divendres, 18 de octubre de 2019

La propietat dels escons segueix generant conflictes en les legislatures

|

Els escons i la seva propietat segueixen deixant un debat obert més complex del que a priori hauria de ser. Quan tot va sobre rodes no hi ha cap motiu de discussió però quan el partit polític i un dels seus diputats té alguna discrepància, comença el dilema.


Parlament europeu estrasburg ple estrasburg



L'últim episodi d'aquest tipus de conflictes l'ha protagonitzat Javier Nart i Ciutadans, al parlament europeu. I és que en realitat, els partits polítics són els propietaris dels escons, cosa que no s'acaba de complir.


Tots els candidats dels diferents partits tenen el compromís de respectar la posició dels seus formacions que representen als ajuntaments o a les cambres, encara que això no sempre es compleix i, en moltes ocasions, hi ha diputats que 'trenquen peres' amb la seva formació en mitjà de la legislatura.


NO ADSCRITS


En molts ajuntaments, tal com destaca 'Elconfidencialdigital', diversos regidors han deixat de formar part d'un partit passant a ser 'no adscrits'.


També ha anat en augment els casos que regidors i diputats trenquin la disciplina de vot del partit, provocant importants crisi dins de la formació.


CAS NART


El 5 de setembre Javier Nart va abandonar la militància de Ciutadans però, tot i això, aquesta renúncia no va ser aparellada al sortir del Parlament Europeu, ja que va decidir conservar l'escó que va obtenir al maig concorrent a les europees en la llista de Cs.


Des del partit li van exigir que lliurés l'acta d'eurodiputat, cosa que Nart va evitar, afirmant que el seu objectiu era "seguir defensant el programa electoral de Cs a les eleccions europees".


La formació li va recriminar el seu comportament després d'haver signat la Carta Ètica, document en el qual s'explica que en cas de dimitir s'ha de lliurar l'acta. Pel que, Nart, ha sortit de la delegació de Ciutadans a Europa abans que el partit l'hagi expulsat.


MOLTS REGIDORS S'AGAFEN A LA LLEI


En concret, l'article 67,2 de la Carta Magna especifica que "els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu". Una afirmació que molts han aprofitat per justificar que, en el fons, no hi ha cap tipus de disciplina de vot que els impedeixi votar en contra de la posició dels seus respectius partits, explica el rotatiu esmentat anteriorment.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH