divendres, 20 de setembre de 2019

El joc triler de la remunicipalització de l'aigua d'Eloi Badia

|

Eloi Badia torna a la càrrega  en plena campanya electoral sobre el que ell considera el seu nou nínxol de vots, la remunicipalització de l'aigua, i sobre la qual a dia d'avui no han aportat cap dada sobre els avantatges socials ni econòmiques de la mateixa com se li exigeix a qualsevol administració que vulgui adquirir la gestió directa d'un servei públic.


Eloi Badia


PER QUÈ BADIA S'OBLIDA DE PARLAR DE LA TMTR A LA REMUNICIPALITZACIÓ DE L'AIGUA?


Badia va anunciant percentatges en la rebaixa del rebut de l'aigua, a grans trets, sense concretar exactament sobre quin concepte es produirà aquesta rebaixa i com repercutirà en el còmput general sumats els impostos de totes les administracions públiques que recapten impostos, com la AMB, l'ACA o el Govern Central (IVA). Veritablement des de Catalunyapress ens preguntem si realment aquesta rebaixa serà tal, tenint present les pujades de per exemple la Taxa Metropolitana del Tractament de Residus (TMTR) que ha anat augmentant en els últims tres anys.


Eloi Badia conta la part de la qüestió que més brilla però no tracta el fons del tema que és el total de la factura que assumeixen empreses i usuaris domèstics. Així entre 2017 i 2019 els augments de la TMTR per al comerç i la restauració de Barcelona han suposat per aquest sol concepte un increment del 25% en el rebut de l'aigua. Mentre que en el cas d'usuaris domèstics, l'impacte se situa en una forquilla que va del 9% fins al 25%, segons han estat més o menys afectats.


La Taxa Metropolitana del Tractaments de Residus (TMTR) no és un concepte lligat a la gestió de l'aigua, però tot i així, des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s'incorpora sense donar més explicacions als ciutadans, en un exercici d'opacitat, que no de transparència del que Eloi Badia també és un còmplice necessari.


ELOI BADIA EXECUTA ELS TRÀMITS ADMINISTRATIUS EN L'AMB AL SEU LLIURE ALBIR


Badia òbvia al mateix temps que al març d'aquest 2019 va declarar urgent l'obertura d'un expedient a l'AMB per a la modificació de les tarifes de l'aigua del 2020, sabent que amb una tramitació ordinària es complien els terminis suficients. En aquest sentit l'única urgència real va ser l'inici, per a ell, de la seva particular campanya electoral a costa de posar en perill una eficaç gestió de l'aigua a l'àrea metropolitana. Eloi coneix els detalls d'urgència taxats per la Llei que Badia no hauria de saltar-se "a la torera" per la seva major benestar electoral, ja que hi ha jurisprudència administrativa que juga en contra seu.


Però per tal de fer campanya municipal, Badia, fins ha menyspreat a la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA) saltant-se tràmits obligatoris en benefici de particular carrera política ja que aquests tràmits requereixen de l'aprovació d'aquest organisme dependent de la Generalitat.


I és que Eloi vol sortir-se amb la seva, sigui com sigui, i la seva pretensió és la d'usar un Ple de l'AMB, el 18 de juny, els membres estaran en funcions, per aprovar una tarifa de l'aigua rebaixada sense cap legitimitat per fer-ho .


Badia va perpetrant a tort i a dret presumptes irregularitats com la declaració d'urgència sense necessitat, saltant-se tràmits que han de comptar amb l'aprovació de l'ACA i aprovant una nova tarifa en un Ple de l'AMB amb membres en funcions sense tenir en compte les conseqüències que tots els seus actes poden conllevarle.


D'ell, diuen en les tertúlies polítiques locals, que aspira a seguir l'estela de Pisarello i fa servir la remunicipalització de l'aigua com a trampolí per saltar a altres espais polítics de major envergadura a Madrid i per a això, tot li val, fins i tot rebaixar el rebut de l' aigua i deixar en l'aire fins a les prejubilacions pactades amb 177 empleats de Sorigué.


La proposta de baixar la tarifa de l'aigua  va sorprendre des del seu anunci a propis i a estranys, ja que al gener d'aquest 2019 es va anunciar una rebaixa  acordada per la taula de treball formada per l'AMB i Aigües de Barcelona, en la qual ambdues entitats van estar d' acord en el percentatge. Ja que Badia era coneixedor d'aquest acord, per què va anunciar una rebaixa major a l'acordada? Aquesta clar que tot forma part de la seva estudiada estratègia electoralista.


I és que Badia fa cas omís i anteposa a acords tancats i advertències seva idea de la remunicipalització de l'aigua. Una mena de missió gairebé divina que no se sustenta en més que en una necessitat partidista i populista, ja que no és necessària, ja que, segons el baròmetre sobre la valoració de les prestacions públiques publicat per l'Observatori de Serveis Urbans (OSUR) en agost de 2018 el 70% dels barcelonins valoren positivament el servei públic municipal de proveïment d'aigua.


La remunicipalització de l'aigua és el punt més candent, que ha anat acumulant recursos judicials i que fins i tot va fer que la pròpia empresa licitadora del Concurs de Logística per a la multiconsulta, 3CS, presentés una denúncia a la Fiscalia per presumptes delictes de prevaricació i malversació contra els membres de la Comissió de Govern de l'Ajuntament.


LA REMUNICIPALITZACIÓ DE L'AIGUA NO COMPTA AMB ELS SUFICIENTS SUPORTS


Segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona -elaborat pels catedràtics de Dret, José María Gimeno i Gonzalo Quintero i per l'expresident del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, Pascual Sala - quan una administració decideix assumir la gestió directa d'un servei públic haurà de justificar els avantatges socials i econòmiques de la mateixa i si això és així, perquè hi ha el risc que es tracti d'una solució que pot anar en contra del principi de confiança legítima d'una banda, però per una altra -i més important- del principi d'eficiència i estabilitat pressupostària.


Que el Sr. Badia arribi a entendre el contingut d'aquest brillant document, elaborat des de la imparcialitat més absoluta, depèn de que en el futur -política a part- els ciutadans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona gaudeixin del millor subministrament de l'aigua i al preu més just i també tinguin accés a aquest servei essencial els que no poden pagar-lo, sense el condicionant dels impostos, com passa ara mateix.


Els comuns venen fum amb la remunicipalització de l'aigua a Barcelona, com en altre temps, fessin a costa del dret d'accés a l'habitatge, i la suposada construcció d'habitatge públic a la ciutat comtal , que la PAH no li ha perdonat, ja que ha incomplert la seva promesa d'execució durant el mandat que ha acabat 2015-2019 amb els resultats per tots coneguts.


Els votants barcelonins han d'aprendre a agafar la seva factura de l'aigua i saber interpretar si les rebaixes del rebut han de ser tals si són generalitzats sobre tots els conceptes que afecten el rebut de l'aigua, principalment els impostos que no s'han baixat. Si et rebaixen el concepte A un 5,7% però t'estan pujant entre el 9 i el 25% pel concepte B (TMTR), on està el benefici? Badia pren als ciutadans per "tontos".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH