dilluns, 30 de març de 2020

Què tramen els "directius estrella" d'Ada Colau teixint relacions amb el digital d'un imputat del Cas Lezo?

|

Galiacho


Peu de foto: Ignacio Emilio López-Galiacho Perona 


Resulta curiós que a un digital de Madrid algun dels fitxatges estrella de Colau hagin decidit filtrar a "comptagotes" una informació de l'AMB. Però tot a la vida té una explicació i a Ada Colau pot pujar-li la temperatura en conèixer amb qui es relacionen "els seus protegits". I com tothom sap, per combatre aquests fogots estiuencs, el millor és prendre un bon got d'aigua freda.


PER QUÈ ATAQUEN LES DONACIONS A LA FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL?


Aquests dies aquest mitjà de comunicació madrileny, elcierredigital, ha criticat producte de "les seves investigacions" que es nodreixen a "comptagotes" de filtracions realitzades des de la mateixa AMB, una de les donacions a la Fundació Pasqual Maragall, de la que es diu  sense despentinar-se, és una "fundació local i poc influent".


Perquè no ha tingut temps el digital, en la seva atropellada investigació periodística, afegir al seu "reportatge" que l'Alzheimer és una malaltia que afecta el 5% de la població major de 60 anys, al 20% dels de 80 i al 30% dels de 90 anys, i que segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), s'estima que la pateixen 800.000 persones a Espanya. De fet l'Alzheimer és la principal causa de discapacitat en persones grans. Però això no li interessa a aquest digital, ni tampoc a la seva "garganta profunda" de l'AMB.


Els interessa ofendre a una Fundació, la Pasqual Maragall i ofenen els seus autors, Juan Luis Galiacho i Luis Miguel Montero,  d'una tirada, amb una total manca d'empatia i sense escrúpols, a totes les persones que pateixen Alzheimer, les seves famílies, els professionals que els atenen i a aquells que lluiten per eradicar-la, des d'un llenguatge que difícilment podria explicar Ada Colau als seus votants.


És important recordar, en aquest punt, que el mateix expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall va anunciar al 2007 que patia Alzheimer i que la Fundació que porta el seu nom, rep el suport institucional, no només del món local, que també, mitjançant l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació, sinó que pel seu prestigi internacional, la Fundació Pasqual Maragall col·labora amb la Unió Europea, sí  han llegit bé, la UE. Així que fruit de la seva deficient investigació dels periodistes del digital madrileny cometen la seva primera imprecisió en el seu reportatge fruit de les ganes de acarnissament sense el degut "seny".


Afirmar que la Pasqual Maragall és una Fundació "local i poc influent" és mentida. La Fundació Pasqual Maragall que va celebrar, el 2018 el seu 10è aniversari, acompanyada per prop de 2.000 persones participa en projectes internacionals finançats per la Unió Europea i fundacions nord-americanes, en col·laboració amb centres de recerca de referència mundial.


Entre els seus projectes destaca l'Estudi Alfa que és una plataforma de recerca de les més avançades tecnològicament i donat l'estratègia visionària del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el BBRC, de focalitzar-se en la prevenció de l'Alzheimer, la comunitat científica internacional millora el desenvolupament dels seus assajos clínics.


El projecte europeu EPAD, en el qual participa la Fundació, està format per 38 institucions europees, provinents de centres de recerca, universitats, laboratoris farmacèutics europeus i associacions de pacients. De fet l'Estudi Alfa ha estat fonamental en l'èxit de EPAD perquè ha enviat un increïble missatge motivacional des de Barcelona cap als centres de tot Europa. A més el BBRC ha portat a la seu de la Fundació Pasqual Maragall els primers assajos clínics per provar fàrmacs que puguin prevenir l'Alzheimer i és un dels màxims contribuïdors del programa Generation arreu del món, establint-se com una referència internacional per a molts altres centres.


La rancúnia des que el digital madrileny tracta amb desdeny i "frivolitat" no només a la Fundació Maragall sinó a "un sol" dels seus mecenes, Agbar, només pot ser fruit d'un profund rancor personal. Rancor que l'hemeroteca és tossuda a assenyalar en una sola direcció, la d'un directiu en funcions que va ser curiosament destituït del seu càrrec pel mateix expresident Pasqual Maragall a qui no li va quedar més remei que fer-ho davant la desastrosa gestió del "rancorós" conseller del Tripartit. Carrega el mitjà de comunicació contra la Fundació i un dels seus mecenes, potser perquè va coincidir en el món dels fitxatges estrelles d'Ada Colau, i en l'AMB un tal Salvador Milà i altre tal Eloi Badia que s'entrecreuen i construeixen ponts aeris amb amistats perilloses? En tot cas tot té a veure amb gotes i més concretament amb algun "comptagotes" al qual no se li dóna bé "explicar contes". I comença aquí a veure la llum aquesta sucosa infrahistòria.


QUÈ PINTEN ELS COMUNS ALIANT-SE AMB IMPUTATS DEL CAS LEZO?


Si partim de la hipòtesi que són els fitxatges estrella d'Ada Colau els que "probablement" van comprar tots els números de la "tómbola" per guanyar el premi "garganta profunda" del medi madrileny, resulta ser que no va ser una elecció a l'atzar quan el van escollir per poc que algú miri sota algunes catifes.


El capità que condueix el destí del medi madrileny "elcierredigital" no és altre que Juan Luis Galiacho que en fer-se càrrec del medi al febrer d'aquest 2019  va agafar el testimoni al seu germà Ignacio Emilio López-Galiacho, biòleg de formació. Amb aquest gest el periodista de la família, Juan Luis, va voler ajudar al seu germà Ignasi, amb l'aigua fins al coll mediàticament parlant. Pel camí Juan Luis va perdre el cognom López, pel camí, perquè només escriu en el medi com Juan Luis Galiacho, però tots dos segons el BOE són López-Galiacho Perona . Interessant no?

Boe4


Peu de foto: Extracte del BOE núm 39.


Però és que aquí no acaba la història, perquè en la família López-Galiacho, un d'ells és directiu d'una vella coneguda a Catalunya, Acciona, amb la família Entrecanales com a amos. I en arribar aquí , com se'ls ha quedat el cos? . És a dir, els "garganta profunda" van escollir al mitjà de la família López-Galiacho, amb algun a sou d'Acciona, per tacar amb "falsedats" i mitjançant un pseudoreportaje, al seu màxim competidor en el sector de l'aigua, Agbar. Però  a partir d'ara,  és quan vénen corbes, perquè aquí no acaba la història.


El cas és que "el germaníssim" Ignacio Emilio López-Galiacho té molt a dir en el sector de l'aigua, i bastant, com exconseller que va ser del Canal d'Isabel II i d'on neix el cas de corrupció Lezo que esquitxa de ple al PP de la Comunitat de Madrid.


És important recalcar ara que el mes passat la Fiscalia Anticorrupció després de presentar un escrit sobre la primera peça del cas que vol portar a judici oral, relativa a la compra de la societat colombiana Inassa pel Canal d'Isabel II ha demanat al jutge instructor, Manuel García-Castelló, que dicti l'anomenat acte de transformació per a la imputació formal i posterior enjudiciament de 22 investigats que van intervenir en una operació en la qual Anticorrupció considera que va poder haver un delicte de malversació de cabals públics.


Entre els investigats contra els quals Anticorrupció vol dirigir l'acusació, es troba, Ignacio López-Galiacho Perona , en altre temps administrador únic del medi madrileny que assenyala a Agbar en el seu pseudoreportatge per la seva donació a la Fundació Pasqual Maragall. Què curiós no? I pel que cal preguntar-se, per què cauen tan baix les estrelles de l'alcaldessa Colau fent-li de xivatos al digital fundat per un imputat del Cas Lezo amb familiars directius en ACCIONA? I és que la vida, és ben petita, no creuen? .


En l'operació Lezo, és important recordar, que el Canal d'Isabel II va comprar, a través de Canal , el 75% de la societat Interamericana Aigües i Serveis (Inassa) al desembre de 2001 per 73 milions de dòlars. I aquesta operació de compra va excedir de l'autorització donada pel Consell de Govern de la CAM i el consell d'administració del Canal d'Isabel II ja que també es va comprar el 51% d'una societat dominicana anomenada Watco. A més, no es va fer de forma directa, sinó que es va adquirir el 100% de la mercantil panamenya Societat d'Aigües d'Amèrica (SAA), propietària de Inassa i Watco.


Darrere de SAA hi havia un conglomerat de societats panamenyes, uruguaianes i espanyoles amb interessos en Inassa i en Tecvasa, de manera que, segons el Ministeri Públic, les mateixes persones van actuar com a venedors, compradors i gestors de Inassa en perjudici dels interessos del Canal d' Isabel II gestionat mitjançant concurs públic per una empresa de la família Entrecanales que els resultarà familiar, Acciona.


Tota història té un Cercle, i Acciona torna  a la guerra de l'aigua, ara amb els soldats reciclats per Ada Colau com a aliats, que ja eren vells coneguts seus. Aquest got d'aigua fresca farà que Ada Colau obri els ulls o seguirà mirant cap un a l'atre costat a l'hora de renovar càrrecs estrella a l'AMB? I aquest  encara no s'ha acabat.


Seguirem informant...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH