Pros i contres de l'impost sobre begudes ensucrades del Govern

El Govern ha tornat a aprovar una de les noves mesures impositives que va impulsar durant l'última legislatura: l'impost sobre begudes ensucrades. Aquesta figura va ser presentada el 2017 com una política de salut pública encaminada a reduir l'excessiu consum de sucre entre la població, seguint l'estela d'altres països com Regne Unit o Mèxic.

D'acord amb les recomanacions de diferents organismes internacionals, es va optar per gravar aquelles begudes amb més de 5 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres, establint dos trams diferents: entre 5 i 8g de sucre, l'impost es fixava en 0,08 euros; mentre que si es superaven els 8 grams, es passava als 12 cèntims per beguda. Les begudes per sota del llindar de 5g es van lliurar de l'impost.

Ja que la justícia va anul·lar al juliol l'impost per un defecte de forma en la seva tramitació, el Govern ha aprovat un decret llei que intenta blindar la iniciativa. La reacció del sector no s'ha fet esperar. Catalunyapress s'ha posat en contacte amb la patronal FIAB (Federació Espanyola d'Indústries d'Alimentació i Begudes) --una de les organitzacions empresarials que va recórrer la Llei 5/2017 davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya--, que ha assegurat que s'està en procés de recórrer aquest moviment del Govern.

Segons FIAB, aquest decret se cenyeix a una única categoria de producte per millorar els hàbits alimentaris de la ciutadania, de manera que no consideren que sigui "eficaç" per complir el seu objectiu. A més, l'entitat assenyala que té un "caràcter recaptatori" que va en detriment tant de la indústria local catalana com dels consumidors que veuen minvada la seva renda.

SI: ES BEUEN MENYS REFRESCOS

No obstant això, l'anàlisi detallada de les dades recopilades durant els dos anys que el tribut ha estat en vigor demostren que sí que s'ha reduït el consum del sucre a Catalunya. Toni Mora, investigador de la UIC, va publicar juntament amb col·legues de les universitats de Bath i Las Palmas un estudi analitzant els canvis suscitats en els patrons de consum dels catalans respecte a les begudes ensucrades.

El resultat és clar: el consum de begudes ensucrades va caure un 2,2% a Catalunya per aquest impost especial. En el cas de les coles, el descens va ser més gran que la mitjana: els investigadors van detectar fins a un 6,4% menys de consum.

Amb tot, aquestes dades s'han de complementar amb altres conseqüències revelades en l'estudi: mentre que el consum de refrescs amb nivells de sucre baixos (5-8g) es va reduir un 13,6%, un altre tipus de begudes van repuntar entre les famílies, com els batuts (un 5,4% més) o les begudes isotòniques (un 33,3% més).

Mora assenyala que els efectes haguessin estat més grans si s'haguessin pres mesures addicionals. "La població no es va assabentar de la mesura, sinó l'efecte podria haver estat encara més gran. També es podria haver apostat perquè l'impost aparegués en els tiquets de compra, però no es va fer", recorda Mora.

Respecte a les queixes del sector, Mora, que va assessorar al Govern a l'hora d'aprovar l'impost, coincideix que aquest té com a destinatari un únic bé de consum però adverteix que "vaig aconsellar que tot allò que tingués sucre natural estigués taxat i s'estengués l'impost a altres productes". La manca de conscienciació social va ser una de les grans mancances a l'hora d'implementar el tribut.

MÉS IMPOSTOS SEMBLANTS?

Aquest cas podria ser la punta de llança d'altres figures semblants que apuntessin a productes que es consideren poc saludables. Els greixos trans, la sal o els grans refinats formen part de la nostra dieta però estan en el punt de mira de molts experts que assenyalen els problemes de tota índole que provoquen, entre els quals destaquen l'obesitat i les cardiopaties no congènites.

Però no és tan fàcil: tot i que la ciutadania no sol rebutjar aquests "tributs saludables", a Dinamarca es va intentar taxar el formatge, però els lobbies van reaccionar en contra i la mesura va haver de ser retirada.

Pel Govern, començar a gravar altres béns podria garantir una veta de recursos sota la bandera de la salut pública, però hauria d'anar amb compte per no mobilitzar consumidors i empresaris en contra seva.