divendres, 18 de octubre de 2019

Com afectaria la irrupció de Más País de Errejón en el tauler polític?

|

El salt d'Íñigo Errejón a la política nacional s'ha convertit en el tema dels primers dies de la precampanya electoral. Les floretes del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, durant l'entrevista que va concedir dijous passat, no fan més que encoratjar els rumors que el portaveu parlamentari de Más Madrid vagi a intentar canviar el seu escó autonòmic per un en el Congrés dels Diputats.


Però, quines serien les conseqüències electorals de què Errejón formés un partit i es presentés als comicis del proper 10 de novembre? Fragmentària el vot de l'esquerra o sumaria nous electors? Influiria positivament o negativament en el repartiment d'escons?


Íñigo Errejón


MILLOR OPTAR PER POQUES CIRCUMSCRIPCIONS


El primer dubte que està per desvetllar, més enllà de si Errejón es llançarà o no a la plaça, és si la formació que proposaria --Más País, es proposa com nom-- optaria per reduir la seva presència a unes poques circumscripcions grans com Barcelona o Madrid o bé es dispersaria per molts altres racons d'Espanya.


En tot cas, per aconseguir entrar en altres territoris podrien optar per aliar-se amb forces locals. Així, a la Comunitat Valenciana es podria pactar amb Compromís, per la qual cosa ja s'està temptejant el terreny amb contactes discrets.


En el primer cas, seria molt més fàcil que Errejón aconseguís rendibilitzar el nou partit, a més que facilitaria l'organització d'una estructura de partit en un temps rècord encara que limitada a poques autonomies. A la Comunitat de Madrid, per exemple, es juguen 37 escons, sent una de les circumscripcions que més diputats reparteix.


Tot i que fa anys era necessari sobrepassar els 100.000 sufragis per obtenir representació --en 2008 UPyD va treure el seu únic escó, el de Rosa Díez, aconseguint superar aquesta quantitat de vots--, la fragmentació del mapa polític rebaixa la barrera d'entrada i facilita que amb 70.000-90.000 vots sigui possible entrar a la cambra baixa i fins i tot fer-ho amb més d'un escó.


MOBILITZAR NOUS ELECTORS O FRAGAMENTAR A L'ESQUERRA?


És evident que aquest escó que s'aconsegueix és el mateix que es pren a una altra formació. I aquí ve la pregunta del milió: d'on podrien procedir els vots a Més País?


Segons un sondeig elaborat per La Sexta, els partits més afectats serien Podem i PSOE, de manera que la nova formació esgarraparia vots fonamentalment de l'esquerra. En concret, més del 50% dels votants podemitas es plantejarien canviar el sentit del seu vot per recolzar a Errejón.


Amb tot, no és descartable que el perfil de l'exnúmero dos de Podem pugui atraure votants desencantats amb el fracàs de les negociacions per a la investidura o votants abstencionistes que s'havien quedat a casa en les últimes eleccions (tot i que la participació augmentar 5 punts a l'abril).


Ara bé, en cas que la sagnia de vots fos important, podria succeir que l'actuació de la Llei d'Hondt no beneficiés ni a Més País ni a la resta de formacions a l'esquerra. En efecte, la nova formació podria obtenir un magnífic resultat, però al cost de dessagnar les organitzacions més afins i, per tant, ajudar a pujar a formacions de dreta en el repartiment d'escons.


LA CARA AMABLE DE PODEM


Tot i que la ruptura entre Esglésies i Errejón va estar marcada per les conseqüències provocades pel cisma entre famílies internes després del congrés de Vistalegre II, el segon va brandar la manca de transversalitat del projecte d'Esglésies a l'hora d'abandonar el vaixell.


De fet, durant aquest temps Errejón s'ha llaurat una "imatge amable" de líder dialogant i obert a negociar amb PSOE --de qui diu que hauria acceptat les condicions proposades per Sánchez per formar un govern conjunt-- i fins i tot Ciutadans.


Així doncs, no estranya que en cas de llançar-se a aquesta nova aventura política, Errejón comptés amb col·laboradors com Manuela Carmena o Rita Maestre, que ja el van acompanyar quan es va presentar a les eleccions autonòmiques a la Comunitat de Madrid. L'únic que no es discuteix és que si al final les muses es fan teatre, sigui Errejón qui encapçali Más País, encara al cost d'escapçar a la formació en l'Assemblea de Madrid.

relacionada Unides Podem considera que Errejón és "lliure de presentar-se" al 10-N
relacionada Errejón llença un dard contra Iglesias: menys "telenotícies" i més "entesa"

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH