CaixaForum Madrid dedica una exposició a la Bíblia, el llibre més traduït de la història

 

CaixaForum Madrid ha presentat aquest dijous, 27 de juny, l'exposició 'La Biblia. Un viaje por las lenguas del mundo', que aplega un total de 1.600 exemplars de bíblies en 1.935 idiomes, un recull el propulsor, Pere Roquet, va començar el 1995 amb l'adquisició del Nou Testament en el poblat de Lokori (Kenya), escrit en llengua turkana i fruit d'un regal del missioner combonià Franco Moretti.

Així ho ha explicat el col·leccionista als mitjans durant la inauguració de la mostra, que es podrà veure des del 28 de juny fins l'1 de setembre, en què ha assegurat que la Bíblia ha estat "un dels fonaments per a conservar vives moltes llengües que no tenen expressió escrita".

Així mateix, Roquet ha assenyalat que la col·lecció conté exemplars escrits en més de 200 llengües de Papua Nova Guinea, així com en 146 de l'Índia i 89 de Rússia, entre moltes altres. En aquest sentit, ha destacat que el fet de trobar la Bíblia escrita en "tantes llengües de Rússia" li va semblar "sorprenent" pels "75 anys d'ateisme que es van viure allà".

"Per a mi tot això ha estat una epopeia molt divertida. La Bíblia ha estat una cosa extraordinària per la civilització occidental i un fenomen d'extensió mundial amb una influència i penetració brutal", ha conclós.

Així, entre les Bíblies exposades destaquen exemplars com la Bíblia Septuaginta, l'escrita en esperanto, llibres llegits en clandestinitat, volums en llengües minoritàries o en perill d'extinció, així com adaptacions a nous llenguatges, com una Bíblia en format còmic.

El col·leccionista, nascut a Prat de Santis (Catalunya) i actualment ciutadà d'Andorra, ha confessat que la recopilació dels més de mil exemplars ha estat un "trajecte difícil i llarg" i ha destacat que un dels més difícils d'aconseguir ha estat la de l'illa de Buton (Indonèsia), pel fet que es tracta d'un país budista en què "hi ha moltes limitacions perquè només el dos per cent de la població és cristiana".

En aquest sentit, ha explicat que la va aconseguir mentre estava a Singapur gràcies a diferents trucades i correus electrònics que li van posar en contacte amb un missioner que es trobava en Buton.

Així mateix, ha indicat que va patir complicacions per adquirir un dels exemplars a Corea del Nord a causa que allí estan prohibides i, segons ha explicat Roquet, s'envien en globus i emprant un GPS des de Corea del Sud fins a passar la frontera "on la recullen sense que els vegin els policies".

D'altra banda, ha assegurat que "és impossible" determinar quin és l'exemplar més valuós de la col·lecció. "És una col·lecció de coses molt corrents, per a mi no era important el valor econòmic, és un tema diferent a l'art dels quadres", ha comentat en aquest sentit.

No obstant això, Roquet ha confessat que la Bíblia escrita en llengua turkana, la primera que va adquirir, és a la que "més afecte" té, alhora que ha ressaltat la importància de "la número u de les rareses", un exemplar escrit en l'idioma de la Terra de Foc, situada entre Xile i l'Argentina, una llengua "que fins 2016 la parlava només Cristina Calderón, una dona que en aquells dies tenia 91 anys".

El col·leccionista ha subratllat que tot i que la seva recopilació està composta per molts exemplars "és impossible que arribi a estar completa" a causa que, segons ha indicat, els exemplars que falten es troben en llocs "molt remots", entre els quals destaquen diversos pobles d'agricultors de Sibèria.

UNA COL·LECCIÓ SENSE HEREUS

D'altra banda, Roquet ha explicat que, tot i tenir tres fills, la col·lecció no té hereus perquè "és un tema complicat i ha d'agradar", de manera que el 2016 la va cedir al Govern d'Andorra, actual propietari i col·laborador amb l'exposició de CaixaForum.

En aquest sentit, ha assegurat que procurarà augmentar la recopilació d'exemplars "mentre visqui", i alhora ha indicat que només col·lecciona bíblies en altres llengües, allunyant-se així de formats antics o altres varietats, perquè "un ha de ser molt concret i col·lectiu". "Ha estat molt difícil, però em vaig divertir molt. És qüestió de paciència, il·lusió i constància, que és la base", ha comentat.

Roquet també ha destacat la importància de les traduccions, un procés que ha definit com "laboriós i complex" que "no tothom és capaç de fer". "Abans es trigava a traduir una bíblia escrita en una llengua no escrita uns 25 anys, ara amb tots els mitjans que hi ha uns set o vuit", ha explicat en aquest sentit.

Així, la mostra destaca la "riquesa i vulnerabilitat de les llengües", des dels "grans idiomes" amb milions de parlants al món fins a aquelles de petites comunitats en "llocs remots dels cinc continents".

En aquest sentit, aquesta exposició pretén ressaltar que la Bíblia s'ha traduït a 3.350 idiomes diferents dels 7.111 existents en el món, de les quals 3.116 no tenen expressió escrites, una xifra que la converteix en el llibre més editat de la història.

Així mateix, també recull les adaptacions a l'actualitat que s'han fet d'aquest llibre, entre les quals destaca una Bíblia escrita en braille, en format còmic o amb l'estètica del videojoc Minecraft, entre moltes altres.