela és el més generalitzat.


A través de sis àmbits, l'exposició proposa un passeig que comença amb una reflexió sobre el propi estatut de la pintura com a disciplina que ha mantingut la seva aura i una peça de gran format de Robert Mangold proposa una actualització d'una espècie de vidre renaixentista.


En aquesta sala, es poden veure obres de Joan Hernández Pijuan, que renova el gènere del paisatge a través de l'abstracció, així com una 'Apariencia' de sobrietat monocromàtica de Gerhard Ricther, que dialoga amb una impressió cromogènica de Wolfgang Tillmans per la seva potència abstracta.


Tres fotografies de Tillmans suposen un homenatge a diferents gèneres pictòrics, com són el paisatge, el bodegó i el tapís, ha destacat la comissària en la presentació.


De 'El aura de la pintura' del primer espai a 'El silencio de la monocromía', la segona zona suposa una reflexió sobre la pintura d'un sol color que al segle XX es va posar damunt de la taula com a solució de la pintura per arribar l'abstracció total, i així proposa obres dels artistes Miquel Parmentier com un pastís blanc aplicat sobre paper de calcar.


SÈRIE MONOCROMÀTICA


Una pintura de Robert Ryman, qualificat com el "més realista" dels pintors, suggereix una variació sobre el blanc, mentre que d'Ettore Spalletti es poden veure dues obres vermell porpra de llum ingràvida per seguir amb la sèrie monocromàtica 'Papel moneda' de Ignasi Aballí, qui va crear cadascuna de les peces amb encenalls de bitllets d'euros en desús.


"La geometria ha estat sempre una gran aliada de l'abstracció", ha ressaltat Bisbe, que defensa la 'Geometría expresiva' com un àmbit necessari en el qual es poden veure exponents destacats com Juan Uslé i Sean Scully.


'EL LAPSUS DE LA FIGURACIÓ'


En aquest àmbit, destaquen peces de Günther Förg, Peter Gall i Carlos Bunga, mentre que a 'El lapsus de la figuración' es donen la mà peces que parlen de la polarització entre abstracció i figuració, que ha caracteritzat la pràctica pictòrica al llarg del segle XX amb peces de Sigmar Polke, Julian Schnabel i Kerstin Bratsch.


La secció 'Fragilidad enigmática' aporta obres considerades delicades i ambigües, íntimes i enigmàtiques amb peces com la de Victòria Civera, Antoni Llena, Richard Tuttle i Lui Shtini, en la qual sobresurt la força de les seves textures.


PINTURA QUE ES PROJECTA: 'AU REVOIR'


En alguns casos, la pintura es fusiona amb el 'ready made' com és el cas de la peça de Marepe, mentre que en altres la pintura perd el seu format per projectar-se com succeeix en l'audiovisual de Michael Snow 'Au revoir' en què una càmera en 'slow motion' dilata tres minuts fins als 18 per mostrar diversos quadres monocromàtics inclosos en un comiat qualsevol a l'oficina.


L'espai 'Reflexions i mutacions' aconsegueix mostrar la pintura doblegada com bastidor, com és el cas d'Ángela de la Cruz i estesa en el pla tridimensional amb peces de Jessica Stockholder.


Una gran part de les esmentades pintures són de compra recent, com és el cas de les pintures de Lui Shtini i les xilografies de Thomas Schütte, que no s'havien pogut veure juntes fins ara.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH