'La enfermera del desierto': Dones espanyoles en la guerra dels sahrauís contra el Marroc

 

La solidaritat amb el poble sahrauí és un moviment generalitzat en la societat espanyola i en les administracions perifèriques -que no en el govern central- i això ha donat lloc des de fa anys a què es desenvolupin nombroses actuacions en favor dels camps de refugiats a Tindouf: caravanes amb llibres, medicaments i subministraments de tot tipus, organització de campanyes d'estiu per a infants sahrauís, accions en els propis campaments (construccions, perforacions a la recerca d'aigua, campanyes de formació, etc.). Seria impossible quantificar els milers de persones que han intervingut i segueixen intervenint en aquesta magnífica corrent de suport al Sàhara Occidental. Però quan l'exèrcit espanyol el va abandonar vergonyosament i Madrid va permetre la invasió del Marroc i Mauritània, amb els sahrauís que van fugir en desbandada hi va haver molt pocs espanyols. Per dir-ho clarament, només unes espanyoles mogudes per la relació sentimental que havien establert amb companys d'estudis o treball sahrauís i que van decidir unir els seus destins als d'aquests.

Una d'aquestes intrèpides dones va ser la catalana Montserrat Aizcorbe. Recentment titulada en infermeria a l'Hospital de Sant Pau, va acceptar una feina a l'Hospital de Tenerife

i allà va coincidir amb els sahrauís que estaven estudiant a la Universitat La Laguna i es va enamorar d'un d'ells, Buel-la Enhamed, que al seu torn s'acabava de graduar també d'Infermeria. Quan es va produir la deserció d'Espanya i els joves sahrauís van abandonar els seus estudis per sumar-se a la guerra contra el Marroc i Mauritània enquadrats en el Front Polisari, Montse va seguir la seva parella que es va veure convertit, per mor de les circumstàncies, en el primer ministre de Sanitat de la naixent República Sahrauí en armes. A Montse el va agafar el cruel bombardeig marroquíde Um Draiga en què va resultar seriosament ferida i, mentre refeia, el seu company, ja convertit en el seu marit, moria sobtadament d'un infart.

Montse, jove vídua, convertida en Horría, es va sumar des del seu ofici a la lluita del poble sahrauí i des de llavors es va convertir en una veritable llegenda de la resistència sahrauí. Una història no exempta en absolut d'aventura que Jorge Molinero ha descrit amb molta habilitat en la novel·la 'La enfermera del desierto. Vida y recuerdos de Horría, que significa libertad' (Ediciones  Carena) en què explica com va ser possible la transformació de la Montse/Horría, però també la d'altres valentes dones espanyoles com Ana Gaspar o Gurutze Irizar que van decidir compartir -i arriscar les seves vides per dignitat, per solidaritat i per què no dir-ho, sobretot per una cosa tan bell com l'amor.