Lola Herrera reprèn el seu paper mític de 'Cinco horas con Mario' en el Teatre Goya

 

Trobada amb Lola Herrera a l'ambigú del Teatre Goya amb motiu de la seva reaparició a Barcelona, on porta, un cop més, 'Cinco horas con Mario' de Miguel Delibes. Porta la barbaritat de quaranta anys! representant-la. Quan la va estrenar, era una actriu encara jove, però ara té 84 anys, encara que una vitalitat envejable, un aspecte suggestiu i un indiscutible encant personal. Conserva, a més, una evident coqueteria: es va demanar als periodistes presents que no li féssim fotos...

'Cinco horas con Mario' és, com saben, un monòleg basat en la novel·la que va escriure Miguel Delibes al voltant d'una dona que acaba d'enviudar i dialoga -perdó per la contradicció-amb el marit mort, al qual vetlla per la nit abans del seu enterrament (anys enrere no es tancaven les sales de vetlla) i recorda la vida que va compartir amb ell, catedràtic d'institut, en una ciutat de províncies. Temes i situacions que Delibes coneixia per ciència pròpia doncs no en va néixer i va viure sempre a Valladolid i ell mateix va ser catedràtic d'Escola de Comerç, ja anàleg al d'un centre d'ensenyament mitjà.

Lola Herrera recorda el que va suposar assumir aquest paper fa quatre dècades, amb 44 anys. "Va ser com un bàlsam que em va cauteritzar totes les banyes que m'havien posat i em va curar dels desastres que havia viscut amb els meus parelles". I explica que quan es va complir mig segle de la publicació de la novel·la, al productor de la versió teatral, José Sámano, va tenir a reposar aquesta obra durant quatre setmanes. "M'ho vaig pensar molt -va confessar- perquè sempre vaig procurar fer papers que responguessin a la meva edat real i en aquesta ocasió la sobrepassava amb escreix... Vaig tenir por de no ser creïble, però al final em vaig atrevir i la veritat és que la resposta del públic va ser entusiasta". L'obra va romandre en cartell el doble del temps previst i després van iniciar amb ella una turné per Espanya que continua ara mateix amb aquest retorn a Barcelona, on ja havia representat 'Cinco horas con Mario' en altres teatres.

Lola Herrera ens diu: "viu moments molt dolços, ja que cada vegada que torno a representar 'Cinco horas con Mario' miro el text de manera diferent i descobreixo nous matisos. Crec que he aconseguit aprofundir en l'essència del personatge de Carmen Sotillo. Fins i tot el mateix Delibes, quan em veia actuar, em deia que havia aconseguit anar més enllà del personatge que havia escrit".

Li plantegem si és aquesta una gira de comiat. "En absolut, no m'agrada acomiadar-me de res i malgrat que algú ha fet córrer la veu, afirmo que el meu desig és seguir amb la funció. I pel que fa a mi i encara que a mesura que compleixes anys t'adones que tens menys personatges adequats de representar, segueixo tenint ganes de fer coses. Sóc una "tot terreny", m'agrada la meva feina, en gaudeixo, 'És la meva vida!".