dissabte, 4 de juliol de 2020

"Si denuncies, estàs mort": així atemoria i corrompia el clan Pujol a la societat catalana

|

Jordi Pujol Ferrusola hauria arribat a exercir funcions de tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) amb la recaptació del 3% en comissions il·legals a canvi de la concessió de contractes públics. Bona part d'aquests diners l'hauria destinat a engreixar la fortuna de la seva família.


Jordi Pujol Ferrusola


Així consta en l'informe que l'Udef ha lliurat a l'Audiència Nacional en el marc de la investigació sobre l'origen de la fortuna del clan dels Pujol, en què s'estima que la família va arribar a pastar almenys 290 milions d'euros en comptes en paradisos fiscals.


PAPER PRINCIPAL A LA GESTIÓ DE LA FORTUNA DE LA FAMÍLIA


L'informe atribueix al fill gran de Jordi Pujol, com és habitual en la investigació, el paper principal en la gestió de la fortuna de la família, denominant fins i tot "paladí familiar a l'organització delictiva" que era el clan Pujol.


Després de la detenció del tresorer del partit Andreu Viloca el 21 d'octubre de 2015 per ordre del Jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell --el primer jutjat que va investigar la causa del 3%; ara està en mans del mateix jutge que instrueix el cas dels Pujol a l'Audiència Nacional, José de la Mata-- va mantenir diverses converses amb llavors dirigents del partit.


Un dels "contactes" que va mantenir Pujol Ferrusola va ser, a dos quarts de sis de la tarda del dia posterior a la detenció, amb l'exconseller Joaquim Forn, qui llavors era primer tinent d'alcalde de Barcelona, amb qui va comentar via missatges "l'actuació judicial", segons explica l'informe policial.


Pujol Ferrusola també guardava en el seu telèfon mòbil, afegeix l'informe de l'UDEF, "diversos missatges en què s'al·ludeix a fets vinculats amb el cas 3%" i en un d'ells comentava "alarmat quin contingut tindran els correus electrònics intervinguts a Viloca".


ÍNTIMA RELACIÓ AMB CDC


Segons els investigadors, Pujol Ferrusola ha mantingut una "íntima relació passada i actual amb CDC", la qual és, a més, "transversal a totes les seves estructures, abastant des dels llocs més representatius, amb la presència de dirigents històrics com Josep Maria Cullel, considerat al costat del seu pare un dels fundadors del partit, fins Artur Mas", successor de Jordi Pujol al capdavant del partit i també expresident de la Generalitat.


Però també mantenia relació amb persones de la "base" del partit, com el cas d'un treballador "amb qui va mantenir moltes impressions el dia que s'estaria registrant la seu" de la formació, el mateix dia de la detenció de Viloca pel 3%.


TESTIMONIS DE PERSONES AMB TEMOR I COACCIÓ A FUNCIONARIS


Durant tots els anys en què el sistema es va mantenir actiu, es va imposar una "forma de coacció en l'àmbit civil". De fet, l'inspector subratlla que "s'han recaptat molts testimoniatges de persones que han manifestat el seu temor, que no han volgut denunciar conductes perquè des de llavors estarien 'morts civilment' i els seria impossible continuar amb la seva manera de vida a Catalunya".


Es tractava, al cap i a la fi, de "utilitzar l'administració per a dificultar la vida dels qui s'oposessin al seu 'modus vivendi'", la qual cosa "ha estat la pràctica diària" que "s'ha vingut donant des d'antany" en l'administració autonòmica catalana.


Segons l'Udef, aquestes "actituds coercitives" també s'han vist en un altre procediment judicial que igualment investiga l'Audiència Nacional, com és el cas conegut com 3%, amb "coaccions cap als funcionaris per a complir amb els designis polítics i afavorir a empreses que pagaven comissions".


"La coacció constitueix un mitjà de desenvolupament tradicional dels grups criminals i la seva utilització té diversos objectius, atenent a les mates o objectius als qui va dirigida", apunta l'inspector.


CORRUPCIÓ CONSTANT DURANT 30 ANYS


Segons l'informe, de més de 200 pàgines, "les connexions al llarg de més de 30 anys amb activitats de corrupció han estat una constant", perquè "han estat innombrables els procediments judicials en els quals han estat immersos no només els membres del nucli familiar, sinó inclusivament els col·laboradors més pròxims, com era el cas dels més pròxims partícips en l'activitat política de Jordi Pujol".


"No han estat accions delictives ocasionals i oportunistes, sinó una metodologia implantada que ha vingut funcionant de forma recurrent i que ha impregnat l'actuació de múltiples representants públics", afegeix.


A través d'aquest sistema, l'Udef estima que la família Pujol presumptament va arribar a pastar almenys 290 milions d'euros en comptes en paradisos fiscals.


L'inspector atribueix al primogènit, com és habitual en la recerca, el paper principal en la gestió de la fortuna de la família, denominant-li fins i tot "paladí familiar en l'organització delictiva" que era el clan i les activitats del qual enquadrarien "dins del concepte de crim organitzat".


Segons l'informe policial, "tots els ingressos" de Pujol Ferrusola responen a la prestació de serveis ficticis d'assessoria justificats amb factures falses d'un complexíssim entramat societari amb el qual anava blanquejant els ingressos il·lícits.


Encara que "la majoria de les accions criminals són fruit d'una acció individual o particionada" pel primogènit, explica l'inspector, "en totes elles hi ha darrere una voluntat implícita d'accions planificades i estructurades que comparteixen els membres de la família, si bé no es tracta "de la tradicional visió de les organitzacions criminals tipus màfia".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH